Fracàs a la UE pel repartiment de refugiats

Els 28 ajornen la decisió tres setmanes més mentre augmenta el nombre de països que reforcen les fronteres

Nou fracàs a la Unió Europea mentre augmenta el flux de refugiats i migrants. Els titulars de l’Interior no van arribar ahir a cap acord per a la distribució de 120.000 refugiats en els pròxims dos anys, en part perquè alguns països de l’Est rebutgen un sistema obligatori de repartiment. Fonts comunitàries apuntaven directament a l’enrocament de la República Txeca, Eslovàquia, Polònia, Hongria i Letònia. Després d’una llarga reunió i fins i tot de l’avançament que havien fet Alemanya i França que s’havia arribat a un principi d’acord, els ministres no van trobar el consens necessari per solucionar la crisi humanitària més important des del 1945. En paral·lel, diversos estats han seguit els passos d’Alemanya i han reforçat els controls a les seves fronteres, tot i que de moment aquestes restriccions compleixen amb Schengen.

La proposta feta la setmana passada per la Comissió Europea de distribuir 120.000 refugiats arribats a Grècia, Itàlia i Hongria va topar amb la dura realitat dels interessos nacionals, per sobre de la urgència de la crisi i la reclamació de solidaritat de les societats europees. “Tots coneixeu Europa, la Unió Europea...” Així lamentava ahir a la nit el ministre luxemburguès, Jean Asselborn, a l’inici de la roda de premsa per anunciar el fracàs. L’únic que van decidir els països és tornar a negociar el 8 d’octubre, d’aquí tres setmanes, i tot apunta que la distribució de refugiats serà voluntària i no obligatòria, com reclamen els socis de l’Est.

Aquest bloc argumenta que comportarà un efecte crida i que pot tenir un impacte negatiu sobre la seva població, poc “habituada” a rebre població immigrant.

El ministre de l’Interior eslovac, Robert Kalinak, va arribar a la reunió amb el mandat clar de rebutjar qualsevol quota obligatòria. Creu que la Unió Europea s’ha de centrar a ajudar els veritables països receptors de les peticions -com Alemanya- i no “els països de trànsit” -com Grècia, Hongria o Itàlia-. En el bloc dels díscols també hi ha Romania, que lamenta que hagi de participar en el repartiment de refugiats sense “tenir els mateixos drets que la resta d’estats”, en referència al fet que el país no forma part de l’espai Schengen. Dinamarca i el Regne Unit estan en la mateixa situació però, per contra, queden exclosos del repartiment per tractats.

Els ministres sí que van trobar un consens definitiu en el repartiment voluntari de 40.000 refugiats, que ja es va aprovar al mes de juliol. Segons fonts diplomàtiques, els primers refugiats podrien començar a arribar a partir de l’octubre.

Controls a Schengen

La reunió d’ahir va estar marcada per la decisió d’Alemanya de restablir els controls fronterers, després de l’arribada massiva de refugiats -40.000 només en l’últim cap de setmana-. La mesura ha provocat gairebé un efecte dòmino entre els socis veïns. És el cas d’Àustria, que ahir va anunciar que desplegarà 2.000 soldats a la seva frontera amb Hongria, però també d’Eslovàquia i la República Txeca, que ja han anunciat un reforçament de la vigilància i els controls als passos. Un altre que s’apunta a restringir els moviments és Holanda, que ha rebut el seu rècord de refugiats -amb 3.100 persones en l’última setmana-, i posarà controls fronterers. Mentrestant, ahir a la mitjanit Hongria va tancar l’últim tram de la tanca que la separa de Sèrbia i ha començat a vigilar totes les persones que entrin il·legalment al país, en un enduriment de la seva legislació en matèria d’immigració. Polònia, un dels socis del grup dels més reticents a acceptar quotes obligatòries, va deixar clar en la cimera extraordinària d’ahir a través de la seva presidenta, Ewa Kopacz, que prendrà mesures si té “notificacions d’alguna amenaça per a la seguretat” del país.

Malgrat el blindatge de fronteres, a Brussel·les es confia que no es propaguin les restriccions i es reitera que no hi haurà una suspensió de l’espai Schengen. Però el cert és que ja s’ha creat una situació sense precedents que posa contra les cordes un dels pilars fonamentals de la integració europea: la lliure circulació de persones. En tota la història de Schengen és la primera vegada que un país demana restablir controls de fronteres per la forta pressió migratòria.

Segons les ONG, Espanya pot acollir 17.000 “o més” asilats

Contràriament a la posició dura de fa setmanes, en un to més conciliador el ministre Jorge Fernández Díaz va afirmar que no ha presentat “cap reserva” als 14.931 refugiats que li pertocarien en el repartiment proposat per Brussel·les i va parlar de donar una “resposta solidària compartida”.

Les organitzacions socials que treballen amb migrants van afirmar ahir que Espanya és “perfectament capaç” d’assumir l’acollida i integració de la quota dels 17.700 refugiats sirians “o més” que proposa la Comissió Europea. En una trobada amb la premsa conjunta, el president de Metges Sense Fronteres (MSF), José Antonio Bastos, va assegurar que per a Espanya és una xifra “molt petita”, en relació al nombre d’habitants i la llarga experiència amb què compta el país, tot i que va admetre que la solució a la crisi migratòria oberta “és a les mans d’Europa”. En aquest sentit, va reclamar que la Unió Europea augmenti les accions de rescat al Mediterrani i que es creïn vies d’accés segur i legals perquè els refugiats no hagin de jugar-se la vida posant-se en mans de les màfies. Per la seva banda, la portaveu a Espanya d’ACNUR, María Jesús Vega, va lamentar que Europa “hagi fallat” a l’hora de buscar una resposta comuna a aquesta crisi i, amb això, “ha allargat el patiment de milions de persones”. Per a aquesta responsable, la crisi pot ser una “oportunitat” per “harmonitzar” el sistema d’asil.