LÍDER REVOLUCIONARI
Internacional 13/08/2016

Fidel Castro: "90 y palante"

Cuba celebra avui l’aniversari del líder revolucionari enmig d’un incert procés d’obertura i relleu

Santi Piñol
3 min
Un cartell recorda la figura de Fidel Castro al centre de l’Havana.

L'HavanaFidel Castro, l’última icona política viva del segle XX i de la Guerra Freda, fa avui 90 anys enmig d’un incert procés de canvi a Cuba. Però a l’espai mediàtic cubà -monopolitzat pel govern- sembla com si el líder revolucionari des de fa molts anys en faci 90. Celebrar esdeveniments i dates històriques abans que es produeixin és un costum molt cubà que, en el cas del Comandante, s’ha traduït en una allau de reportatges i notícies amb tota mena d’elogis. L’històric diari Granma -l’únic d’abast nacional a Cuba- publica un text diari amb episodis de la vida d’aquell jove estudiant de dret que va acabar fent una revolució que ha servit d’inspiració a bona part del món i, especialment, a l’Amèrica Llatina. “ 90 y palante ” o “ 90 y más ” es pot llegir aquests dies en molts cartells.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Tot el que envolta Fidel Castro ja és més passat que present. Les diferents exposicions de fotografia sobre l’exmandatari, que tenen lloc arreu del país, mostren sempre l’etapa més vital i combativa del líder revolucionari, fill d’un terratinent gallec a Cuba que va expropiar la seva pròpia mare en una de les seves primeres decisions com a governant, per donar exemple i remarcar que a la Revolució no hi hauria excepcions.

Un avançat al seu temps

Si alguna cosa reconeix tothom de Fidel Castro és el seu carisma i el seu profund coneixement -avançat al seu temps- de la comunicació política. La propaganda comunista ha difós durant anys la imatge d’un home dur, bregat en mil batalles i molt atent en la curta distància. Als telenotícies apareixen repetidament pagesos que se senten afortunats d’haver rebut les visites de l’expresident durant la seva vida, que subratllen la proximitat en el tracte i les llargues converses amb ell.

Els anys han atorgat a Fidel una aura de misticisme que els cubans s’encarreguen de potenciar recordant, sempre que poden, que és el mandatari contemporani que més intents d’assassinat ha patit. Aquesta èpica, juntament amb la seva retirada i els constants rumors sobre la seva salut, l’han convertit en guardià de les essències del moviment revolucionari i símbol d’una etapa històrica que el país intenta deixar enrere enmig de la incertesa.

Una periodista cubana que treballa en un reportatge sobre l’aniversari de Fidel per a la Unió de Joves Comunistes (UJC) explica a l’ARA que els nens cubans de 10 anys -nascuts després de la renúncia de Castro a favor del seu germà Raúl el 2006- situen el líder de la Revolució al mateix nivell d’importància que el líder independentista del segle XIX, José Martí, amb la diferència que el primer encara està viu.

Els actes de l’aniversari estan molt repartits per tot el país i degudament organitzats pels Comitès de Defensa de la Revolució (CDR). Però no només se’n fan a l’illa. A l’exterior, en alguns països també s’han organitzat exposicions o actes sobre la vida de Fidel amb motiu dels seus 90 anys. És el cas de Venezuela, Bolívia i Sud-àfrica, entre d’altres, que han rebut l’assessorament de l’equip que s’encarrega de coordinar l’aniversari.

El record de l’impacte global

Els mitjans de comunicació cubans s’esforcen a transmetre la transcendència mundial de Castro, més enllà de Cuba, i per això en gairebé tots els reportatges i documentals apareix el líder revolucionari rebent efusives salutacions de líders emblemàtics mundials com Nelson Mandela, Hugo Chávez i figures mediàtiques com l’exfutbolista Diego Armando Maradona, el director de cinema Steven Spielberg i altres actors i personalitats del món de la cultura.

Però malgrat l’entusiasme que les autoritats miren de transmetre, molts cubans viuen aliens a la celebració de l’aniversari. Quan se’ls pregunta, molts es limiten a respondre amb un somriure evasiu. La figura de Castro és molt respectada a Cuba i, en general, la gent valora positivament la gestió que va fer del país, tot i que li recriminen errors, sobretot en el vessant econòmic. Els cubans d’avui volen canvis i cares noves i més joves.

Jorge Eduardo, un arquitecte que treballa per a una empresa estrangera, explica que vol millorar el seu nivell de vida i deixar enrere l’etapa de “resistència” contra l’enemic “imperialista” sense importar-li el tipus de sistema on viure. “Al final la democràcia no deixa de ser una etiqueta”, justifica, i confia que la normalització de relacions amb els EUA i, sobretot, el relleu de Raúl Castro -previst per al 2018- accelerin els canvis. El més ben situat per accedir al poder és ara mateix l’enginyer Miguel Díaz-Canel, vicepresident des del 2013 i primera persona nascuda després del 1959 que ocupa aquest càrrec. Sense formació militar, és una mostra que els nous temps a Cuba requeriran altres perfils.

stats