Frontex es desentén de les devolucions en calent a Grècia

El director de l'agència apunta a Grècia i es queixa de falta de recursos

Fabrice Leggeri, director de l'agència de control de les fronteres europees Frontex, ha negat aquest dimarts qualsevol implicació amb les devolucions en calent de persones migrades a la ruta que separa Grècia i Turquia. Un grup de mitjans com  Der Spiegel   Bellingcat va publicar el 23 d'octubre una investigació que acusava guardacostes grecs de retornar a aigües turques vaixells de persones refugiades que intentaven arribar a Grècia i, a més, revelaven a través de material gràfic i correus electrònics que diversos agents de Frontex hi estarien involucrats. L'agència europea ho nega, després d'haver conduït una investigació interna i que el seu president hagi sigut interrogat pels membres de la comissió de Llibertats, Justícia i Afers Interiors de l'Eurocambra (LIBE). 

Leggeri ha assegurat que "no s'ha detectat cap evidència" que Frontex estigués vinculat amb les "operacions" que revelaven els mitjans mencionats anteriorment. Al mateix temps, però, s'ha justificat explicant que Frontex no té el control de la gestió d'aquesta mena "d'operacions", sinó que les lidera l'estat on es produeixen i la ratifiquen els vint-i-set països de la UE. En aquest sentit ha apuntat directament a Grècia, perquè ha explicat altres operacions en què, "gràcies" als avions supervisors de Frontex, es van detectar "situacions sospitoses" l'abril passat que es van comunicar al govern grec i que "d'altra manera no es coneixerien". Leggeri ha explicat que va enviar una carta al govern grec demanant explicacions sobre aquestes situacions, però s'ha queixat que si Atenes li respon assegurant que respecta els drets fonamentals "no hi pot fer res més".  

Grècia abandona refugiats al mar en tendes flotants

Leggeri ha fet una llarga exposició sobre els fonaments legals sobre els quals actua Frontex en què ha esquivat les preguntes dels parlamentaris i, fins i tot, ha assegurat que la legislació europea li permet interceptar vaixells i empènyer-los cap a un altre país. En canvi, l'ONG Human Rights Watch (que ha denunciat diverses vegades els retorns en calent a Grècia i la falta de transparència de Frontex) alerta que aquestes operacions vulneren els drets fonamentals perquè, com a mínim, s'ha de comprovar primer que el tercer país de retorn "és segur", tal com ha recordat després l'eurodiputada neerlandesa dels Verds,  Tineke Strik: "Un retorn sense aquesta comprovació és una devolució en calent". 

 

En el mandat de Frontex hi ha el de respectar els drets fonamentals i, sobre aquesta qüestió, Leggeri s'hi ha compromès, però s'ha queixat de falta de mitjans: "Frontex està completament compromesa en la millora del control del compliment dels drets humans, però ho farem amb els mitjans que tenim, els quals s'han reduït. Posarem en marxa un mecanisme de supervisió per assegurar que amb més personal podem tenir clara la situació al terreny".

Alhora, Leggeri ha replicat que "dels gairebé 600 agents que hi havia desplegats a Grècia només 10 eren de Frontex i la resta dels estats membres" que van donar suport immediat a la resposta especial desplegada a Grècia quan Turquia va obrir les fronteres al febrer. Leggeri ha assegurat que amb un agent que controli el compliment dels drets humans en les operacions en què participa Frontex no n'hi ha prou i ha reclamat que s'hi involucri el Defensor del Poble Europeu o l'Agència Europea dels Drets Fonamentals. 

Brussel·les proposa encara més retorns de persones migrants en comptes de repartir les acollides