ARGENTINA
Internacional 06/05/2019

Evita Peron, ¿més vigent que mai?

El centenari del naixement de la líder política serveix al peronisme per reivindicar el seu llegat social

Joan Biosca
3 min
María Eva Duarte Perón, que va ser esposa del president argentí Juan Domingo Perón, va ser una icona de la lluita pels drets socials.

Buenos AiresUna dona camina pel centre de Buenos Aires i tothom la mira. Els sindicats i les organitzacions socials es manifesten per la crisi econòmica que travessa l’Argentina. És una de les moltes protestes que cada setmana tallen i paralitzen el centre de la capital argentina. Ella somriu i saluda els sindicalistes i manifestants. Porta la cabellera rossa recollida en un monyo i va vestida d’època, com dels anys 50. Eva Perón és ràpidament identificada i treballadors i Evita es fonen en encaixades de mans i abraçades.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

D’aquesta manera, amb motiu del centenari del seu naixement, el Comando Evita -una organització social argentina seguidora del llegat d’Eva Perón- recorda la històrica líder política a les xarxes socials amb un vídeo. Un dia especial també per a tots els nostàlgics i seguidors de qui va ser la dona de l’expresident de l’Argentina Juan Domingo Perón, considerada la gran líder per a una part important de la classe treballadora argentina.

I és que aquest 7 de maig, data carregada de simbolisme, serveix al peronisme, en hores baixes, per fer valer el seu llegat a favor dels pobres i els més necessitats i reivindicar el seu missatge també com a gran defensor de la classe treballadora. “El seu missatge a favor dels drets dels treballadors és més vigent que mai, i sobretot ara que les dretes estan ocupant cada vegada més posicions de poder, no només a l’Amèrica Llatina sinó a tot el món, i els drets dels treballadors s’estan trepitjant”, destaca a l’ARA Felipe Pigna, historiador, que acaba de presentar un documental sobre la figura d’Evita titulat Evita. Jirones de su vida.

María Eva Duarte de Perón va néixer el 7 de maig del 1919. De ben jove, als 18 anys, es va convertir en actriu i locutora de novel·les de ràdio teatre. I va ser així com va seduir, sense ni imaginar-s’ho -ho confessaria ella mateixa, segons apunten diversos historiadors-, l’expresident de l’Argentina, Juan Domingo Perón, que l’escoltava per ràdio.

El 1946, ja casada amb Perón, Evita es converteix en primera dama de l’Argentina després de guanyar el seu marit les eleccions presidencials. És llavors quan neix la llegenda d’Evita. Amb una gran facilitat per arrossegar les masses treballadores, a les quals anomenava els seus “ descamisados ”, va aconseguir visibilitzar-los i que es reconeguessin els seus drets, així com els de les dones, que van aconseguir votar per primera vegada quan va ser reelegit president Perón a les eleccions presidencials del 1951.

Icona dels treballadors

“La història d’Eva Perón és una gran història d’amor entre ella i Perón, però també entre ella i els treballadors, les dones, els nens i la gent gran. Es tracta d’una Eva que, en aquest desenvolupament de l’amor, construeix la base afectiva de l’estat de benestar, perquè l’amor no està separat dels drets. És una història d’amor, doncs, però també una història d’odi, perquè els que la van estimar ho van fer incondicionalment, i els que la van odiar també ho van fer incondicionalment”, destacava 100 anys després del naixement d’Evita la historiadora i periodista María Seoane, en declaracions al diari argentí Página/12.

Evita va morir jove, el 1952 als 33 anys, d’un càncer fulminant, i amb la seva desaparició física el seu mite es va magnificar fins al punt que a l’Argentina els peronistes i els que la idolatren la consideren més que una icona de la lluita pels drets socials.

“Perón era el president, però Evita tenia una funció informal i dinàmica que feia que ell connectés amb les dones, els sindicats, els treballadors i els sectors més populars”, destacava a l’ARA Santiago Regolo, historiador de l’Institut d’Investigacions Històriques Eva Perón.

El seu cadàver embalsamat se’l van disputar durant molts anys peronistes i antiperonistes, en una batalla política i necrofílica que va portar el seu cos a la clandestinitat per acabar enterrat a Milà, a Itàlia, amb un nom fals. Anys després seria traslladat a Madrid d’amagat, on Perón s’havia exiliat. Descansa des del 1976 al cementiri de La Recoleta de Buenos Aires, on actualment és un gran reclam turístic per als visitants que passen per la capital argentina.

stats