Publicitat
Publicitat

CRISI DEL DEUTE

Grècia torna a deixar Europa amb l’ai al cor

La votació del president decidirà si hi ha eleccions anticipades

La política grega torna a anar pel pedregar. Aquest dimecres el Parlament d’Atenes ha d’escollir el president del país i tot apunta que el candidat del govern, l’excomissari europeu Stavros Dimas, no obtindrà els suports necessaris. Si la coalició de Nova Democràcia i el Pasok no aconsegueix convèncer 25 diputats independents, Grècia haurà d’estrenar el 2015 amb unes noves eleccions generals que podrien donar la victòria a l’esquerra alternativa de Syriza. L’anatema dels mercats, que van respondre amb pànic: dimarts la Borsa d’Atenes s’enfonsava un 13%, la caiguda més important des del 1987.

L'endemà el govern de Samaràs aprovava una llei adhoc per tancar el cas del jove anarquista Nikos Romanós, que havia desencadenat una forta onada de protestes.  Després de cinc anys de polítiques d’austeritat, l’avantatge de Syriza -que ja va guanyar les eleccions europees del maig- sobre el governant Nova Democràcia és de set punts a les enquestes.

El primer ministre Andonis Samaràs va desencadenar un tsunami, quan va decidir anticipar dos mesos la votació del successor a la presidència de Kàrolos Papúlias, veterà de la Segona Guerra Mundial, que tenia mandat fins al març del 2015. Samaràs va argumentar que les presidencials s’han convertit en un “instrument de xantatge al govern per forçar eleccions anticipades” i que havia decidit “acabar amb la incertesa i restablir l’estabilitat”, escurçant el període preelectoral. Però l’efecte va ser el contrari: va obrir la caixa dels trons. La inestabilitat política a Grècia ha tornat a fer trontollar l’euro i a enfonsar les borses europees. El bo a 10 anys s’enfila al 7,86%, i deixa Grècia, a la pràctica, fora del finançament dels mercats.

Anunci sorpresa

Samaràs va anunciar l’avançament electoral poques hores després que la troica acordés una pròrroga de dos mesos del programa de rescat, en un moment en què el deute grec equival al 180% del PIB. Els creditors havien considerat excessivament optimista la previsió de creixement del 2,9% en què el govern Samaràs ha basat el pressupost del 2015. “Ha sigut un test de força amb la troica ”, explica a l’ARA Ignacio Torreblanca, de l’European Council on Foreign Relations. “Samaràs estava convençut que la troica li permetria sortir del programa i ha refet els seus càlculs en funció d’aquesta negativa. Sap que si fa cas als creditors haurà d’acomiadar més funcionaris, tornar a apujar els impostos i exposar-se a una nova onada de protestes que només alimentaria Syriza”, afegeix l’expert. El primer ministre grec pretén amb aquesta maniobra “erigir-se com a alternativa entre els dos monstres: Syriza i la troica ”.

Però la jugada és arriscada. Els socis del govern, els conservadors de Nova Democràcia i els socialdemòcrates del Pasok, tenen 155 diputats dels 300 del Parlament grec. Necessiten almenys 180 vots per superar la votació en tercera ronda. A hores d’ara sembla una missió impossible. Tots els partits de l’oposició, des de Syriza fins als neonazis d’Alba Daurada, han anunciat que no votaran Dimas (que, lluny de generar consens, és el vicepresident de Nova Democràcia). Tot depèn, doncs, dels diputats independents.

El periodista Nick Malkoutzis, editor del portal polític grec ' Macropolis', explica en clau d’estratègia la decisió de Samaràs. “Amb l’avançament, el govern s’evita haver d’aprovar més retallades abans de l’elecció del president. A més, posa contra les cordes els diputats indecisos, perquè els obliga a triar si volen que sigui el govern actual qui acabi les negociacions amb la troica o bé si s’estimen més deixar-les en mans d’un govern de Syriza sorgit d’unes eleccions anticipades”, apunta en una conversa telefònica.

Malkoutzis no descarta, però, que la maniobra de Samaràs acabi funcionant: “Ara per ara el govern no té els 180 vots, però pot arribar a pactes d’última hora. Alguns diputats poden actuar per motivacions personals, i molts saben que si hi ha eleccions anticipades perdran l’escó. En un país amb un 26% d’atur, tenir una feina estable amb un sou d’uns quants milers d’euros no és qualsevol cosa. Però a l’altre costat hi ha la pressió social: és evident que el govern ha perdut suport social i els diputats també han de tenir en compte el cost d’identificar-se com els que li han allargat la vida”.

Al cap de tothom hi ha el record del 2009, quan el Pasok, aleshores liderat per Iorgos Papandreu, va guanyar les eleccions anticipades (també després d’imposar-se a les europees), que ell havia precipitat anunciant que no avalaria el candidat a la presidència proposat pel govern conservador. Amb la certesa que Grècia s’encamina cap a les eleccions, el comitè polític de Syriza s’ha posat en precampanya.  Jordi Vaquer, de l'Open Society Foundation, destaca la repercussió que pot tenir en la campanya de Podem a Espanya un triomf de Syriza.

Per Torreblanca, la perspectiva d’un triomf de Syriza alarmarà els mercats, però no necessàriament ha de suposar un daltabaix: “Hi haurà molt de nerviosisme inicial, però crec que Syriza s’ha moderat des que va guanyar les europees i no veig un escenari de col·lapse. Si finalment guanyen, els inversors s’hi hauran d’asseure per negociar. I bona part del deute grec és en mans del Banc Central Europeu”. Grècia ha de pagar al BCE i als bancs centrals europeus 3.500 milions d’euros el 20 de juliol i 3.200 milions més el 20 d’agost.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT