Esprint final d’Obama per afegir la Xina a l’acord final

Enviada Especial A ParísEl president dels Estats Units, Barack Obama, va fer ahir un últim esforç diplomàtic per aconseguir un acord a París i va trucar al seu homòleg xinès, Xi Jinping, per “coordinar esforços” a la COP21. “Tots dos líders estan d’acord que la Cimera de París és una oportunitat crucial per galvanitzar esforços de cara al repte del canvi climàtic” i es van “comprometre que els seus equips seguirien negociant de prop amb altres per aconseguir un acord ambiciós”, deia el comunicat de la Casa Blanca.

Al llarg d’aquesta setmana, Obama ha parlat també per telèfon amb el primer ministre de l’Índia, Narendra Modi, i la presidenta del Brasil, Dilma Rousseff, a més del president francès, François Hollande, en un intens esforç diplomàtic perquè la Cimera de París no repeteixi el fracàs de Copenhaguen el 2009, quan no es va aconseguir un acord per substituir el Protocol de Kyoto contra el canvi climàtic.

Gest per l’optimisme

Un moviment positiu d’última hora, però, ha sigut la suma del Brasil a l’anomenada Aliança per l’Alta Ambició, un grup de prop de cent països que inclou els EUA, la UE i 79 estats de l’Àfrica, el Carib i el Pacífic, per demanar un acord que inclogui objectius ambiciosos de reducció d’emissions i finançament, per protegir els països més vulnerables.

“Aquest moviment del Brasil (una potència emergent que forma part de l’anomenat BASIC, un grup de pressió en les negociacions climàtiques format pel Brasil, la Xina, l’Índia i Sud-àfrica) pot canviar tota la dinàmica de les últimes hores de la negociació”, admetia el cap de canvi climàtic de Greenpeace Internacional, Martin Kaiser.

L’aliança en ella mateixa és una fita dels països més vulnerables als efectes del canvi climàtic, com els estats insulars i els països menys desenvolupats, que al llarg dels quinze dies de París han aconseguit sumar la Unió Europea, i en els últims dies també els Estats Units, per reclamar que l’objectiu d’evitar un escalfament superior a 1,5 ºC surti en el text. L’aliança es compromet a un acord “ambiciós i vinculant”, un punt en què els Estats Units mantenen reticències, tot i que han admès que algunes de les parts del text poden ser obligatòries (les previsions que no requereixin la ratificació al Congrés).