Fracassa a l'ONU l'intent palestí per forçar una retirada israeliana

Nova YorkEl Consell de Seguretat de l'ONU ha rebutjat aquest dimarts una proposta de resolució per exigir a Israel la retirada dels territoris palestins. Es tractava d'una iniciativa que feia mesos que es negociava i que tenia poques possibilitats de prosperar.

Ni tan sols va ser necessari que la proposta acabés amb el veto dels Estats Units, com s'anticipava en cas que s'aprovés per almenys nou països i tirés endavant, ja que només vuit li van donar suport.

Va ser el passat 26 de setembre quan, davant l'Assemblea General de l'ONU, el líder palestí, Mahmud Abbàs, va anunciar que demanaria al Consell de Seguretat una resolució per exigir un termini per a la retirada israeliana dels territoris ocupats a les fronteres anteriors a la guerra de 1967.

Des de llavors han estat intenses les negociacions sobre aquest text, que va arribar a comptar amb el suport de França, encara que l'esborrany final va ser defensat exclusivament pel grup àrab a l'ONU i presentat formalment per Jordània.

Retirada abans de finals de 2017

El text final exigia, entre altres coses, la retirada israeliana dels territoris palestins abans de finals de 2017, fixant un termini en què va insistir Abbàs quan va viatjar a Nacions Unides.

Estats Units ja havia anunciat prèviament que no estava d'acord amb la proposta i s'esperava que, en cas que fos aprovada, la vetaria, exercint el dret que té aquest país juntament amb Rússia, la Xina, França i el Regne Unit.

Però EUA no va haver d'utilitzar aquest veto perquè la proposta va rebre només vuit vots a favor.

França, pel sí

Entre les nacions que van donar suport a la proposta es trobava França, que havia treballat amb Jordània sobre l'esborrany de resolució i havia treballat per buscar el consens del Consell de Seguretat.

Van votar en contra els Estats Units i Austràlia, amb l'argument que la proposta no estava en línia amb els seus desitjos de forçar una solució per al conflicte entre israelians i palestins per mitjà de negociacions directes.

Però entre els països que es van abstenir es trobava el Regne Unit, que sol coincidir amb els Estats Units en les decisions del Consell de Seguretat.