LONDRESLa munió de policies, periodistes, manifestants i curiosos aplegats davant l'ambaixada de l'Equador a Londres formen un ambient molt particular. Algun desinformat podria pensar que s'hi prepara una protesta antisistema, o que s'hi celebra un acte polític de rellevància internacional, o que una celebrity està a punt d'aparèixer. En certa manera, estan passant totes tres coses alhora.
L'anunci que Julian Assange, l'insurgent més mediàtic del planeta, ha de parlar públicament per primer cop d'ençà que va refugiar-se a l'ambaixada equatoriana ha generat molta expectació. Els seguidors d'Assange sobretot duen samarretes i llancen proclames a favor del seu heroi, però també es recorden del soldat Bradley Manning, detingut als EUA per haver filtrat milers de documents, i de les Pussy Riot. La majoria de consignes són contra l'autoritat, "els secrets bruts dels poderosos", les oligarquies mundials i els EUA. I a favor de la llibertat d'expressió i dels "règims democràtics de Llatinoamèrica".
Entre els seguidors d'Assange hi ha gent de tota mena: un home de mitjana edat vestit com un turista, una tropa d'equatorians, una dona amb aspecte hindú… També hi ha uns quants paios que fan pudor d'alcohol i brutegen. Van amunt i avall insultant els policies i rient-se d'alguns curiosos. Un d'ells s'acosta a un jove ben vestit, se'l queda mirant i, agressiu, li demana: "Tens cap problema?" El jove fa cara d'espant i no diu res.
Una de les paradoxes dels antisistema és que tenen molt clar quines són les idees i els valors correctes però, alhora, creuen que cadascú ha de ser lliure de pensar el que vulgui. Un membre d'Anonymous crida consignes per un megàfon: contra el govern britànic, a favor de Wikileaks… Però de tant en tant diu: "No em feu cas. Penseu per vosaltres mateixos". Em fixo en un cartell que diu: "Do not obey" . En què quedem? ¿Vol dir que només he d'obeir quan m'ordenen que no obeeixi?
Per ser partidaris de la llibertat d'expressió, alguns seguidors d'Assange tenen una relació força complicada amb els mitjans. Prenc notes al costat d'una periodista de France Press. Un paio ens passa pel costat i murmura, fastiguejat: "Massa premsa!" Un periodista intenta passar i un paio amb cabellera i barba llarga l'hi retreu. "Intento fer la meva feina", diu el periodista, amb mala llet. "La seva feina", repeteix, fotent-se'n, el paio pelut, que tota l'estona va repetint la mateixa frase: "Correa 1 - EUA 0". Durant un dels parlaments a favor d'Assange, un exdiplomàtic britànic rep una fervorosa ovació justament quan critica els mainstream media .
Naturalment, els plats forts del matí són la compareixença de Baltasar Garzón, a qui gairebé ningú no pot sentir quan parla, i l'aparició del mateix Assange. Quan la seva figura espectralment elegant surt al balcó, tot retrona d'aplaudiments. Mentre Assange llegeix el seu parlament, penso que la bona feina feta fins ara per Wikileaks està a punt de fer front a la seva ordalia més difícil. Una pregunta em ronda: ¿si en un futur pròxim Assange i Wikileaks disposessin d'informacions tèrboles relacionades amb l'Equador, tindrien el coratge de revelar-les?
