L'Eurocambra no es posa d'acord a l'hora de proposar el relleu de Juncker

Brussel·lesComença el ball de cadires pels càrrecs més poderosos de la Unió Europea. Però després dels resultats de les eleccions de diumenge la negociació s'albira llarga. L'Eurocambra és més diversa que mai, s'ha trencat l'equilibri bipartidista tradicional i han d'entrar nous posicionaments en joc. La sensació, un cop coneguts els resultats, va ser que l'únic guanyador clar de la nit era l'inèdit augment de la participació. La primera prova de les dificultats que es presenten és el resultat de la conferència de presidents dels principals grups de l'Eurocambra, que ha sortit sense un nom per proposar a la cimera informal en forma de sopar que els líders dels Vint-i-vuit celebraran aquest vespre.

Davant la contínua caiguda de la participació a les eleccions europees i el creixement de l'euroescepticisme, el 2014 l'Eurocambra va impulsar el sistema de candidats oficials o 'spitzenkandidaten' que suposava que cada partit de l'Europarlament presentava un candidat principal o oficial a presidir la Comissió Europea. Després de la victòria dels populars, el Parlament va asseure's a negociar amb els 28 líders del Consell Europeu, amb Jean-Claude Juncker com a proposta acordada, malgrat que ja hi havia reticències internes entre grups. Per exemple, els liberals d'ALDE no estan d'acord amb aquest sistema si no va acompanyat de les llistes transnacionals.

Aquesta vegada, però, la fragmentació i el pes més gran d'ALDE a l'Eurocambra han fet impossible que els grups polítics hagin consensuat una proposta. El president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, ha comparegut en roda de premsa després de la reunió de presidents per informar que el posicionament que portaran al Consell Europeu és simplement que es respecti el sistema del candidat oficial però sense cap nom. És a dir, que des de l'Eurocambra es demana als líders que escullin entre els candidats oficials presentats a l'Eurocambra, perquè són els que van debatre i van poder presentar els seus programes davant l'electorat, però no ofereixen cap nom concret. Oficialment, però, els tractats de la Unió deixen clar que és el Consell Europeu, és a dir els 28 líders, els que en funció dels resultats de les eleccions escullen un candidat que no ha de ser un eurodiputat i que, fins a Juncker, podia ser qualsevol polític o tecnòcrata que generés consens. "Estem a favor del sistema de candidat principal, la nostra posició és clara", ha dit Tajani, que ha deixat clar que hi havia alguns grups contraris al sistema, com ara els liberals.

Per això, la declaració que presentaran davant els Vint-i-vuit és en part ambigua i diu que "els grups confirmen que el pròxim president de la Comissió ha d'haver-se donat a conèixer ell mateix i el seu programa abans de les eleccions i ha d'haver participat a la campanya a escala europea". Els eurodiputats volen evitar així que s'esculli un candidat a l'ombra, com per exemple, Michel Barnier o altres noms que apareixen a les quinieles, com la directora de l'FMI, Christine Lagarde.

Després del president de l'Eurocambra han comparegut els portaveus dels diferents grups per justificar el seu posicionament. Manfred Weber, el candidat dels populars, va guanyar les eleccions però ell mateix ha reconegut que partia d'una posició feble per la pèrdua de vots i que per això, estava a punt per "arribar a acords" i parlar amb tothom. Weber ha deixat clar que dona suport a la resolució del Parlament Europeu, encara que no porti el seu nom davant els líders.

La posició dels socialistes europeus ha sigut similar, però en el seu cas han mantingut la pressió perquè Frans Timmermans sigui el futur president de la Comissió. Els socialdemòcrates continuen esperançats d'aconseguir un front progressista majoritari que permeti "canviar" les actuals estructures de poder monopolitzades pels populars. Tot i això, socialistes, verds, esquerra i liberals no arriben al 50% de l'hemicicle. Ara bé, en aquest joc de cadires Pedro Sánchez ja s'ha erigit com el líder europeu del socialisme, amb el partit més gran dins el grup de l'Eurocambra, i està intentant negociar en aquesta direcció i també amb el clar objectiu d'aconseguir un lloc predominant per a Espanya en les institucions. Sánchez ha mantingut entre dilluns i dimarts una ronda de reunions amb caps d'estat i de govern de diferents països, començant per França i acabant per Alemanya.

El paper dels liberals

Una de les claus d'aquest desacord són els liberals. S'han constituït gràcies al partit de Macron com el tercer grup de l'Eurocambra i s'oposen per principis al sistema de candidat oficial. El seu portaveu, Guy Verhofstad, ho ha explicat a través de Twitter i ha criticat que els populars pressionin en aquesta direcció. Per als liberals, que els ciutadans europeus no puguin votar directament els candidats oficials no és un sistema prou democràtic i defensen la necessitat de les llistes transnacionals. També per això Macron és el primer líder amb qui s'ha reunit Pedro Sánchez. Com que tenen la clau de l'estabilitat a l'Eurocambra, cal tenir especialment en compte la comissària de la Competència, Margrethe Vestager, com una dona amb números entre els candidats de l'Eurocambra per assumir el càrrec. Malgrat que els liberals van presentar diversos candidats perquè rebutgen el sistema, Vestager, coneguda per haver multat Apple i Google, ha sigut la cara visible dels debats i de la campanya i podria generar el consens necessari.

D'altra banda, qui també ha augmentat el seu pes i la seva influència, sobretot sobre els socialistes, són els Verds de Ska Keller, que també ha assegurat que dona suport al sistema del candidat oficial i ha instat els líders europeus a no ignorar el sistema en la reunió d'aquest vespre. L'esquerra europea ha secundat també la resolució de l'Eurocambra però ha sigut crítica i ha exigit que es jugui net i que les negociacions no es facin "a porta tancada".