Internacional 06/10/2015

Francesc Vendrell: "És molt poc probable que els talibans tornin a imposar el seu règim a l'Afganistan"

L'ex enviat especial de l'ONU i la Unió Europea al país asiàtic analitza les conseqüències de la conquesta de Kunduz, el bombardeig nord-americà sobre un hospital de Metges Sense Fronteres i el futur de la lluita contra els insurgents

Marc Toro
3 min
Vendrell és honoris causa a proposta de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals (FCRI) Blanquerna-URL.

BarcelonaL'ex alt funcionari de l'ONU Francesc Vendrell (Barcelona, 1940) és un dels grans experts al món en mediació i resolució de conflictes. Va ser l'encarregat de mirar de posar pau en territoris tan encesos com el Salvador, Guatemala i Timor Oriental, i va ser l'enviat especial de l'ONU (2000-2002) i de la Unió Europea (2002-2008) a l'Afganistan. En conversa telefònica des de Nova York, Vendrell analitza les conseqüències de la conquesta de Kunduz per part dels talibanstalibans, el bombardeig nord-americà d'un hospital de Metges Sense Fronteres i l'escalada de violència que es viu al país asiàtic.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Què implica la recent conquesta de Kunduz per part dels talibans?

Implica que la guerra a l'Afganistan continua, que és un conflicte seriós i que els talibans i els seus aliats continuen tan forts com abans i decidits a lluitar. Però sobretot demostra la feblesa i ineficàcia dels serveis de seguretat afganesos i, concretament, de la policia local auxiliar. Aquest cos de creació nord-americana, ideat el 2010 pel general Petraeus, ha acabat derivant en milícies controlades per senyors de la guerra que fan més mal que bé.

Posats a qüestionar la intervenció dels Estats Units, dissabte van bombardejar un hospital de Metges Sense Fronteres a Kunduz.

De fet, era l'únic hospital de Kunduz. La combinació de tot el que ha passat l'última setmana no podria ser pitjor: d'una banda, els talibans van aconseguir prendre una important capital de província; de l'altra, els EUA han causat la mort de 22 civils i han mentit sobre els fets. Ahir ja deien que l'atac a l'hospital es va fer a petició de les forces afganeses. Aquest episodi no farà altra cosa que crear animositat a l'Afganistan contra els nord-americans i el govern del país.

En tot cas, les tropes internacionals estan en plena retirada de l'Afganistan. Aquesta situació ha reforçat el poder talibà?

Cal tenir en compte que en els darrers anys ja hi ha hagut una reducció de les forces internacionals i que, actualment, només queden 13.800 soldats, gairebé tots dels Estats Units. No hi ha dubte que els talibans han aprofitat la retirada de tropes internacionals, però no crec que la solució passi per mantenir les forces nord-americanes durant anys i anys. El que cal són unes forces afganeses que lluitin.

Les forces internacionals han de marxar definitivament del país?

Potser és necessari, durant un temps, mantenir el contingent actual per evitar una degradació més important de la situació al país, però és clar que no serà la solució a llarg termini.

Per on passa la solució al conflicte afganès?

En primer lloc, per reforçar i professionalitzar encara més l'exèrcit afganès i la policia. També cal desfer-se de la policia auxiliar, l'actuació de la qual és contraproduent. En tercer lloc, millorar la governació del país i prendre mesures serioses en contra de la corrupció present a les forces armades, la policia i tota l'administració pública. És necessari, igualment, aconseguir que els serveis secrets del Pakistan cooperin de manera sincera amb el govern afganès, cosa que no sembla que es produeixi. En últim lloc, cal tractar d'arribar a una negociació formal amb els talibans. Un escenari que, és clar, han de voler les dues parts. I és possible que els talibans s'avinguin negociar, però abans milloraran la seva posició militar.

L'altra part en la negociació és el govern afganès, que està més qüestionat que mai. Hi ha veus que demanen la dimissió del president, Ashraf Gani, quan tot just fa un any que és al poder.

No crec que hagi de dimitir. Cal tenir en compte que, com que no va quedar clar qui va guanyar a les eleccions a l'Afganistan, es va formar un govern bicèfal, d'unitat nacional. Però com molts governs d’aquest tipus, és més aviat de desunió i lluita interna entre els partidaris de Gani i els del primer ministre, Abdullah Abdullah. Amb tot, es tracta d'un govern que ha pogut fer moltes de les coses que volia fer perquè no té prou força al país.

Quin futur li espera a l'Afganistan a curt i a llarg termini?

A llarg termini no m'atreveixo a fer previsions. A curt termini temo que la situació continuarà com ara i que, fins i tot, pot empitjorar. En tot cas, no crec que els talibans els talibans tornin a imposar el seu règim a l'Afganistan com va passar fa 20 anys. Aquest escenari és molt poc probable, tot i que sí que podrien arribar a conquerir altres capitals provincials.

I l'Estat Islàmic (EI), representa un perill real per a l'Afganistan?

No hi ha dubte que el perill existeix, però en la mesura que els talibans continuïn units no crec que l'EI aconsegueixi gaire força. Sembla que el nou líder talibà, el mul·là Akhtar Mohammad Mansour, ha aconseguit aglutinar quasi tota la insurgència. Ara bé, si un dia els talibans s'asseuen a conversar amb el govern, els jihadistes podrien reforçar la seva posició al país.

stats