Guatemala vota sota l’ombra d’una corrupció rècord

Una socialdemòcrata és la més ben situada per substituir el còmic Morales

A la Guatemala del 2015 Jimmy Morales va guanyar les eleccions amb la promesa d’acabar amb la corrupció. “Ni lladre ni corrupte”, proclamava en un lema que el temps i els fets s’han encarregat de desmentir, fins al punt que molts auguren que passarà als llibres d’història com el president més corrupte del país. La Guatemala del 2019 percep que la corrupció s’ha fet encara més forta en les administracions públiques, gràcies a l’ajuda inestimable de Morales, que ha intentat en diverses ocasions blindar-se per guanyar-se la immunitat. Uns vuit milions de ciutadans estan cridats al vot avui en una primera volta en què surt com a favorita la socialdemòcrata Sandra Torres, una exprimera dama que es va divorciar de l’expresident Álvaro Colom per burlar així la llei que prohibeix la candidatura de familiars de presidents.

La incògnita està en qui l’acompanyarà a la segona volta de l’agost, que amb tota seguretat no podrà evitar -ja que no arribarà al 50% dels vots-: si el dretà Alejandro Giammattei o l’ultra Roberto Arzú. Torres s’ha mostrat en contra de l’avortament i els matrimonis homosexuals, mentre que els seus dos contrincants plantegen una militarització de les presons, per exemple, i l’enduriment del Codi Penal.

Quatre anys després de l’efecte Morales, no queda ni rastre “de l’onada d’il·lusió i optimisme” amb què es va rebre la victòria d’aquest còmic de 50 anys, famós per les seves aparicions gracioses a la televisió, segons apunta l’analista guatemalenc Jonatán Lemus, per a qui el president va saber captar el “desencís per la política tradicional i les ganes de canviar un sistema marcat pel clientelisme i la corrupció”.

Fals ‘outsider’

És amb aquest panorama que Morales va fer valer la seva nul·la experiència en gestió i el fet de ser un outsider de la política. En realitat, però, ha sigut un alumne avantatjat de la vella política. I això que ho tenia fàcil per millorar el mandat d’Otto Pérez Molina, que pocs mesos abans de les eleccions va haver de dimitir forçat per un rosari d’acusacions que van des del suborn al frau duaner i que el mantenen a la presó.

El president Morales ha sabut treure profit dels ressorts del poder per intentar salvar-se de les nombroses acusacions que han esquitxat la seva persona, el seu germà o el seu fill, a qui s’ha vetat poder presentar-se a les eleccions. En els últims quatre anys no hi ha hagut cap reforma del sistema polític i Morales va generar una enorme crisi institucional quan va posar fi al mandat de la Comissió Internacional contra la Impunitat, que va començar a investigar-lo. Durant l’última dècada aquest organisme havia perseguit més de 600 corruptes, entre ells presidents, vicepresidents, militars amb galons, empresaris o jutges. La decisió de Morales va indignar bona part de la població de Guatemala, que volia que la comissió continués la seva feina fins al final.

Per a l’analista Lemus, el gest del president no fa altra cosa que tensionar i polaritzar la societat, fins al punt que aquesta campanya electoral serà una de les més “dures” dels últims anys. La conseqüència, apunta aquest professor universitari, és que la societat arriba a les urnes “apàtica”, sense conèixer amb detall les propostes dels candidats, que han obviat, apunta Lemus, temes tan candents com la immigració i el pla de Mèxic per militaritzar la frontera entre els dos països. Lluny de millorar, Guatemala continua aportant migrants a la ruta cap al nord, desigualtats socials, pobresa, analfabetisme i violència.

Més continguts de