L'Eurocambra investigarà el finançament del partit del Brexit de Nigel Farage

Tajani dona l'ordre arran de la sospita que l'euroescèptic no va declarar uns fons després del referèndum

El Parlament Europeu també investigarà el partit de l'euroescèptic i promotor del Brexit Nigel Farage. L'eurodiputada britànica Catherine Bearder ho ha demanat per carta al president de l'Eurocambra, Antonio Tajani, aquest dimarts i, segons confirmen fonts del Parlament Europeu, Tajani ha transmès l'ordre al comitè de parlamentaris que supervisen el correcte comportament dels integrants de la cambra. Aquest procés s'inicia just després que la  Comissió Electoral britànica decidís obrir aquesta via aquest dilluns arran de la petició formal que va fer l'ex primer ministre britànic laborista Gordon Brown. 

Brown va demanar la investigació posant sobre la taula la sospita que el partit del Brexit podria tenir finançament d'origen incert (va apuntar directament a Rússia). En la carta que ha fet pública al seu compte de Twitter, l'europarlamentària Bearder explica que, segons un documental de Channel 4 emès aquesta setmana, el partit de Farage hauria obtingut finançament il·legal (450.000 lliures) del milionari Arron Banks després del referèndum del Brexit, uns diners que Farage no hauria declarat com exigeix el codi de conducta dels parlamentaris. 

El comitè assessor del Parlament Europeu confirma haver rebut la petició de Tajani i informa que la primera reunió per parlar-ne serà el 4 de juny. No hi haurà, per tant, cap actuació abans de les eleccions europees –que, de fet, al Regne Unit tenen lloc aquest dijous–, perquè el procediment habitual és la reunió dels cinc membres d'aquest comitè, després la resposta de l'eurodiputat Farage sobre les acusacions, després la investigació i finalment la presa de les decisions pertinents. La tasca d'aquest comitè és garantir que es compleix el Codi de Conducta de l'Eurocambra i aconsellar el seu president si es detecten incompliments. 

Les conseqüències d'un incompliment com aquest del Codi de Conducta poden anar des d'una simple amonestació fins a la pèrdua del dret a l'assignació diària per un període comprès entre 2 i 30 dies, la suspensió temporal de la participació a totes o algunes de les activitats parlamentàries, la prohibició d'atendre certs actes parlamentaris durant un període de fins a un any i la limitació a l'accés a informació confidencial també durant un any. En un cas més extrem, el president pot proposar a la conferència de presidents que se suspengui el parlamentari.

Tot i això, segons Transparència Internacional, durant els últims cinc anys –és a dir, l'última legislatura– s'han detectat 24 incompliments del Codi de Conducta i només hi ha hagut una sanció en forma d'amonestació. Aquest organisme adverteix que la falta de càstig "envia un senyal perillós als polítics i al públic" i per això sosté que cal una institució independent per supervisar els conflictes d'interès, les portes giratòries i la transparència a les institucions europees.

Més continguts de