França posa rumb a unes incertes eleccions presidencials

Les eleccions regionals franceses han estat l'última cita a les urnes abans del 2017 quan toca elegir (o reelegir) l'inquilí de l'Elisi. L'escenari polític és obert i encara no se sap del cert si Hollande hi optarà de nou i si Sarkorzy serà (de nou) el seu rival

Qui serà el candidat socialista? I el conservador? Quin paper farà el Front Nacional (FN)? Són algunes de les gran incògnites que planen a 18 mesos de les eleccions presidencials franceses previstes per al 2017.

Encara falta molt de temps però les maquinàries electorals dels partits es posen en marxa avui mateix un cop tancat el recompte de les eleccions regionals, l'última cita amb les urnes abans de les presidencials.

Les regionals han servit per prendre el pols electoral i determinat que la dreta ha recuperat terreny, tot i que menys del que s'esperava, que els socialistes han resistit molt millor del que es podia haver pensat i que l'extrema dreta continua imparable.

L'extrema dreta, preparada per donar la sorpresa

Escrutini rere escrutini, el suport al FN no para de créixer

El Front Nacional francès mostra la seva fortalesa creixent a cada cita electoral. Tot i que les eleccions regionals han deixat un gust agredolç a l'extrema dreta, perquè la victòria contundent de la primera volta no s'ha traduït en poder real a la segona, el partit ara liderat per Marine Le Pen ha superat el seu propi rècord de vots i ha arribat als 6,7 milions, davant del sostre dels 6,4 que tenia fins ara registrat a les presidencials del 2012.

Al bon comportament electoral, el FN pot sumar-hi el fet de ser l'únic dels grans partits francesos que té clar el lideratge i la candidata de cara a les eleccions presidencials de 2017: Marine Le Pen. A l'esquerra, François Hollande encara no està clar què farà i a la dreta, el duel Sarkozy-Juppé tot just acaba de començar.

Marine Le Pen va carregar amb duresa diumenge contra socialistes i conservadors per la derrota del FN a la segona volta de les regionals: "És el preu pagat per l'emancipació d'un poble", va dir usant la seva retòrica victimista habitual. I va apuntar directament al 2017: " El bipartidisme ja no és entre esquerra i dret sinó entre mundialistes i patriotes, i aquest serà el marc de les presidencials".

L'horitzó d'un nova gesta com la del 2002, en què l'extrema dreta va arribar a la segona volta i Jean-Marie Le Pen es va enfrontar a Jacques Chirac, que finalment va guanyar, pren cada cop més versemblança per al 2017.

L'esquerra, el candidat Hollande?

La gestió dels atemptats de París ha fet repuntar una popularitat sota mínims

El president francès, François Hollande, encara no ha desvetllat si optarà a la reelecció el 2017 tot i que, en principi, res fa pensar el contrari. La seva popularitat no ha parat de baixar des del primer dia que va accedir a l'Elisi i  només la gestió del post-atemptats de París aquestes últimes setmanes ha capgirat lleugerament l'aprovació dels francesos.

Qui encapçala els rànquings com a persona més ben valorada entre la classe dirigent francesa continua sent Manuel Valls, el primer ministre d'origen català que va ocupar la cartera d'Interior en l'inici de la presidència de François Hollande abans de ser designat cap de l'executiu l'any 2014.

Valls no ha amagat mai la seva ambició per esdevenir president però en cap moment ha posat data i es manté fidel, ara mateix, al que decideixi François Hollande que, en principi, repetirà com a candidat per completar la seva acció de govern, desastrosa en capítols com l'econòmic, amb cinc anys més de mandat (2017-2022).

Una de les variables que afavoririen la seva reelecció seria trobar-se Marine Le Pen a la segona volta de les presidencials. Erigir-se com a única alternativa a l'extrema dreta afavoriria el candidat Hollande ja que força a la unió del vot contra el FN.

Un duel de primeres espases a la dreta

Sarkozy i Juppé es llancen oficialment a la lluita per ser candidat

La campanya de les primàries a Els Republicans, el partit conservador liderat per Nicolas Sarkozy, acaba de començar. L'expresident planta cara a Alain Juppé, actual alcalde de Bordeus que va ser primer ministre amb Jacques Chirac de president.

Les eleccions regionals ha estat un alleujament per als conservadors que s'han apuntat la victòria en set regions davant les cinc de l'esquerra. Però la victòria no ha estat tan contundent com s'esperava i la fortalesa del FN ha estat un cop a païr per a Els Republicans.

Amb aquesta remor de fons, l'ara líder dels conservadors vol accelerar el calendari per elegir el candidat per al 2017, una cursa que es preveu renyida entre ell i Alain Juppé tot i que hi ha encara altres candidats com François Fillon.

De moment, Sarkozy ha agafat les regnes del partit i ha destituït Nathalie Kosciusko-Morizet, la fins ara vice-presidenta del partit que s'havia mostrat crítica amb l'expresident.

Si Sarkozy aconsegueix repetir com a candidat, es pot donar un escenari calcat a les eleccions presidencials del 2012 en què Sarkozy, Hollande i Le Pen es van enfrontar a les urnes. La clau serà, però, qui accedeix a la segona volta i, més concretament, si ho fa l'extrema dreta.

Més continguts de