Guaidó recupera el control de l’Assemblea i jura com a president

BarcelonaUn dia més de caos i incertesa a la ja per si mateixa convulsa Veneçuela. Quaranta-vuit hores després de la tumultuosa sessió a l’Assemblea Nacional en què el chavisme i diputats opositors van evitar que Juan Guaidó fos reelegit president de l’Assemblea Nacional, l’autoproclamat president del país va jurar ahir el càrrec i recupera així el control de l’òrgan del poder legislatiu. A diferència del que va passar diumenge, Guaidó i els diputats que li donen suport van poder entrar a l’edifici del Parlament. Això sí, prèviament van haver de forcejar i discutir amb els militars i policies que van intentar impedir-los el pas durant mitja hora. Finalment, i al crit de “Visca Veneçuela”, van accedir a la sala de plens, on Guaidó va jurar per un segon mandat d’un any. No li va ser fàcil, perquè l’oficialisme va sabotejar l’acte deixant l’edifici a les fosques, però la sessió va continuar amb espelmes i la llum dels mòbils. En la picabaralla per entrar a l’Assemblea, diversos periodistes, entre ells el corresponsal de l’espanyol El País, van ser agredits pels agents.

“No es tracta d’una caserna. Aquesta és la casa de les lleis, i els militars no poden decidir qui hi entra”, deia Guaidó als soldats que bloquejaven la seva entrada. Poc abans, Luis Parra, un diputat opositor dissident que diumenge va ser escollit com a president de l’Assemblea amb els vots del chavisme i en absència de Guaidó, presidia el seu primer ple. Parra va afirmar que buscarà “poder sortir d’aquesta tragèdia que representen Nicolás Maduro i els seus còmplices”, amb la qual cosa es va guanyar els retrets de la bancada oficialista.

Aquesta és la fotografia que deixa el nou escenari de la política veneçolana: dos presidents per a dos Parlaments. Una Assemblea amb el suport i reconeixement de l’oficialisme chavista presidida per Parra, que en els últims mesos ha estat esquitxat per un cas de corrupció i ha sigut expulsat del seu partit. L’altra és la de Guaidó, reconegut com a president interí per mig centenar de governs estrangers. De fet, l’oposició antichavista va guanyar les eleccions legislatives del 2015 per majoria absoluta i llavors el règim de Nicolás Maduro va endegar la maquinària política i legal per buidar de competències el Parlament i va crear l’Assemblea Constituent, que està formada només pels seus diputats i té l’objectiu de fer una nova Constitució.

Un any després que Guaidó plantegés un clar desafiament al govern de Maduro a l’autoproclamar-se president, la seva estratègia s’ha demostrat fallida. Tant és així que la popularitat del dirigent opositor s’ha anat diluint, malgrat els suports internacionals i les esperances que va aixecar, sobretot pel pla, també fallit, d’entrar al país aliments i ajuda nord-americana. “No s’entén per què el chavisme ara surt al rescat de Guaidó, quan la popularitat li queia i només li quedava tocar fons”, es qüestiona Hernán Carrera, periodista i professor de la Universitat Central de Veneçuela. L’expert sosté que una de les raons que expliquen el moviment de controlar l’Assemblea és “bàsicament per supervivència econòmica”, ja que gran quantitat de contractes internacionals -en especial, els relacionats amb l’exportació del petroli-, afirma, requereixen la rúbrica del Parlament.

Un any per a les legislatives

Per a Ronal Rodríguez, portaveu i investigador de l’Observatori de Veneçuela de la Universitat del Rosario, s’hi suma un altre factor clau que Carrera també apuntava: “Debilitar l’oposició” a un any de les eleccions legislatives, previstes inicialment a finals d’aquest 2020. En aquest sentit, com apunta Rodríguez, el ja per si mateix fragmentat bloc antichavista ha viscut alguna baixa i Guaidó “ha perdut 12 diputats” en aquest “xou” a l’Assemblea, si els números que ha presentat Luis Parra són certs i 81 representants de l’oposició li van donar suport. No obstant això, per al professor Carrera els opositors que s’han alineat al costat del chavisme “són un grup que no s’ha mogut per ideologia sinó per diners”, ja que n’hi ha molts acusats “de corrupció i de lucrar-se amb el govern”, afirma.

A més, Rodríguez assenyala en la seva anàlisi que el chavisme ha volgut “deslegitimar” la figura de Guaidó, que va poder autoproclamar-se president interí precisament perquè presidia la cambra legislativa i, de retruc, fer que els països que li donen suport s’ho repensin.

Però, de moment, és el chavisme el que està patint una pèrdua de confiança de governs que fins ara l’avalaven, com el de Mèxic i l’Uruguai, tot i que Rodríguez apunta que el de Maduro “no és un govern derrotat”.