"Home i dona els va crear": la guia transfòbica del Vaticà sobre el debat de gènere a les escoles

El text pretén orientar els docents davant el que considera una "emergència educativa"

El Vaticà ha entrat de ple en el debat sobre el gènere davant el reconeixement social i legal en alguns països d'identitats de gènere fluïdes. L'Església catòlica ha editat un document titulat 'Home i dona els va crear' que serà enviat a les escoles catòliques d'arreu del món per afrontar el que consideren una "emergència educativa". El text rebutja de pla que les persones puguin tenir una identitat de gènere diferent de la del seu sexe biològic.

El document, publicat pel departament d'educació superior de l'Església catòlica, recull les posicions expressades pel papa Francesc i s'ha editat per ajudar els docents a contrarestar les idees que "neguen la diferència natural entre l'home i la dona". Defensa que "la complementarietat dels dos sexes respon al disseny de Déu en la vocació recta de cadascun". I assegura que "la ideologia de gènere pretén respondre a aspiracions de vegades comprensibles, però vol imposar-se com un pensament únic que determini fins i tot l'educació dels nens".

El Vaticà assumeix que "la missió educativa enfronta el repte" de la ideologia de gènere que "nega la diferència i la reciprocitat natural entre l'home i la dona, presenta una societat sense diferències de gènere i buida el fonament antropològic de la família promovent una identitat personal i una intimitat afectiva radicalment desvinculades de la diversitat biològica entre home i dona".

El text defensa el dret del nen a "créixer en una família amb un pare i una mare capaços de crear un ambient idoni per al seu desenvolupament i maduresa afectiva" i "seguir madurant en relació, en confrontació amb el que és la masculinitat i la feminitat d'un pare i una mare".

Citant la Congregació per a la Doctrina de la fe, estableix que "veritablement en el sexe radiquen les notes característiques que constitueixen les persones com a home i dones en el terreny biològic, psicològic i espiritual, tenint així bona part de la seva evolució individual i de la seva inserció a al societat". 

També considera el debat un exemple de al "liquiditat postmoderna", fonamentada en "una mal entesa llibertat de sentir i de voler, més que en la veritat del ser; en un desig momentani de l'impuls emocional i en la voluntat individual".

El text no aporta gaires novetats sobre la visió tradicional de l'ensenyament catòlic pel que fa a les diferències biològiques intrínseques entre l'home i la dona. Però per a molts és un gerro d'aigua freda després de la imatge d'obertura que el papa Francesc havia promogut quan va pronunciar la cèlebre "Qui soc jo per jutjar-lo", quan el 2013 li van preguntar per un clergue que s'havia reconegut com a homosexual. El 2016 el Papa va explicar que s'havia reunit amb un espanyol transgènere que havia estat rebutjat pel seu mossèn i va declarar que "cal acompanyar la gent". El document, però, no va més enllà de constatar que "ningú ha de patir assetjament, violència o insults" i d'instar els docents a acompanyar de manera discreta els joves que puguin estar patint" situacions doloroses".

Més continguts de