Gemma Casadevall: “El gran repte és enfilar la successió d’Angela Merkel”

Londres1. Quins són els principals reptes interns que té Alemanya avui en dia?

El gran repte és enfilar la successió d’Angela Merkel. La cancellera va obrir l’any com una líder cremada, perseguida per l’etiqueta de Merkel Dämmerung o el crepuscle de Merkel. La gestió de la pandèmia l’ha revaloritzat com a líder de referència, des de l’estil atípic de qui defuig les estridències i l’insult als rivals. El semestre de presidència de torn a la UE marcarà el seu llegat polític. Qui la succeeixi no ho tindrà fàcil. A escala interna, el desafiament és mantenir políticament aïllada la ultradreta en un país acostumat a dominar a Europa i ara sumit en la recessió. A escala europea, el repte és tirar endavant el rescat postpandèmia lligat amb un consens precari. I, a escala mundial, restablir l’eix transatlàntic. Merkel ha superat com ha pogut l’hostilitat de Donald Trump. Si és reelegit, serà molt difícil salvar aquest eix, puntal de la política exterior alemanya des de temps de Konrad Adenauer.

2. Pot i vol liderar Alemanya un salt endavant en la unitat europea?

Alemanya defuig, des de fa dècades, el lideratge únic. El seu establishment és conscient que persisteix la por d’una Alemanya forta. El federalisme alemany es va articular com a fórmula d’equilibri entre el govern federal i els lands. No ha sigut fàcil defensar aquest sistema enmig de la pandèmia, amb una cancellera que semblava saber ben bé per on tirar i uns líders regionals amb tendència a estavellar-se si es desviaven de la seva línia. És difícil imaginar-se una UE més federal. Els Vint-i-set han esdevingut un club on cada cop agafen més embranzida els populismes dretans o la ultradreta pura i dura. Merkel s’aferra a l’afeblit Emmanuel Macron o es refugia en “grupets” puntuals -l’Espanya de Pedro Sánchez i la Itàlia de Giuseppe Conte si es tracta d’immigració; els països nòrdics per a temes climàtics-. La pressió dels “frugals” a l’última cimera va esquerdar alguna aliança. Però, així i tot, sembla més fàcil dominar aquest perill que quan s’entra al format dels Vint-i-set.