ÀFRICA

Guia per entendre què passa al Sudan

Fins a 100 persones han mort des de dilluns i alguns cossos s’han llançat al riu Nil

L’exèrcit del Sudan va enderrocar a l’abril el dictador Omar al-Baixir, en el poder durant trenta anys, després de mesos de protestes a favor de la democràcia. Els generals van formar el Consell Militar de Transició amb l’objectiu d’engegar una negociació amb els manifestants, que van continuar al carrer exigint que els civils prenguessin el control del país.

Al principi de juny, les converses es van trencar i els soldats van rebre l’ordre de disparar contra els centenars de persones que acampaven a la capital. El balanç es va saber ahir: des de dilluns hi ha hagut un centenar de morts, segons el recompte d’un sindicat de metges, que va assegurar que havia recollit fins a 40 cossos del riu Nil, on grups paramilitars els havien llençat.

Una teranyina de grups paramilitars

Durant el seu llarg regnat, Al-Baixir, de 75 anys, va sobreviure a guerres civils i a la fam, va disfrutar del boom del petroli durant una dècada i va crear una xarxa de forces de seguretat i milícies que alguns comparen amb una teranyina. També es va convertir en pària a Occident, acusat de donar suport al terrorisme, i va organitzar una purga genocida a la regió de Darfur, on va ser el responsable de la mort de centenars de milers de persones. Des del 2009, el Tribunal Penal Internacional ha intentat detenir-lo per les atrocitats comeses a Darfur i els països occidentals han imposat sancions al Sudan. Els ingressos del petroli, que havien fet créixer la classe mitjana del país, es van començar a reduir i l’any passat Al-Baixir va haver de posar fi a les subvencions que facilitaven a la població l’adquisició de combustible i blat. Això va augmentar la frustració entre la gent per la corrupció i la mala gestió econòmica del govern, i les protestes es van multiplicar i han continuat fins ara.

Protestes a favor d’un canvi polític

Amb la desintegració de les classes mitjanes, molts metges i altres professionals han jugat un paper central en l’organització de les protestes, sobretot en l’acampada multitudinària que es va dur a terme davant el ministeri de Defensa a Khartum, la capital del país. Aquests professionals van començar queixant-se pel preu del pa però després van engegar una reivindicació política a favor d’un govern civil. Els metges van documentar ferits i morts, i les clíniques es van encarregar d’atendre ferits de bala i persones afectades pels gasos lacrimògens. La imatge de la jove Alaa Salah, vestida com les reines núbies i adreçant-se als manifestants des de dalt d’un cotxe, es va fer viral a les xarxes socials i es va convertir en un exemple de coratge. La bretxa generacional també va tenir conseqüències als nivells més alts de poder: el fill d’un dels generals més poderosos del Sudan va instar el seu pare a ajudar a enderrocar el president. Els militars ho van fer l’11 d’abril. Ara Al-Baixir està tancat en una presó de Khartum.

La caiguda del dictador i el poder dels militars

L’eufòria dels manifestants per la caiguda del dictador va durar poc. Els generals van empresonar Al-Baixir però van assumir el poder amb la formació de l’anomenat Consell Militar de Transició. “Va caure una vegada, pot tornar a caure!”, va ser la consigna dels manifestants en referència als militars. Arran de les protestes, el ministre de Defensa va renunciar pocs dies després a assumir el càrrec, però un altre general el va substituir.

Militars i oposició civil van obrir després una difícil negociació que en alguns moments es va viure amb decepció al carrer pel nomenament de candidats proposats pels militars. Temerosos de les similituds de la protesta sudanesa amb les Primaveres Àrabs del 2011, l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units han donat suport als militars i han promès al país ajudes per valor de 3.000 milions de dòlars. Egipte -on els militars també van ocupar el poder després d’una revolta popular- ha ofert suport diplomàtic als generals sudanesos.

Dilluns, amb les converses ja trencades, els militars van assaltar l’acampada de protesta que es mantenia a Khartum i van causar un bany de sang. El tinent general i cap del consell militar, Abdel Fattah al-Burhan, ha convocat eleccions d’aquí a nou mesos, un període que l’oposició civil considera insuficient perquè l’antic règim deixi de controlar el sistema i neixin nous lideratges. Ahir, els militars van convidar l’oposició a reprendre el diàleg.

Copyright The New York Times