CAMBRES LEGISLATIVES

França retallarà un 25% la xifra de parlamentaris

El govern vol reduir els costos, agilitar l’activitat legislativa i limitar el nombre de mandats

ALÍCIA SANS / SORAYA MELGUIZO / ANDREU JEREZ / QUIM ARANDA

El govern francès vol retallar un 25% el nombre de diputats i senadors que conformen les dues cambres parlamentàries a França. Això significaria que es suprimirien uns 232 escons dels 925 que hi ha actualment. Aquesta és una de les promeses de campanya del president Emmanuel Macron. La ministra de Justícia, Nicole Belloubet, va presentar la setmana passada al consell de ministres un projecte de llei amb aquest objectiu, i altres per limitar el nombre de mandats dels electes i fer que el sistema electoral sigui més proporcional.

Si bé l’abril de l’any passat el govern va assegurar que la futura reforma de les institucions suposaria reduir un 30% la xifra de diputats i senadors, finalment l’executiu ha revisat a la baixa aquest percentatge. Així doncs, l’Assemblea Nacional passaria de tenir 577 diputats a tenir-ne 433, i el nombre de senadors de la cambra alta disminuiria de 348 a 271. Ara bé, Macron ha d’aconseguir que els parlamentaris, protagonistes d’aquesta reforma, aprovin la seva pròpia reducció d’efectius. A més, la reforma necessita l’aval del Senat, cambra on el partit presidencial no té la majoria. De fet, la ministra Belloubet va recalcar a la roda de premsa que no li semblava “útil incloure aquest text a l’agenda parlamentària” fins que no estiguin segurs d’obtenir “un acord global previ” a les dues cambres, principalment al Senat.

Des del gener passat, la retribució d’un parlamentari és de 7.239 euros bruts mensuals. Aquesta xifra inclou el salari base (5.623 €), una dieta per exercir el seu càrrec (1.447 €) i una altra de residència (168,70 €). Amb els 221 parlamentaris que el govern suprimiria, les arques públiques estalviarien 1.600.000 euros cada mes aproximadament. És a dir, uns 19 milions d’euros anuals.

“Un Parlament menys nombrós, però reforçat de mitjans, és un Parlament on la feina esdevé fluida, on els parlamentaris poden envoltar-se de col·laboradors més ben formats i més nombrosos. [En definitiva], un Parlament que treballa millor”, va dir Macron davant dels legisladors el juliol del 2017, reunits al Congrés a Versalles. El projecte de llei que ha presentat la ministra de Justícia també preveu establir un sistema electoral més proporcional.

En l’actualitat, als comicis legislatius per a l’Assemblea Nacional s’utilitza un procediment majoritari de dues voltes a les circumscripcions uninominals, cosa que en principi afavoreix els grans partits. En canvi, amb la reforma que es vol dur a terme, s’obtindria un Parlament més representatiu del paisatge polític francès. Altres mandataris, com Nicolas Sarkozy i François Hollande, ja van prometre durant les seves respectives campanyes electorals apostar per un sistema més proporcional, però mai el van fer realitat.

Amb la reforma que vol impulsar el govern, una cinquena part dels membres de la cambra baixa (uns 87 parlamentaris) s’elegirien amb aquest sistema proporcional que tant reclamen el partit d’ultradreta Reagrupament Nacional (ex Front Nacional), de Marine Le Pen, i la formació d’extrema esquerra de Jean-Luc Mélenchon, la França Insubmisa. Totes dues forces es queixen d’estar infrarepresentades a l’Assemblea Nacional.

Tres mandats com a màxim

Una altra de les mesures que vol imposar el govern és limitar el nombre de mandats dels polítics. En concret, Belloubet va explicar que limitaran l’exercici dels càrrecs públics a tres mandats consecutius “per evitar una excessiva professionalització de la vida política”. La titular de Justícia, però, va precisar que “aquesta regla no s’aplicarà als alcaldes de municipis de menys de 9.000 habitants”, entre altres excepcions.

Això evitarà casos com el de Bernard Brochand, del partit dels Republicans, que té 81 anys, és el diputat més gran de l’Assemblea Nacional, i ocupa un escó des del 2001. El rècord, però, el té un altre diputat de 65 anys, el també conservador Jean-Luc Reitzer. És membre de la cambra baixa des del 1988: ha encadenat fins a set legislatures consecutives.

Casos similars es reprodueixen al Senat. Aquest estiu, la cambra alta es lamentava de la defunció del seu degà, Philippe Madrelle, membre del Partit Socialista francès. Madrelle, professor d’anglès de 82 anys, era membre del Senat des del 1980, és a dir, des de feia 39 anys. Una funció que havia compaginat amb la d’alcalde del municipi de Carbon-Blanc, al sud-oest de França, durant 25 anys. Abans de morir, el senador havia anunciat que no es presentaria a les pròximes eleccions.

Itàlia és el segon país de la UE amb més diputats i senadors, i també en vol reduir la xifra

Itàlia és el segon país de la Unió Europea amb més diputats i senadors, només superat pel Regne Unit. El passat mes de juliol, el Senat italià va aprovar un projecte de llei que preveu la reducció del nombre de parlamentaris. La reforma constitucional preveu reduir de 630 a 400 el nombre de diputats i de 320 a 200 el de senadors. Però abans de la seva aprovació definitiva, el text haurà de ser votat de nou per la cambra baixa.

La reducció del nombre de parlamentaris a Itàlia és una de les batalles històriques del Moviment 5 Estrelles (M5E). Els grillini calculen que una retallada de les seves senyories permetrà un estalvi per a les arques de l’Estat de prop de 500 milions d’euros per legislatura. L’anterior coalició de govern, formada pel partit fundat per Beppe Grillo i la ultradretana Lliga de Matteo Salvini, es va comprometre a aprovar la reforma durant l’actual legislatura. No obstant això, la crisi política que va precipitar la caiguda de l’executiu a l’agost ha ajornat el projecte. L’última votació estava prevista que se celebrés a finals de setembre.

El Partit Democràtic (PD), actual soci del M5E en la coalició que ha donat llum verda a un nou govern aquesta setmana, va votar en contra de fer-se l’harakiri en les dues últimes votacions al Parlament. No obstant això, el partit liderat per Luigi Di Maio va posar com a condició “innegociable” l’aprovació de la reforma en els pròxims mesos per pactar un govern de coalició amb els socialdemòcrates.

En qualsevol cas, si en l’última votació a la Cambra dels Diputats -encara sense data- el projecte de llei no fos aprovat per almenys dos terços dels parlamentaris, els electors italians tindrien la última paraula en un referèndum ja que es tracta d’una reforma constitucional.

El Parlament alemany cada cop té més escons a causa d’un sistema electoral molt peculiar

La reducció del nombre de diputats del Bundestag (Parlament federal) ocupa des de fa anys la política alemanya. Una discussió que, fins ara, no ha desembocat en cap mesura concreta o reforma legal per aconseguir-ho. L’actual president de la cambra, el democristià Wolfgang Schäuble, va arribar al càrrec el 2017 amb la ferma voluntat de disminuir el nombre d’escons per dues raons: per reduir les despeses de l’activitat parlamentària i perquè l’actual llei electoral podria provocar que el Bundestag quedés petit per a tots els representats federals la pròxima legislatura. Les projeccions calculen que les pròximes eleccions generals podrien donar més de 800 diputats. L’actual Bundestag compta amb 709 escons, més que mai abans.

Aquest creixement dels diputats respon al sistema electoral alemany; quan els ciutadans voten en unes eleccions federals, ho fan mitjançant dos vots: un per escollir els mandats directes al seu districte electoral i un altre per a la llista de cadascun dels partits que s’hi presenten. D’aquesta forma, moltes vegades s’ha donat la situació que els partits han aconseguit molts mandats directes tot i rebre molts pocs segons vots en determinats districtes electorals.

L’any 2013 el Tribunal Constitucional va dictar que aquells partits les llistes de les quals rebien més vots en districtes electorals que aquelles formacions que aconseguien els mandats directes, havien de rebre diputats complementaris per aconseguir una representació parlamentària proporcional. Aquests escons extres han generat el creixement del nombre de diputats. Algunes de les propostes per aturar aquest creixement són establir un límit de mandats directes i reduir el nombre dels districtes electorals dels actuals 299 a 270. Els partits, però, no aconsegueixen arribar a un acord.

Regne Unit: un intent de reduir la Cambra dels Comuns per interès electoral dels ‘tories’, aturat ‘sine die’

La Cambra dels Comuns és petita. Els 650 diputats que representen les respectives circumscripcions del Regne Unit no hi caben. Asseguts, i ben estrets, només hi entren un màxim de 438 parlamentaris. La resta, o bé s’estan drets o bé no hi són, voltant pels passadissos del palau de Westminster. Quan David Cameron va arribar al poder l’any 2010, els conservadors van projectar una reducció del nombres d’escons. Però no pas per les evidents mancances físiques de la sala de debats sinó per interessos electoralistes. Fent una petita modificació dels límits de les circumscripcions electorals, justificant-ho en funció d’una presumpta racionalitat, els conservadors podrien obtenir fàcilment un avantatge d’una vintena més de diputats. El sistema electoral britànic no és proporcional. Qui obté la majoria d’un districte s’emporta l’escó i la resta de vots van a la paperera. Els laboristes i els liberaldemòcrates, aquests últims al govern amb els tories del 2010 al 2015, es van adonar de la jugada i la van aturar. El 2015, ja amb majoria absoluta, Cameron va tornar a recuperar el projecte, però el Brexit ho ha desbaratat tot i la reducció ha quedat ajornada .

A la Casa dels Lords tampoc no hi caben els 775 membres oficials, 92 dels quals són hereditaris. Però gairebé mai no hi falta espai. Ni tan sols en les ocasions més solemnes no hi són tots. La cambra no és de membres electes. De tant en tant, doncs, ressorgeix el debat de la reforma. L’últim que ho va intentar va ser Tony Blair el 2002. Deu anys després, David Cameron va anunciar que retirava el projecte. La tradició pesa.

Més continguts de