Esclavitud: 500 anys del negoci infame

Tan antic com la humanitat, l'esclavatge de persones compleix ara cinc segles com a gran indústria

Tan antic com la humanitat, l'esclavatge de persones compleix ara cinc segles com a gran indústria, amb el primer vaixell que va salpar d'un port africà cap a Amèrica, autoritzat pel rei espanyol Carles I. La pràctica s'ha transformat i continua viva al món

El tràfic d’africans cap al Nou Món suposa l’episodi migratori forçat més gran de la història, amb més de 12,5 milions de persones que van haver de deixar casa, llengua, cultura i família –tot i que la gran base de dades només n’ha documentat 10,5 milions, el 80%–. Els esclaus van fer de les plantacions de sucre, cotó o cafè a l’altra banda de l’Atlàntic pròsperes economies i van facilitar que els mercats de la vella Europa s’abastissin de menjar i matèries noves. Sense oblidar que va ser un crim contra la Humanitat i sinònim de desarrelament personal i social, el tràfic transatlàntic ha deixat un ric llegat cultural gràcies a la diàspora escampada per l’Àmèrica del Nord, del Sud i el Carib, a més del Regne Unit i França, dues de les grans potències esclavistes. Es calcula que al món hi ha 140 milions d’afrodescendents, que junts serien el segon país més gran del continent africà després de Nigèria. Actualment, el Brasil és el país amb més negres fora de l’Àfrica, per davant dels Estats Units. L’esclavitud ha alimentat també el panafricanisme, encara somniat pels africans i perdura fins ara pel supremacisme, les ànsies d’enriquiment i les desigualtats.

DEMOGRAFIA A AMÈRICA

Les condicions infrahumanes amb què els traficants i els amos de les plantacions mantenien els esclaus va causar una alta mortalitat entre els africans, tant adults com nens o fetus. A les dones les obligaven a treballar poc després de parir. Les dures jornades de feina van afectar la fertilitat femenina i moltes dones van patir desequilibris hormonals.

CRONOLOGIA D'UN FENOMEN

1518: El 28 d’agost surt de l’Àfrica el primer vaixell d’esclaus directe cap a Amèrica, sense passar per Espanya o Portugal. Viatge d’Arguim (Mauritània) a Puerto Rico

1804: Primera gran sublevació d’esclaus a Saint Domingue, que acabarà amb la creació d’Haití

1807: Abolició de l’esclavitud a Anglaterra i els Estats Units, tot i que en alguns estats ja era il·legal

1814: Holanda prohibeix l’esclavitud

1815: França declara il·legal l’esclavitud, tot i que continua fins al 1831

1869: Abolició a l’imperi portuguès

1873: Espanya fa efectiva la prohibició

1888: El Brasil és l’últim país a abolir l’esclavitud

BENEFICIS

Durant la dècada del 1780, algunes fonts estimen que els beneficis del tràfic transatlàntic arriben al 30% de les inversions, pel que fa a les colònies britàniques. De mitjana, es podria situar en una forquilla d’entre el 8 i el 10%.

CAPTURA D'ESCLAUS A L'ÀFRICA

Els comerciants i colons europeus no van inventar l’esclavitud a l’Àfrica però sí que en van fer una indústria multinacional. Temerosos de les malalties i el terreny inhòspit desconegut, els blancs compraven els negres capturats en territoris entre 100 i 300 quilòmetres lluny de la costa. Els mercats interiors es nodrien d’esclaus capturats a guerres, segrestos i com a pagament de deutes dels líders tribals i reis. Per assegurar-se una mercaderia bona, és a dir, individus forts, sans i fèrtils, als esclaus els tenien tancats durant mesos, un període que servia de selecció natural, en condicions deplorables i dieta pobra abans d’embarcar-los als ports del golf de Guinea. Les Portes del No-retorn eren l’últim que veien de l’Àfrica.

CÀSTIGS

Els captius van organitzar rebel·lions per protestar tant als vaixells de càrrega amb què creuaven l’Atlàntic com a les plantacions, i gairebé sempre rebien càstigs severs: marcatges de cara i de puntes dels dits, amputacions, castracions, violacions, penjaments a la forca o llançaments per la borda.

ALLIBERAMENT D'ESCLAUS

A mesura que les posicions antiesclavatge s’escampaven per les metròpolis i les colònies, els patrons van anar alliberant els esclaus. Bàsicament hi ha dues maneres de fer-ho: per coartació, és a dir, autocompra de la llibertat, sobretot a l’Amèrica espanyola i el Brasil; per manumissió o recompensa amb carta de llibertat pels serveis prestats als territoris anglesos.

Les nacions dels alliberats:

Libèria
El 1816, neix l’empresa privada American Colonization Society. El 1820 comença a enviar esclaus alliberats a uns territoris que a partir del 1847 es proclamaran la nació independent de Libèria.

Sierra Leone
El 1782, el moviment antiesclavatge anglès nolieja un vaixell des de Londres amb esclaus alliberats a un territori que es converteix en la primera colònia africana d’esclaus alliberats.