Glasgow tanca l'última escola pública segregada d'Escòcia

A Anglaterra encara queden 400 centres estatals d'un sol sexe

Escòcia ha posat fi aquesta setmana a un dels vestigis més icònics de l’època victoriana a les Illes Britàniques. Els regidors de l’Ajuntament de Glasgow van votar dilluns, per unanimitat, permetre l’ingrés de nois a l’institut d’ensenyament secundari Notre Dame High School, al West End de la ciutat, l'última escola pública d'Escòcia –no del Regne Unit, perquè a Anglaterra encara n’hi ha– que segregava per sexes. Ho podran fer a partir del curs 2020-2021. La decisió no ha estat exempta de polèmica, perquè s’hi ha arribat després d’una llarga batalla de quatre anys entre els partidaris que el centre continués com havia sigut des de la fundació, a finals del segle XIX, o que s'adaptés millor al XXI.

Potser en un intent de descarregar la responsabilitat sobre la població local, l’ajuntament va instar a fer una consulta per saber el parer dels veïns que tenen aquest institut com a centre de referència i on aniran les seves filles i fills si no és que opten per una escola privada.

La votació va tenir un resultat sorprenent. Es van emetre 7.110 respostes d'un cens potencial de quasi 29.000 persones. Els dos bàndols van reclamar la victòria, entre altres raons per les confuses preguntes que es van plantejar. La primera opció, mantenir l’ statu quo, va rebre el 39,9% dels vots; la segona, mantenir-lo però ampliant la zona geogràfica per optar a una plaça al centre, va obtenir el 13,4%. Finalment, la tercera alternativa, autoritzar-hi l’entrada de nois, va rebre el 45,9 % dels sufragis.

No sense raó l’activista Michelle Watt, mare d’una exalumne fins l’any passat, que ha fet campanya per preservar el centre només per a noies, es queixava a la premsa local pel que considerava poc menys que una estafa. “La combinació de vots per preservar l’escola segregada, la suma de la primera i la segona opció plantejades per l’ajuntament, superava la tercera: 53,3% respecte a 45,9%”. Finalment, com que només es tractava d’una consulta no vinculant, el consistori va decidir posar fi a la tradició d’un centre fundat per monges el 1897. La gran excusa, la igualtat.

Un debat típicament britànic

Des de Catalunya, el debat sobre si les escoles segregades per sexes són millors que les mixtes des del punt de vista pedagògic pot resultar no només sorprenent, sinó poc menys que reaccionari si es defensa. L’educació franquista i l’opressora tradició de les escoles religioses ho expliquen en bona mesura. Però al Regne Unit les circumstàncies són unes altres. I encara que des de la dècada dels setanta del segle passat el nombre d’escoles públiques segregades ha caigut de 2.500 fins a poc més de 400 a Anglaterra –si s’hi inclouen les privades, la xifra arriba a 463, un 13% del total–, encara hi ha, com és el cas de Michelle Watt, qui les defensa.

També ho fa Sue Hincks, presidenta de l’Associació d’Escoles per a Noies d’Anglaterra, una entitat que en aquest cas aplega centres privats. En conversa telefònica des de Bolton, al nord-oest del país, prop de Manchester, on dirigeix la divisió per a noies de la Bolton Secondary School, Hincks comenta a l’ARA algunes de les raons que hi veu: “Les nenes gaudeixen més si poden opinar lliurement, cosa que a vegades els resulta més difícil de fer en una aula mixta, quan hi ha veus masculines més dominants. El ritme d’aprenentatge és molt més ràpid”, afegeix. I rebla: "Sovint he de dir als nous professors que han de duplicar la quantitat de feina que posen a les noies, perquè simplement l’entomen molt bé".

Del mateix parer és Meryl Davies, directora de la Walthamstow School for Girls, un centre públic del nord-est de Londres. “La investigació demostra que un entorn d’un sol sexe permet a les nenes aprofitar al màxim el seu potencial. A les nostres estudiants se les encoratja que s’expressin, que siguin creatives, que tinguin les màximes aspiracions i que desafiïn els estereotips. Amb nois potser no seria el mateix", afirma a aquest periodista al seu despatx de Church Hill.

La loteria del barri

Però de vegades l’elecció d’una escola segregada pública, ja sigui per a nois o per a noies, no té res a veure amb la ideologia dels pares o amb el fet que comparteixin les opinions pedagògiques que han expressat abans Sue Hinks, Michelle Watt i Meryl Davies.

Si no hi ha l’opció d’una escola privada –el preu d'una de primària pot oscil·lar entre els 10.800 i els 13.000 euros; i una de secundària, entre els 20.000 i els 32.000–, la tria queda a mercè d’una loteria condicionada pel lloc on es viu. De la mateixa manera la qualitat del centre, els recursos, la preparació dels professors, etcètera, depenen de la classe social del barri.

També per tradició pot ser que en un barri de Londres com el de Walthamstow només hi hagi un únic centre públic de secundària i que sigui només per a noies. Així, com ja s’ha apuntat abans, no necessàriament per compartir el criteri pedagògic de la segregació la filla de qui escriu aquestes línies ha acabat, de moment, a l’esmentada Walthamstow School for Girls.

Més continguts de