Internacional 13/05/2020

HRW posa en dubte la utilitat de les aplis per rastrejar el covid-19

L'organització creu que l'ús de la geolocalització ataca el dret a la privacitat de les persones

Alejandra Palés
2 min
Imatge de l'aplicació mòbil de rastrejament de contactes que ha posat en marxa el govern australià

BarcelonaL'aposta per l'ús d'aplis per controlar els contactes de covid-19 no té el suport de les organitzacions de defensa dels drets humans. L'última a alertar del costat fosc d'aquestes aplicacions ha estat Human Rights Watch (HRW), que a través d'un informe ha posat en dubte que siguin realment útils per controlar l'avanç del virus. A més, l'organització recorda que si aquestes aplicacions no segueixen els estàndards de privacitat necessaris poden vulnerar els drets dels usuaris, tal com ja ha assenyalat diverses vegades la Comissió Europea.

Des de HRW demanen als governs d'arreu del món que, abans de posar en marxa les aplicacions de rastreig de contactes de covid-19, s'assegurin que l'ús d'aquestes tecnologies està justificat científicament. També creuen que s'hauria d'estudiar si hi ha la possibilitat que les aplicacions representin erròniament el risc d'infecció i, per tant, de confondre els usuaris. L'organització assenyala que sistemes similars als que es volen posar en marxa per rastrejar el covid-19 no van funcionar, per exemple, per fer seguiment del brot d'Ebola que va patir Sierra Leone entre el 2014 i el 2016. HRW assenyala que es tendeix a pensar que cada aparell representa un únic usuari quan en alguns països això no respon a la realitat, i per això les aplicacions acaben tenint poca utilitat.

"Algunes restriccions sobre els drets de les persones poden ser justificables durant una emergència de salut pública, però s'està demanant a la gent que sacrifiqui la seva privadesa i cedeixi les dades personals perquè les utilitzin tecnologies no contrastades", ha alertat Deborah Brown, investigadora de drets digitals de Human Rights Watch. Per a Brown és essencial contenir la pandèmia i reobrir els espais, però no cal fer servir un sistema de vigilància generalitzada per assolir aquests objectius. En aquest sentit, l'organització s'ha mostrat preocupada pel fet que s'utilitzi la salut pública com a excusa per introduir "mesures de vigilància innecessàries i desproporcionades" mitjançant unes aplicacions que encara no han demostrat la seva utilitat.

Drets vulnerats

L'organització assegura que al llarg de la història s'ha pogut comprovar com mesures de seguretat similars posades en marxa, per exemple, per combatre el terrorisme, "sovint van massa lluny, no tenen l'efecte desitjat i, un cop aprovades, segueixen actives molt més temps del justificable". Els països que aposten per aquestes aplis asseguren que es tracta de mesures temporals fins que la pandèmia estigui controlada i hi hagi una vacuna disponible, però des de l'organització alerten que es poden acabar convertint en eines "d'un règim de vigilància".

En el seu document, HRW assenyala alguns països que, segons el seu parer, ja han incorregut en vulneracions de drets a través de les aplicacions digitals o les mesures de seguiment que han posat en marxa. Un dels casos que destaca l'organització és el d'Israel, que el 17 de març va autoritzar el servei de seguretat intern del país, Shin Bet, a rebre, recopilar i processar sense consentiment dels usuaris dades de localitzacions de clients de diferents operadores telefòniques per predir quins ciutadans havien estat exposats al virus. "En mans de governs que ja tenen pràctiques de vigilància intrusives, com ara la Xina i Rússia, es pot magnificar la discriminació i la repressió", asseguren.

stats