17/02/2013

'Habemus' campanya

2 min

Una llarga ombra vaticana ho ha cobert tot. Les intrigues de la plaça de Sant Pere han eclipsat unes eleccions que, a mesura que s'acosten, van ressuscitant vells fantasmes del passat. Dimarts -l'endemà de la renúncia del Papa- la policia italiana va arrestar Giuseppe Orsi, el president de l'empresa pública Finmeccanica, acusat de subornar el govern de l'Índia per aconseguir un contracte per a la venda d'helicòpters. Feia només uns dies que havia esclatat l'escàndol al banc Monte dei Paschi de Siena, el més antic d'Itàlia, per frau i corrupció. I la setmana anterior s'havia obert una investigació contra el director executiu d'una altra empresa estatal, el grup energètic ENI, perquè la seva filial petroliera Saipem hauria pagat suborns per guanyar un contracte a Algèria.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Amb els focus mediàtics apuntant al Vaticà, la campanya italiana, a només una setmana de les eleccions generals, s'ha enfangat. L'apatia d'un electorat cada cop més descregut amb la política comença a derivar en fàstic. "Aquesta ràbia serà difícil de reconduir cap a un govern seriós per al país", advertia el candidat de l'esquerra, Pier Luigi Bersani, que sent l'alè de Silvio Berlusconi al clatell. És una vella coneguda olor.

Les tangenti (suborns) "no són un delicte", assegurava un Silvio Berlusconi retornat d'entre els cadàvers polítics. El tecnòcrata Mario Monti ha estat el primer a parlar d'una "nova Tangentopoli".

El febrer del 1992 la Guàrdia de Finances italiana va detenir Mario Chiesa, un membre del Partit Socialista Italià que acabava d'acceptar un sobre amb un suborn de 3.600 euros (7 milions de lires d'aleshores). Va ser el fil que van estirar els jutges de l'operació Mani Pulite per destapar l'escàndol de corrupció més profund de la política italiana. Vint anys de finançament il·legal de partits polítics, 4.000 empresaris encausats i un primer ministre, Bettino Craxi, que va marxar d'amagat amb la seva fortuna cap a Tunísia. Va ser la fi de la primera república italiana i de tot aquell sistema de partits establert després de la Segona Guerra Mundial.

Però va ser una transició incompleta. Només dos anys després de la fugida de Craxi, Silvio Berlusconi arribava al poder i reformava les lleis a mida dels seus processos judicials. El Vaticà encara arrossega avui acusacions de finançament il·legal i blanqueig de diners. Segons l'ONG Transparència Internacional, Itàlia ocupa el lloc número 72 en la llista de països corruptes, i el Banc Mundial la situa al 73, just per sota de Romania, Bulgària i el Kirguizistan, en la llista de països en què és més fàcil fer negoci.

En aquests vint anys, les lires s'han convertit en euros, però "la relació perversa entre institucions, empreses i corrupció mai s'ha trencat", es lamentava el magistrat Antonio Di Pietro, que va encapçalar l'operació Mani Pulite.

Giuseppe Orsi, de Finmeccanica, era un home de la Lliga Nord. El Monte dei Paschi és un banc vinculat al centreesquerra italià. En els últims mesos els governs regionals del Laci i la Llombardia, aliats de Silvio Berlusconi, s'han vist involucrats en escàndols de corrupció. El Corriere della Sera acusava Monti d'"inèrcia culpable" amb l' establishment . Són "els pecats de l'elit", com els anomenava divendres el diari La Reppublica en el seu editorial. Els pecats de la Casta.

stats