Els Estats Units i l'Iran es continuen fent la guerra en plena pandèmia del coronavirus

Sis morts en un atac del Pentàgon contra una milícia patrocinada per Teheran a l'Iraq

Mentre el món està pendent de la pandèmia del coronavirus, els Estats Units i l'Iran, dos dels països més afectats pel brot, continuen fent-se la guerra a l'Iraq. L'aviació nord-americana ha bombardejat aquest divendres al matí posicions de milícies proiranianes al centre de l'Iraq que han deixat un civil, tres soldats i dos policies iraquians morts, segons ha dit l'exèrcit iraquià en un comunicat. Afegeix que han quedat ferits 11 milicians i que ha quedat afectat el nou aeroport de Karbala, que està en construcció. El bombardeig era una represàlia per l'atac amb coets de dimecres sobre una base militar iraquiana que acull tropes internacionals, en què van morir dos soldats nord-americans i un de britànic, i hi va haver 14 ferits de diferents nacionalitats.

El civil mort és un cuiner que treballava a les obres de l'aeroport. El Pentàgon ha anunciat que havia atacat un arsenal utilitzat per la milícia iraquiana Katib Hezbol·lah, patrocinada per l'Iran i que ha protagonitzat en el passat atacs a les tropes nord-americanes destinades a l'Iraq. L'acció de dimecres, quan 18 coets de baix calibre llançats des d'una furgoneta tipus pickup van impactar contra la base de Camp Taji, no ha estat reivindicada. L'atemptat coincidia amb el 63è aniversari del naixement del general iranià Qasem Soleimani, assassinat el 3 de gener en un atac amb un dron nord-americà a l'aeroport de Bagdad

El ministre d'Exteriors iranià, Abbas Mousavi, ha insistit aquest divendres que "en lloc d'aquestes accions perilloses i d'aquestes acusacions sense base, Trump hauria de replantejar-se la presència i el comportament de les seves tropes a l'Iraq". El govern iraquià també ha condemnat l'atac, i el president Barham Salih ha denunciat que aquestes "violacions de la sobirania" poden convertir l'Iraq en un estat fallit i revifar l'Estat Islàmic. El ministre d'Exteriors britànic Dominic Raab ha considerat els atacs nord-americans "una resposta ràpida, decidida i proporcionada". 

Després de l'atac a Taji, l'aviació nord-americana va bombardejar també les posicions de la brigada a l'est de Síria, a tocar de la frontera amb l'Iraq, i va matar 26 milicians de Hashd al-Shaabi, un grup al qual pertany Katib Hezbol·lah, segons va informar l'Observatori Sirià dels Drets Humans.  

Limitar els poders de Trump

Davant el risc que l'escalada entre Washington i Teheran derivi en un enfrontament obert, la Cambra de Representants dels Estats Units, de majoria demòcrata, va aprovar dimecres una resolució per limitar la capacitat de Trump d'entrar en guerra amb l'Iran. Al gener el Senat va aprovar una llei en el mateix sentit, però el president pot exercir el seu veto. Les tensions entre Washington i Teheran han estat constants des que el president nord-americà es va despenjar unilateralment de l'acord nuclear amb l'Iran, en la seva obsessió per desmuntar el llegat del seu predecessor, Barack Obama.

L’Iraq ja no vol soldats nord-americans

Com que de moment cap de les dues parts ha volgut un enfrontament directe, la batalla s'ha jugat fins ara a l'Iraq. Des de l'assassinat de Soleimani han crescut les veus que reclamen la retirada dels 5.000 soldats nord-americans que queden a l'Iraq, com va demanar fa unes setmanes el Parlament de Bagdad. El contingent internacional destacat al país hi és a petició de les autoritats iraquianes, que van demanar ajuda per derrotar l'Estat Islàmic quan es va fer fort al país ocupant ciutats tan importants com Mossul. Ara el Daeix ja no té control territorial i la seva activitat es limita a cèl·lules que protagonitzen atemptats. 

Les protestes continuen

L'Iraq està immers en una crisi política sense precedents des que l'1 d'octubre va esclatar una onada de protestes protagonitzades pel jovent contra la corrupció i el sectarisme al sistema polític, heretat de la invasió nord-americana del 2003. Malgrat la intensa repressió (més de  500 morts per foc real a les manifestacions i fins i tot l'ús d'armament no autoritzat contra els manifestants de milícies i forces de seguretat), les protestes no s'aturen.

Ahir mateix milers de persones es van manifestar a la ciutat de Bàssora. A Bagdad continua l'acampada a la cèntrica plaça Khallani, malgrat la repressió. Els manifestants tampoc es deixen vèncer per l'amenaça del Covid-19, tot i que al país s'han detectat diversos casos importats de l'Iran. La Federació d'Estudiants de l'Iraq es va encarregar de netejar el túnel de la plaça i altres espais utilitzats pels manifestants, i més que les autoritats, són els joves qui alerten sobre l'epidèmia i estan prenent mesures sanitàries. "Els manifestants protesten contra Katib Hezbol·lah perquè contínuament ataca les protestes, i alhora contra els Estats Units ja que els seus bombardejos atempten contra la sobirania de l'Iraq", explica Ruba Ali al-Hassani, investigadora de la Universitat de York a Toronto.