Evo Morales marxa de Mèxic i es trasllada a Cuba

La versió oficial és que hi ha anat per sotmetre's a una visita mèdica

L’expresident de Bolívia Evo Morales ha abandonat aquest divendres Mèxic, on estava asilat des del 12 de novembre, i s'ha traslladat a Cuba. El motiu del viatge seria una visita amb l’equip mèdic que ja l’havia atès abans a Bolívia, ha confirmat qui va ser la seva secretària de Salut, Gabriela Montaño, també asilada a Mèxic.

El conseller de Relacions Exteriors mexicà, Marcelo Ebrard, ha dit que Morales els va avisar que sortiria del país de manera temporal. “Si fos permanent, s’hauria acomiadat de nosaltres i del poble de Mèxic”, suposava, en una entrevista divendres a la nit. Malgrat això, s'especula sobre si l’estada del bolivià a l’illa és només una escala abans de desplaçar-se i instal·lar-se a l’Argentina, un cop el president electe, Alberto Fernández, prengui possessió del càrrec el 10 de desembre. Allà hi ha els seus dos fills, Evaliz i Álvaro Morales, des del 23 de novembre.

El peronista Alberto Fernández és l’última incorporació al grup de líders de l’esquerra llatinoamericana, de la qual també en forma part el president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador. La renúncia d’Evo Morales, del 10 de novembre, li ha servit al president electe argentí per marcar distàncies amb el govern en funcions de Mauricio Macri.

Evo Morales dimiteix

Fernández va qualificar de cop d’estat la sortida forçada de Morales de la presidència i va dir que li oferiria asil polític un cop fos a la Casa Rosada. Evo Morales li va respondre que analitzaria la proposta, perquè estant a l'Argentina es podia acostar al seu país. Morales, de fet, està invitat a la presa de possessió d’Alberto Fernández, contràriament a la presidenta interina de Bolívia, Jeanine Áñez.

Macri, en canvi, va evitar qualificar els fets de cop d’estat i es va limitar a demanar eleccions lliures i justes a Bolívia, per bé que no ha reconegut a Jeanine Áñez com a presidenta interina.

Fernández i López Obrador van demostrar bona sintonia quan l’argentí va escollir Mèxic com a primer país que visitava ja sent president electe, el 2 de novembre. El peronista va reconèixer que sent “respecte i admiració” pel seu homònim mexicà i va admetre que la pujada al poder de López Obrador va generar la percepció que hi podia haver una regeneració a l'Amèrica Llatina i que fer tornar la igualtat social a la regió.

Una casa i vigilància del govern de Mèxic per a l’expresident bolivià

El govern de Mèxic no ha volgut donar més detalls sobre els moviments del seu asilat estrella. Des de que Morales va arribar al país, el president López Obrador va deixar clar que la seva seguretat estava en mans de l’estat. Mèxic li ha ofert seguretat, casa i manutenció, però en cap moment ha informat d’on s’allotja ni de si el president ja s’hi ha reunit.

Des que va dimitir com a president, Morales ha donat diverses conferències de premsa. Aquesta setmana publicava al seu compte de Twitter una imatge d’ell amb l’expresident de l’Uruguai i un dels referents de l'esquerra llatinoamericana, José Pepe Mujica.

El 4 de desembre l'Organització dels Estats Americans (OEA) donava a conèixer l’informe final de l’auditoria de les eleccions a Bolívia, del 20 d’octubre passat. La conclusió era que hi van haver operacions fraudulentes per alterar el vot dels ciutadans i que les irregularitats identificades no permetien saber amb certesa el marge de victòria de Morales. Un dia abans, un centenar d'experts en estadística publicaven proves que les conclusions de l'OEA eren enganyoses i demanaven al Congrés dels Estats Units que investigués l’actuació de l’organització en el cas de Bolívia.