Gasos lacrimògens contra refugiats al nord de Grècia

Migrants atrapats al país organitzen una caravana per intentar creuar la frontera

Una mare que porta una criatura penjada al pit topa amb els escuts d’una línia de policies antiavalots que li barren el pas. Famílies senceres arrossegant cotxets amb nens petits intentant protegir-se amb mocadors dels gasos lacrimògens. Les mateixes escenes de la primavera del 2016 es repetien ahir al nord de Grècia, a tocar de la frontera amb Macedònia. Uns dos mil refugiats, farts de veure les seves vides suspeses durant mesos o anys als llimbs grecs, van secundar ahir una crida a les xarxes socials per organitzar-se en una “caravana de l’esperança” amb un sol objectiu: que s’obrin les fronteres.

“A Grècia tenim moltíssims problemes”, explicava Darya Wus, una iraquiana de 35 anys, a l’agència AP: “No tenim ni diners ni futur: la meva vista per a l’asil s’ha fixat per al 2021”. S’havia sumat a la crida a Facebook de la Glitter of Hope Caravan (Caravana del Raig d’Esperança), per trobar-se a Idomeni, on fa cinc anys van arribar a acampar fins a 30.000 persones, quan els països dels Balcans van començar tancar les seves fronteres al flux de migrants. Des d’aleshores més de 70.000 persones han quedat atrapades a Grècia i els mecanismes europeus de repartiment promesos no han funcionat. El pitjor es viu als cinc centres de detenció de les illes gregues, sobresaturats, on els refugiats malviuen en condicions infrahumanes. Ahir els organitzadors instaven els participants a actuar sempre pacíficament, evitar provocacions i mostrar-se agraïts amb la població grega. “L’èxit d’aquesta caravana depèn de la quantitat de persones que hi vulguin participar i de si són capaces de mantenir els seus cors units i no perdre l’esperança”, deia la convocatòria.

Com els participants de la caravana centreamericana per superar el mur dels Estats Units, els refugiats atrapats a Grècia volen arribar als països centrals d’Europa. De nit, les famílies van acampar en un camp de blat de moro situat davant del centre de recepció de Diavata, a uns vint minuts de Salònica, formant un camp de refugiats espontani.

“Obriu les fronteres”

La policia grega es va desplegar al voltant del campament improvisat i va respondre amb gasos lacrimògens i bombes sonores contra els grups que intentaven avançar per la carretera en direcció nord. Dos homes portaven una pancarta on es podia llegir: “Ajudeu-nos. Us estimem”, mentre intentaven avançar al crit d’“Obriu les fronteres”, que repetien en grec i en anglès. Al migdia el ministre grec d’Immigració, Dimistres Vitsas, havia recordat que la frontera amb Macedònia continua tancada i va acusar els organitzadors de difondre falsos rumors.

“Mória és l’infern”

Sajjad Hamid, de 27 anys, originari de Bagdad i atrapat a Grècia des de fa 15 mesos, acampava a Diavata amb els seus quatre fills. “Aquí estem atrapats. No tenim res a fer. Volem avançar”, deia. Mentrestant, a Atenes, un centenar de migrants que havien comprat bitllets cap a Salònica tallaven les vies de l’estació de Làrissa, en protesta perquè les autoritats havien cancel·lat tot el transport públic per arribar al nord del país per tal d’evitar que la caravana fos massiva.

Tres anys després de la signatura de l’acord entre la UE i Turquia perquè Ankara impedís el pas a Europa dels refugiats del Pròxim Orient, el nombre d’arribades ha caigut en picat des del 2015, però el degoteig continua: es calcula que aquest 2019 uns 5.000 han arribat a Grècia fugint de les guerres de l’Afganistan, Síria, l’Iraq o Mali.

Més continguts de