14/04/2016

Europa es fractura pels refugiats

4 min
Una patrulla d’ultres deté un grup de refugiats a Bulgària, a tocar de la frontera turca.

Barcelona“Torneu a Turquia, ara mateix”, crida un home a un grup de refugiats estesos a terra amb les mans lligades amb brides. L’escena passa en territori búlgar i la protagonitza una patrulla d’ultres que vigila la frontera. Un d’ells, que va enregistrar l’escena i se’n va vantar a la televisió, va ser detingut i acusat ahir formalment d’arrest il·legal i furt. Però el mateix president del país, el populista de dretes Boiko Boríssov, que és escorta de professió, va encoratjar aquestes patrulles dies enrere. De fet, aquests vigilants, coneguts com a caçaimmigrants, compten amb un gran suport popular en un país amb un dels índexs més baixos de població estrangera de tota la UE.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El rebuig als immigrants s’estén per l’Est i fractura una Europa en hores baixes. Polònia, Hongria o Eslovàquia van bloquejar des d’un principi la política de portes obertes amb els refugiats de la cancellera Merkel. A Budapest, el primer ministre, Viktor Orbán, acaba de prometre un referèndum sobre les quotes d’acollida de refugiats pactades a la UE, una proposta que el govern d’Eslovàquia va recórrer fa temps al Tribunal de Justícia de la UE. Conseqüència: suspens en solidaritat.

“Són societats que tradicionalment no han sigut mai gaire obertes ni tolerants, sense cap tradició migratòria”, reflexiona Jordi Vaquer, director de l’Open Society Initiative for Europe. La integració a la UE, el 2004, va ser assumida per les joves democràcies de l’est d’Europa com un acte de reparació històrica i una font d’oportunitats econòmiques més que com l’adhesió a una comunitat de valors. I la incomprensió entre les mentalitats de l’Est i l’Oest ha anat augmentant.

“Es van posar massa il·lusions en el procés d’ampliació, tothom es pensava que era qüestió d’entrar a la UE i, en un any, tot resolt. Però això no funciona així”, alerta Cesáreo Rodríguez-Aguilera, catedràtic de ciència política a la UB. “Els països de l’Est no acaben d’entendre què vol dir això de mancomunar sobiranies dins de la UE, ells que van lluitar durant any dins de l’URSS per recuperar-la”, reflexiona.

Orbán, el precursor

Un dels primers senyals d’alerta va venir el 2010 amb la primera majoria absoluta del conservador Viktor Orbán a Hongria. Aquest polític audaç, integrat al Partit Popular Europeu, que advoca per la fi de la democràcia liberal al seu país i posa Rússia o la Xina com a exemples de governança, ha vist en la crisi de refugiats un filó per créixer. “Fa un any la seva popularitat havia baixat però ha sabut aprofitar la gestió dels refugiats, en una societat en què la discriminació té una llarga tradició, per capgirar les enquestes”, analitza Balázs Dénes, advocat i activista pro drets humans hongarès que té clar que Orbán guanyarà el referèndum convocat contra les quotes d’acollida de refugiats pactades amb la UE “amb un 70% o 80% de suport”.

“Molts líders polítics han fet oportunisme i han volgut consolidar el seu poder a través de la fòbia als refugiats. Ho hem vist a Hongria, a Eslovàquia, a la República Txeca i a Polònia”, resumeix Vaquer. “Els polonesos estan majoritàriament en contra de l’acollida de refugiats, especialment àrabs. La religió, que té un paper molt important a Polònia, i l’atmosfera que creen els mitjans de comunicació alimenten aquesta oposició”, explica la periodista polonesa Ewelina Kawczynska. I la victòria del partit Llei i Justícia (PiS) de Jaroslaw Kaczynski l’octubre passat és un pas més en aquesta escalada antiimmigració. De fet, aquest és un fenomen que ha tingut analogia a l’oest d’Europa, amb partits de tradició xenòfoba a França, els Països Baixos o Escandinàvia, però en aquests casos toquen menys poder que a l’Est.

Europa es fractura pels refugiats

A la divisòria mental i política s’hi afegeix la divisòria econòmica, ja que l’est d’Europa continua estant per sota de la mitjana de riquesa de la UE. La dependència econòmica de l’oest és encara molt gran i justament una confrontació amb països com ara Alemanya o França -en la qüestió dels refugiats, per exemple- els pot sortir cara: “Juguen amb foc -alerta Vaquer-, ja que fan la vida difícil a Merkel i la cancellera pot acabar girant l’esquena a unes economies molt dependents. A més, liquidar l’acord de Schengen seria molt perjudicial per a les empreses de l’Est, que, en el sector de l’automòbil, per citar-ne un, serveixen les grans companyies alemanyes”.

“Els capítols oblidats de la integració europea són la democràcia i la legitimitat social. És difícil modificar ara les percepcions cíviques de governs com el d’Hongria o el de Polònia, que no només no accepten les regles de la democràcia sinó que en volen crear una de no liberal com la de Vladímir Putin”, conclou el catedràtic Rodríguez-Aguilera. Si atacar la crisi de l’euro ja va ser un malson i la de refugiats s’ha convertit en un drama humanitari, actuar contra els tics autoritaris a l’est d’Europa sembla cada cop més difícil.

stats