ELECCIONS GREGUES

Grècia torna a la vella política

El conservador Mitsotakis forma un govern amb només dues dones i una agenda econòmica complicada

El conservador Kiriakos Mitsotakis va jurar el càrrec de primer ministre de Grècia dilluns en una cerimònia religiosa envoltat dels seus familiars. És el vuitè home que ocupa el càrrec en l’última dècada al país de la UE que ha patit més turbulències amb la crisi financera. “La feina forta comença ara”, admetia en el seu primer discurs com a cap de govern.

Les seves primeres decisions han estat decebedores per als grecs que hi van confiar diumenge pel seu missatge de renovació de les files conservadores. S’havia especulat amb la idea que formaria un govern de tecnòcrates, però en els llocs clau hi ha situat cares velles. Dels 51 alts càrrecs de l’executiu, 21 no són diputats, més del que és habitual a Grècia, i només un 8% són dones. En una societat obertament patriarcal, Mistotakis només ha posat dues dones al capdavant de ministeris: a Educació i a Cultura.

“Tinc dues feines, dormo 4 hores i em costa arribar a final de mes”

Així, Grècia sembla que torna als vells temps i la vella política. L’únic canvi significatiu que hauran aportat deu anys d’austeritat i la intervenció de les finances gregues haurà estat la substitució del Pasok, el vell partit socialdemòcrata, per Syriza, que va arribar al govern grec com un partit de l’esquerra alternativa i en surt com un alumne avantatjat dels plans del Fons Monetari Internacional i postulant-se com un partit de centreesquerra. Queda per veure si Alexis Tsipras serà capaç de consolidar des de l’oposició un partit que no està arrelat a la societat grega. Però les urnes li han donat l’oportunitat de fer-ho: malgrat la patacada, el resultat de Syriza no és tan dolent. Almenys és suficient per afirmar que ha controlat la caiguda. Amb els resultats definitius, Tsipras ha perdut 145.000 vots (-7,6%) respecte al setembre del 2015: es queda amb el 31,5% dels vots, pel 39,9% de Nova Democràcia (730.000 vots més). En tot cas, la resta de l’esquerra a l’oposició queda molt lluny de Syriza: Kinal, l’antic Pasok (8,1%); el partit comunista (5,3%) i el partit de Varufakis (3,4%). La millor notícia és que els neonazis d’Alba Daurada queden fora del Parlament, després d’haver perdut més de 200.000 vots, que han anat a parar majoritàriament al nou grup ultranacionalista, Solució Grega.

Cal tenir en compte també que la participació va ser del 57%, baixa per als estàndards de Grècia però en la línia de les eleccions del setembre del 2015. Així, els dos grans partits sumats només van tenir el suport del 40% dels electors.

Els dirigents europeus van felicitar dilluns Mistotakis, que trobarà més comprensió entre els socis de la UE que el seu predecessor. Però la reunió de l’Eurogrup de dilluns ja va deixar clar que no té gaire marge per a aventures. Després del rescat, Grècia ha estat sota la lupa de Brussel·les i dilluns els ministres de l’euro passaven revista als seus deures econòmics. L’últim informe constata que les últimes polítiques de Tsipras no anaven en la línia correcta per mantenir el superàvit primari al 3,5% del PIB, i per això dilluns Brussel·les va avisar el nou govern que, encara que vulgui prendre noves mesures, té l’obligació de complir aquest compromís, informa Júlia Manresa.

És cert que Syriza ha fet tres quartes parts de la feina que demanaven els creditors internacionals de Grècia, i que els últims indicadors macroeconòmics parlen d’una certa recuperació. El calendari de pagament del deute, que condiciona les finances públiques per als pròxims 15 anys, és molt més relaxat que el que va haver d’afrontar Tsipras, que a més ha deixat una caixa de 35.000 milions. Però Mitsotakis ha guanyat perquè ha promès als grecs que abaixaria els impostos i que posaria el país en un ritme de creixement del 4%, el doble del previst. El flamant primer ministre s’ha presentat amb un programa ambiciós de rebaixes fiscals, sobretot per a les empreses i les rendes més baixes, amb l’objectiu de fomentar la inversió i el consum privat per reactivar l’economia. Però els creditors ja han advertit que les últimes mesures preelectorals anunciades per Tsipras (recuperació d’algunes pensions i del salari mínim) han desviat els números en 900 milions d’euros. El pròxim ministre de finances haurà de buscar la quadratura del cercle per fer complir el compromís electoral de la rebaixa fiscal i les exigències dels creditors.

Per aplicar el seu pla neoliberal, Mistotakis ha dit que intentarà convèncer els socis europeus de rebaixar l’objectiu de superàvit primari del 3,5% a què l’estat grec s’ha compromès fins al 2023. I no sembla gens clar que, en la seva composició actual, el Parlament Europeu vulgui donar més marge a Grècia per abaixar els impostos.

Mitsotakis també s’ha presentat als grecs com l’amic dels mercats capaç de recuperar la inversió estrangera als nivells previs a la crisi. Però Grècia va rebre l’any passat 40.000 milions menys d’inversió que el 2007 i sembla difícil que pugui revertir-ho per molt business friendly que sigui el seu govern. Queda encara un sistema financer que necessita cures intensives. Fins i tot si compleixen els plans, els bancs grecs tenen un nivell d’impagaments que multiplica per set la mitjana europea.

I, per si no n’hi hagués prou, Grècia s’ha compromès a un programa de privatitzacions per als pròxims 95 anys. Un dels temes més sensibles és DEI, l’empresa elèctrica pública, que l’any passat va perdre 500 milions d’euros. “El problema és estructural: comprem l’electricitat a proveïdors privats a un preu més car del que la venem, i a sobre el govern cobra impostos a través del rebut de la llum. Els impagaments s’han disparat i, de retruc, el deute, i a sobre hem de pagar els drets d’emissions de gasos d’efecte hivernacle”, lamenta Giorgos Adamidis, president del sindicat de treballadors de la companyia, el més poderós de Grècia, que fins ara ha estat capaç d’aturar tots els plans de privatització.

Més continguts de