BarcelonaNo se’n saben ni els noms, ni la nacionalitat ni què els va empènyer a marxar del seu país. Han esdevingut una simple xifra, que fa més grossa la macabra estadística: almenys 200 persones han desaparegut al Mediterrani central els últims tres dies. És a dir, és com si en les últimes 72 hores fins a dos autocars plens de passatgers s’haguessin estimbat i tots els ocupants haguessin perdut la vida. La diferència és que els desapareguts no viatjaven en quatre rodes, sinó en barcasses precàries, i que serà difícil trobar-ne els cossos.
L’últim naufragi va passar ahir mateix: almenys 63 persones van desaparèixer en aigües internacionals, a unes 35 milles de la costa líbia. Dilluns 114 migrants més van caure al mar. L’autodenominada guàrdia costanera líbia només va aconseguir salvar-ne setze. I el cap de setmana passat es van registrar més naufragis.
El responsable a Líbia de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), Othman Belbeisi, parla d’un “increment alarmant” -paraules textuals- de morts al Mediterrani central, fora de les tràgiques estadístiques habituals. “Els traficants s’estan aprofitant de la desesperació dels migrants que volen sortir de Líbia abans que es prenguin mesures més contundents per tallar el flux de persones a Europa”, argumenta el representant d’aquest organisme.
La majoria de les ONG de rescat, que fins ara assumien una part dels salvaments davant les costes de Líbia, estan fora de joc. Malta va prohibir la setmana passada que utilitzessin els seus ports com a bases logístiques, i Itàlia les ignora i delega ara tots els rescats en Líbia. Fins i tot dilluns el govern italià va informar que donaria dotze patrulleres a la guàrdia costanera líbia, i que destinaria 1,5 milions d’euros del seu propi pressupost a fer-ne el manteniment i a formar personal de salvament en aquest país nord-africà. De moment, la intervenció de Líbia no evita la pèrdua de vides.
