ParísUna situació judicial inèdita, mai vista abans a França. Ahir va començar el judici contra sis corsos acusats de la mort el 2010 del nacionalista també cors Antoine Nivaggioni. Quina és la raresa d’aquest procés? Un dels imputats s’ha beneficiat de l’estatus de “penedit”. Fins al març del 2015 es deia Patrick Giovannoni. Ara només la seva dona i el seu fill saben quin és el seu nou nom.
Giovannoni ha canviat d’identitat, d’adreça i de feina. Fins i tot s’hauria operat la cara perquè no el reconeguin. A canvi d’obtenir aquesta nova vida l’home va explicar a la policia tot el que sabia sobre l’assassinat de Nivaggioni, molt pròxim a Alain Orsoni, pes pesant als anys 80 del Front d’Alliberament Nacional de Còrsega (FLNC). A priori, un homicidi premeditat contra el clan Orsoni.
Més enllà del contingut judicial, diversos qüestions s’imposen amb l’obertura del procés: com s’assegurarà la cohabitació de Giovannoni amb els altres cinc acusats a qui va delatar? Com s’evitaran les represàlies a la presó si acaba sent condemnat? Abans que comencés el judici, l’advocat del penedit ja va dir que demanaria que la vista se celebrés a porta tancada. El tribunal també podria preveure altres opcions, com ara que l’acusat declari per videoconferència amb la cara borrosa i la veu distorsionada.
L’estatus de penedit es va crear l’any 2004 amb la llei Perben II. La legislació preveu proteccions diferents segons si el penedit és “precoç” o “tardà”. En el primer cas, el penedit rep una protecció màxima i fins i tot hi ha la possibilitat de quedar exempt de pena. No és el cas de Giovannoni, però. Tot i haver col·laborat amb la justícia, ho va fer després de l’assassinat de Nivaggioni. Per tant, el seu estatus no compta per a aquest crim, sinó per a una altra instrucció sobre l’amagatall d’armes. Segons el diari Mediapart, l’estat es fa càrrec al 100% del primer any de la nova vida del penedit, al 70% el segon i al 30% el tercer. A partir del quart any, el penedit ha d’haver trobat una feina per deixar de dependre econòmicament de les arques públiques.
