Europa accelera la lluita antiterrorista

Brussel·lesUna parella de soldats armats amb fusells donen la benvinguda als viatgers a la terminal d’arribades de l’aeroport de Brussel·les. L’estampa es repeteix en els indrets més concorreguts de la capital europea des que els atemptats de París van situar-la com a un dels epicentres del jihadisme mundial. Però la vida continua al centre d’aquesta ciutat o al barri de Molenbeek-Saint-Jean, on vivia Salah Abdeslam, el terrorista fugit després dels atacs. L’alerta terrorista es manté però els brussel·lesos omplen el carrer comercial de la capital i escuren la nit en alguns bars i restaurants de Molenbeek-Saint-Jean com si fossin aliens a l’enrenou.

“Europa és un dels llocs més segurs del món. Em sento molt segur aquí”, llançava aquesta setmana el director de l’Europol, el britànic Rob Wainwright, en una xerrada amb periodistes al Parlament Europeu. Aquesta agència policial -que dóna suport a les forces i cossos de seguretat dels països de la UE- va posar en marxa dilluns un nou centre dedicat en exclusiva a la lluita contra el terrorisme. Es tracta d’una unitat que dirigeix un espanyol -Manuel Navarrete, coronel de la Guàrdia Civil- i que aplega una quarantena d’experts a la seu d’aquest organisme a l’Haia.

És una mostra més que a la UE, en matèria de lluita contra el terrorisme, el rellotge s’ha accelerat en els últims mesos. Ara mateix el Parlament Europeu discuteix sis informes relacionats amb aquesta qüestió, entre els quals un sobre l’Europol, un altre sobre el destí de les dades dels passatgers aeris i encara un més sobre el control d’armes. Una allau de propostes, discussions i -s’espera- enteses per omplir els buits que, en matèria de seguretat, encara tenen els Vint-i-vuit. “Entre el que ara tenim i el que hauríem de tenir encara hi ha un camí a recórrer”, admetia Rob Wainwright.

Europeus que combaten amb l’EI

Es calcula que hi ha 5.000 ciutadans europeus que combaten a les files de l’Estat Islàmic (EI) a Síria i l’Iraq i el risc d’un nou atemptat a Europa és una realitat. “El risc zero no existeix. No podem seguir tots els sospitosos les 24 hores. És molt difícil aturar un terrorista en una societat oberta com la nostra”, es lamentava el director de l’Europol, que, tot i això, es mostrava optimista dels resultats en aquest camp que donarà la nova unitat.

A més, la Comissió Europea treballa en noves iniciatives en aquest marc que veuran la llum ben aviat. La setmana que ve s’espera, per exemple, aprovar un pla per tallar el finançament de les organitzacions terroristes a través de les remeses virtuals, les cartes de prepagament o el tràfic de béns culturals. I per abans de l’estiu s’espera enllestir una iniciativa per endurir encara més l’accés a substàncies químiques que es poden usar per fabricar explosius. “Se’ns critica que moltes vegades anem tard. Però la nostra missió no és improvisar, sinó establir mètodes durables. Això porta temps”, reconeixia a Brussel·les Olivier Luyckx, responsable de la unitat antiterrorista de la Comissió Europea.

Però en una Europa on els estats es repleguen sobre ells mateixos, on s’esvaeix l’esperit del “cada cop més units” que proclama el Tractat, qualsevol pas endavant -també en matèria de seguretat- sembla més difícil que mai. La gestió de la crisi de refugiats ha desencadenat una desconfiança inèdita entre els socis europeus. I aquest no sembla el millor escenari per compartir entre els Vint-i-vuit informació tan sensible com l’antiterrorista.

“Precisament el dèficit de l’Europol era la confiança entre els estats que integren l’agència, i les iniciatives que ara hi ha sobre la taula faran que aquesta confiança sigui obligatòria”. Era l’anàlisi optimista que feia l’eurodiputat popular espanyol Agustín Díaz de Mera, que està al càrrec de part de la feina accelerada que l’Eurocambra ha posat en marxa per fer front al terrorisme. Els resultats de tot plegat s’aniran veient en els pròxims mesos.