Guantánamo, l’assignatura pendent

Buenos AiresUna de les primeres coses que van demanar els sis expresoners de Guantánamo refugiats a l’Uruguai des de principis de mes va ser aprendre el castellà per “oblidar” l’anglès, la llengua dels seus “carcellers”. L’anglès també és l’idioma amb què s’han comunicat durant més d’una dècada d’empresonament a la base militar que els EUA tenen a l’illa de Cuba.

El president nord-americà, Barack Obama, es va comprometre a tancar aquest centre de detenció quan va arribar al poder ara fa gairebé sis anys. Però transcorregut aquest temps, i confrontat amb la realitat d’un Congrés controlat pels republicans, i més d’una i de dues reticències, el més calent encara és a l’aigüera.

“Faré tot el que pugui per tancar Guantánamo”, va assegurar ahir, curt de crèdit en aquest camp, el president Obama en una entrevista a la CNN. “Tenir-hi detinguts aquests nois és una cosa que continua inspirant jihadistes i extremistes arreu del món -va dir-. És contrari als nostres valors i és terriblement car. Estem gastant milions per cada individu que hi és. I estem rebaixant el nombre de detinguts significativament”, va concloure el president nord-americà.

Les paraules de Barack Obama arriben just després que dissabte es repatriessin a l’Afganistan quatre presos de Guantánamo originaris d’aquest país. Es tracta del primer enviament a Kabul d’un grup de detinguts -suposats terroristes, però en aquest cas, segons Washington, de “baix risc”- des de l’any 2009. I si s’hi afegeixen els que es van enviar a Montevideo fa dues setmanes, un total de deu presos han deixat aquest centre il·legal de detenció, on continuen empresonats ara mateix 132 reclusos.

Els sis homes enviats a l’Uruguai assaboreixen des de fa ben poc la llibertat. Respiren tranquils, en un petit país de poc més de tres milions d’habitants, després d’arribar-hi el 7 de desembre. Un acord entre Washington i Montevideo ha fet possible que deixin enrere l’horror d’estar empresonats acusats injustament de terrorisme. I en aquests dies de llibertat s’han deixat veure sense problemes pels carrers de la capital uruguaiana, passejant per la Rambla -el passeig marítim- i pels mercats. I fins i tot remullant-se els peus en una platja en plena primavera austral. Uns 7.000 quilòmetres separen Guantánamo de Montevideo, la distància entre el cel i l’infern.

Omar Faraj, sirià de 39 anys, va ser dels primers a sortir al balcó del pis que el sindicat PIT-CNT ha cedit a aquests sis expresoners per viure a Montevideo. Emocionat, va saludar els periodistes que els han seguit durant els seus primers dies a l’Uruguai aixecant una bandera del país sud-americà i prenent mate, la famosa infusió que es pren als països del Río de la Plata. Una infusió que també prenen en moltes zones del Pròxim Orient, com ara Síria.

“Mai havia sentit a parlar de l’Uruguai en tota la meva vida, fins que em van dir que sortiria en llibertat”, confessa Mohammed Tahanmatan, de 35 anys i nacionalitat palestina, mentre es prepara per rostir un xai a l’estil musulmà en una casa rural als afores de Montevideo. És on viu una de les professores de castellà que els ensenya l’idioma perquè s’adaptin tan aviat com sigui possible al país que els ha acollit. Acompanyen el rostit amb amanides i hummus. La jornada de distensió, organitzada pel sindicat uruguaià que els fa d’amfitrió, va concloure en una platja pròxima on els expresoners van escriure damunt la sorra: “Visca la llibertat”.

El president de l’Uruguai, José Mujica, mai ha dubtat de la seva innocència. Com a expresoner polític durant més d’una dècada, com ells, el cap d’estat uruguaià està convençut que els sis expresoners van ser víctimes de les misèries de la guerra contra el terrorisme que lidera els EUA. “Molts s’han enriquit venent àrabs innocents, un gran negoci -alertava Mujica fa uns dies-. No estem canviant carn humana per taronges ni res per l’estil. Potser estem bojos i tot el que es vulgui, però hem demostrat que ens juguem la vida en el que pensem”, deixava clar el president de l’Uruguai, que creu que els uruguaians han donat una lliçó de moral i ètica al món en acollir sense reserves aquests expresoners, suposadament -tot i que mai cap tribunal ho ha provat- terroristes perillosos.

Retrobar-se amb les famílies

En els seus diàlegs amb els periodistes, els sis refugiats han mostrat preocupació per poder contactar amb els seus familiars. Només dos d’ells han sabut alguna cosa dels seus, mentre que la resta encara esperen notícies. Cap d’ells pensa a curt termini deixar l’Uruguai, ja que els seus països d’origen, Síria i Palestina, passen per un mal moment. Mohammed Tahanmatan espera almenys que la seva mare pugui venir-lo a visitar a Montevideo. Ell i els seus companys d’empresonament a Guantánamo només tenen paraules d’agraïment cap al president Mujica i els uruguaians, amb qui, per cert, es fan selfies pacientment sempre que algú els hi demana mentre passegen per la Rambla de Montevideo. Benvinguda la llibertat per a ells.

L’atac a Sony no és un “acte de guerra”

Els Estats Units estudien tornar a incloure Corea del Nord a la llista de països que patrocinen el terrorisme internacional. El president nord-americà, Barack Obama, va assegurar ahir en una entrevista a la CNN que el ciberatac a Sony, del qual responsabilitza Pyongyang i que va culminar amb la cancel·lació de l’estrena del film The interview, no és un “acte de guerra” sinó més aviat una “bretolada cibernètica”. Però tot i això, Obama va dir que la seva administració s’ho prenia “molt seriosament” i que l’acció tindria una resposta “proporcionada”. Corea del Nord acostumava a estar inclòs a la llista negra dels EUA com a país que donava suport al terrorisme, però l’any 2008 va quedar-ne fora com a part d’un acord per aconseguir que abandonés el seu programa nuclear. Ara el recent atac informàtic a Sony ha fet que els EUA es replantegin la situació i ahir es va saber que Washington ha demanat ajuda a la Xina, segons el diari New York Times, per aturar aquesta mena d’accions. El règim nord-coreà va rebutjar dissabte l’acusació formal nord-americana d’estar al darrere del ciberatac i va assegurar que vol una investigació conjunta amb els EUA per determinar-ne els responsables. Tot i marcar distàncies, Pyongyang va qualificar fa uns dies l’atac a Sony d’“obra justa”.