Guillem Alexandre assumeix el relleu al tron d'Holanda
El monarca haurà de demostrar la vigència de la institució
Brussel·les"Us presento el vostre nou rei: Guillem Alexandre". Amb aquestes paraules, la ja princesa Beatriu d'Orange cedia el tron al seu fill, després de 33 anys com a reina d'Holanda. Guillem Alexandre i la seva dona, Màxima, es convertien, d'aquesta manera i per mitjà d'una cerimònia plena de luxe i ritual que va reunir els prínceps hereus de totes les cases reials i va omplir els carrers d'Amsterdam de milers de ciutadans vestits de taronja, en els reis més joves d'Europa.
Lluny de la imatge que tenia de jove -quan era conegut com el "príncep Pils", per la seva passió per la cervesa i la festa-, Guillem Alexandre, compromès i flexible, ha guanyat molta acceptació popular en els últims anys. Una imatge que la reina Màxima -somrient, afable i, tot i ser argentina, amb un domini total de l'holandès- ha contribuït a transformar. I és que si bé en principi Guillem Alexandre va topar amb l'oposició familiar i política per haver escollit com a esposa una dona que no només no era de sang blava sinó que era filla d'un militar vinculat a la dictadura de Jorge Videla, ara Màxima és un dels membres més estimats de la família Orange a causa de la seva proximitat.
La monarquia més cara
Tot plegat fa que un 78% dels holandesos es declarin avui a favor de la monarquia -quatre punts més que ara fa un any-. Una popularitat, però, que no evita que la parella hagi d'afrontar grans reptes. Un dels primers serà saber combinar la pomposa tradició d'ostentació de la família -només la cerimònia d'entronització d'ahir va costar 11 milions d'euros- amb les noves demandes d'austeritat.
I és que en temps de retallades a tot Europa, i també als Països Baixos, que la casa d'Orange sigui una de les monarquies més cares i riques d'Europa no està gens ben vist per la ciutadania. El sou del nou rei Guillem Alexandre serà de més de 800.000 euros a l'any, i el de la reina Màxima superarà els 400.000, tots dos lliures d'impostos. Uns salaris que depassen, de molt, els d'altres líders d'alt nivell: el pressupost de la casa reial espanyola preveu una partida que no arriba als 300.000 euros per al rei Joan Carles, una xifra semblant a la del salari anual del president dels Estats Units, Barack Obama.
Trobar la raó de ser
Guillem Alexandre, el primer rei del segle XXI, s'enfronta, a més, al desafiament de demostrar la vigència de la monarquia, i haurà de trobar el seu lloc en un clima en què una casa reial amb massa poder sembla desfasada i una de purament simbòlica no té raó de ser. Una prova de les veus discordants entre la classe política holandesa és que 16 diputats es van negar a jurar lleialtat al rei durant la cerimònia d'investidura d'ahir a la Nieuwe Kerk, l'Església Nova d'Amsterdam.
De fet, fa mesos que el Parlament holandès treballa en una nova legislació que pretén reduir el paper del monarca i limitar els poders que tenia fins ara la reina Beatriu a una funció que serà merament cerimonial. És previsible, doncs, que el rei Guillem Alexandre i la reina Màxima, ell pilot militar i ella economista, siguin els primers monarques d'aquesta "generació del relleu" -prínceps i princeses europeus educats en prestigioses escoles i universitats- que tindran una tasca principalment simbòlica, com de diplomàtics de primera.
"Cada monarca desenvolupa el seu càrrec amb un estil propi. Som persones diferents, en èpoques diferents. La monarquia no és estàtica: s'ha anat adaptant a les diferents circumstàncies dins del marc de les nostres regles constitucionals", va declarar el nou rei durant el discurs d'investidura, aparentment conscient d'aquest repte i obert a revisar les seves funcions.
