Gro Harlem Brundtland, mare del desenvolupament sostenible

BarcelonaNascuda a Oslo el 1939, Gro Harlem Brundtland va ser la primera i única dona que va ocupar el càrrec de primera ministra de Noruega. El 1981, amb 42 anys, va convertir-se en la cap de govern més jove que el país havia tingut en els seus més de dos segles d'història. Va ser al capdavant de l'executiu laborista durant 15 anys, en els quals, malgrat els alts i baixos electorals que van portar una alternança de governs d'esquerres i conservadors, sempre va gaudir d'una popularitat elevada. El 25 d'octubre del 1996, amb la normalitat característica dels països escandinaus, Brundtland va anunciar que dimitia.



Popular malgrat l'austeritat



Tot i mantenir nivells alts d'acceptació entre els noruecs, Brundtland va enfrontar-se a dos episodis que li van provocar sotracs en la seva carrera política: als anys vuitanta, una forta crisi econòmica va portar-la a aprovar mesures d'austeritat poc populars, que van acabar derrotant els laboristes en els comicis del 1989. Això no va evitar que tornés al càrrec el 1990, amb la qual cosa consolidava una imatge positiva al seu país, tot i veure com un referèndum rebutjava la seva proposta d'incorporar el país a la Unió Europea. Filla d'un exministre socialdemòcrata i llicenciada en ciències físiques i medicina, sempre va dotar els seus governs d'una alta quota femenina.





L'informe Brundtland: mare del desenvolupament sostenible



Durant la seva presidència de la Comissió de les Nacions Unides pel Medi Ambient i el Desenvolupament, Brundtland va fer-se famosa per llançar el 1987 en l'informe titulat "El nostre futur comú", més conegut com l'''informe Brundtland'', el concepte de 'desenvolupament sostenible'. Aquest concepte va ser incorporat més tard a tots els programes de les Nacions Unides i va servir d'eix, per exemple, a la Cimera de la Terra celebrada a Rio de Janeiro el 1992.



Amb una trajectòria que avala la seva vocació ecologista i dedicada a millorar la salut pública, el 1998 va ser escollida directora general de l'Organització Mundial de la Salut. Va arribar al càrrec amb la promesa de convertir aquesta agència de l'ONU en un organisme menys burocratitzat i més efectiu en l'eradicació de malalties.



El seu paper internacional en la lluita per la pau, el desenvolupament i la preservació del medi ambient l'han fet mereixedora d'altres premis, entre els quals destaquen el premi del Tercer Món (1988), el premi Indira Gandhi (1988), la Medalla d'Honor Dag Hammarskjöld (1991), el premi Delphos de la Fundació Onassis (1992) i el premi Carlemagne (1994).



Supervivent de l'atemptat a Utoya



Brundtland era a l'illa noruega d'Utoya el 22 de juliol del 2011 per fer-hi una conferència durant el camp d'estiu de les joventuts laboristes de Noruega. Dues hores després d'abandonar l'illa, Anders Behring Breivik va arribar a la zona, i va assassinar 77 persones. L'assassí va confessar que Brundtland era un dels seus principals objectius. L'home va explicar al tribunal que el va jutjar el 2012 que tenia plans específics sobre com assassinaria l'ex primera ministra, lligant-la de mans i llegint-li un text per detallar els seus "crims" abans de decapitar-la davant una càmera amb què gravaria el vídeo per penjar-lo més tard a internet.