Milers d'escocesos surten al carrer per forçar un segon referèndum d'independència

Glasgow viu la primera de les vuit manifestacions per un nou plebiscit, que Londres no autoritza

Desenes de milers de persones –80.000, segons els organitzadors– han desafiat aquest dissabte les pobres condicions meteorològiques que es registren a bona part d'Escòcia per manifestar-se a favor de la independència, recorrent els carrers més cèntrics de Glasgow, capital econòmica del país. Impulsada pel grup de base All Under One Banner (AUOB), la d'aquest dissabte ha sigut la primera de vuit manifestacions que, en els pròxims mesos, tindran lloc en diferents parts del país i amb què es pretenen escalfar els motors davant de la possibilitat que abans de finals d'any se celebri un segon referèndum d'independència.

Aquesta és la intenció de la primera ministra i líder del Partit Nacional Escocès ( SNP), Nicola Sturgeon, que el 19 de desembre li va demanar formalment al primer ministre, el conservador Boris Johnson, la transferència dels poders de Westminster al Parlament escocès (Holyrood) perquè la consulta sigui legal i vinculant com ho va ser la del 2014. La demanda de Sturgeon, però, de moment ha estat desatesa per Johnson, que en nombroses ocasions, abans, durant i després de la campanya electoral dels comicis celebrats el 12 de desembre que li van donar la victòria per majoria absoluta, ha assegurat que no permetrà un nou plebiscit.

La presència dels manifestants pro independència ha estat contestada per no més d'un centenar de partidaris de la unió, que cridaven consignes com ara "Benvinguts al Regne Unit, sou aquí per sempre".

Però en alguns moments durant les dues hores llargues que ha durat l'acte, el més gran desafiament ha vingut de la pluja –no pas dels unionistes–, que ha caigut amb força torrencial. De fet, la previsió d'unes molt pobres condicions meteorològiques havia fet dubtar de la celebració de la manifestació i ha dut l'organització AUOB a suspendre els mítings finals davant del risc que els forts vents posessin en perill l'escenari des d'on diferents activistes s'havien d'adreçar als assistents.

Nous caps de govern a Irlanda del Nord

D'altra banda, aquest dissabte s'han reprès formalment les sessions a l'Assemblea de Stormont (el Parlament nord-irlandès), després que aquest divendres els dos partits principals de la província, el republicà Sinn Féin i els unionistes del DUP, acceptessin el nou pacte de govern que ha estat proposat per Londres i Dublín. La líder del DUP, Arlene Foster, i la del Sinn Féin, Michelle O'Neill, han estat escollides primera ministra i vice primera ministra, respectivament, i han posat fi així a tres anys de paràlisi política. 

El peculiar sistema de poder compartit de la província, derivat dels Acords de Pau de Divendres Sant (1998), fa que, malgrat el títol dels càrrecs, tant la primera ministra com la vice primera ministra tinguin el mateix rang, el que es coneix jurídicament com a diarquia, amb dues figures com a caps d'estat, en aquest cas del govern autònom.