Front comú d'Espanya, Itàlia, Grècia i Malta per desenterrar les quotes migratòries

Brussel·les estudia donar més fons a Espanya per l'arribada de persones migrants a les Canàries

L'arribada de milers de persones migrants a les costes de les Illes Canàries i la reconstrucció del camp de Mória després de l'incendi fan encara més evident de la necessitat d'una política migratòria i d'asil comuna a la Unió Europea. L'actual Comissió Europea es va proposar rellançar les negociacions després que morís el pacte de Dublín i va posar sobre la taula a finals de setembre una nova proposta que enterrava definitivament les quotes d'acollida obligatòries i se centrava en l'increment dels retorns. Un enfocament que no agrada als països més pressionats per l'arribada de persones migrants, Espanya, Itàlia, Grècia i Malta, que aquest dimecres han fet front comú per fer-hi oposició. Reclamen mantenir les quotes obligatòries d'acollida com a principal instrument de solidaritat entre països de la UE. 

Els quatre països mediterranis fan aquesta proposta a través d'una missiva enviada a la cancellera alemanya, Angela Merkel; al president del Consell Europeu, Charles Michel, i a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Consideren que en el text de la Comissió Europea les normes són "estrictes" pel que fa a la "responsabilitat dels estats d'entrada", però critiquen que el mecanisme de solidaritat és "complex i imprecís", perquè en la proposta de Brussel·les la solidaritat no implicava en cap cas l'acollida obligatòria de persones migrants sinó que es podia traduir de maneres diverses, com ara oferint recursos operatius o, la gran novetat, "patrocinant" retorns als països d'origen. 

L'infern de Mória, la vergonya d'Europa

Madrid, Roma, Atenes i La Valletta creuen que aquest enfocament no ofereix prou garanties ni "previsibilitat": "Els estats membres de primera línia no poden afrontar la pressió migratòria de tota la Unió Europea", denuncien. De manera més concreta, els líders d'aquests quatre països demanen mantenir com a prerrogativa dels estats membres les gestions dels procediments a la frontera en què es determina si una persona té dret o no d'asil, per exemple. Creuen que una gestió general pot acabar provocant "efectes indesitjables", com la instal·lació de grans centres tancats a les fronteres externes, com passa de fet en l'actualitat. "L a gestió de l'asil ha de respectar plenament els drets humans i els drets dels sol·licitants d’asil", diu el text. 

L'externalització del control migratori

Un dels punts on la proposta d'aquests quatre governs posa més èmfasi és en el que anomenen "dimensió externa" dels moviments de persones migrants que arriben (o volen arribar) a la Unió Europea. Dit d'una altra manera, l'externalització de les fronteres a tercers països. Creuen que cal dedicar més esforços i més recursos a aconseguir que aquests tercers països tinguin l'equipament necessari per "limitar els fluxos migratoris irregulars". Demanen flexibilitat per als fons europeus que es destinin a aquesta funció. La UE té acords amb Turquia per frenar els refugiats, com Espanya també en té amb el Marroc. Però segons  un informe de les organitzacions holandeses Transnational Institute i Wapenhandel i el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, l a UE ha prioritzat acords similars amb 35 països, la meitat dels quals són dictadures o no respecten els drets humans. 

Els signants també fan referència als acords amb tercers països per organitzar retorns, un enfocament al qual també es va referir la ministra d'Exteriors espanyola, Arancha González Laya, a principis d'aquesta setmana en relació amb la gestió de l'arribada de milers de persones migrants a les Canàries: "Seguim col·laborant amb el Marroc, Argèlia, Mauritània, el Senegal... per poder gestionar millor aquests fluxos migratoris i retornar als països d'origen o de trànsit aquelles persones que arriben de manera irregular a Espanya".

En concret sobre les devolucions (que anomenen retorns) la Comissió proposa el "patrocini" com a eina de solidaritat. Els quatre signants de la missiva reclamen un sistema més clar i efectiu per assegurar que es duen a terme i, sobretot, acords amb tercers països "a través d'incentius positius".

Brussel·les estudia més ajudes a Espanya per a les Canàries

La Comissió Europea estudia concedir "més ajudes" a Espanya per donar suport en la gestió de l'arribada de persones migrants, segons va explicar dilluns la comissària europea de l'Interior, Ylva Johansson: "És una situació molt difícil. Vaig poder viatjar a les Illes Canàries fa una setmana amb el ministre espanyol", va dir en roda de premsa. Les autoritats espanyoles han demanat més fons i Johansson està estudiant l'opció perquè "el govern espanyol ha fet molt per restablir les instal·lacions adequades". Cal recordar que Brussel·les va oferir també que el nou pacte migratori permeti la cogestió europea i dels estats dels camps de refugiats i que s'hi destini més recursos, com ha reclamat Grècia en diverses ocasions.