Iain Macwhirter: “Els independentistes escocesos poden tenir la clau del govern britànic”

BarcelonaVa guanyar el no a la independència, però és com si a Escòcia hagués guanyat el sí. El partit independentista acapara l’espectre polític i els escocesos se senten cada cop més lluny de Londres. És l’anàlisi del periodista escocès Iain Macwhirter, que va ser a Barcelona convidat per l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC).

Es diu que el referèndum va ser un abans i un després a Escòcia…

Va ser històric. Escòcia va encetar la campanya amb un partit independentista i va acabar amb un moviment social i polític independentista molt més ampli. Hi va haver l’intent de cristal·litzar-lo en una Syriza o un Podem escocès. Però el Partit Nacional Escocès (SNP) ja havia colonitzat tot l’espectre de l’esquerra.

Un terratrèmol polític a Londres?

Sí, i les rèpliques encara se senten. Els laboristes, que havien dominat la política escocesa durant anys, estan a punt de desaparèixer en aquest territori. Pot passar que l’SNP aconsegueixi tants diputats a Westminster que acabi tenint la clau del govern britànic. I això anticipa nous avenços en l’autogovern a Escòcia.

¿El Regne Unit va guanyar el referèndum però va perdre Escòcia?

El no va guanyar amb un resultat convincent. Però, després del referèndum, els partits unionistes a Escòcia es van desintegrar, especialment els laboristes, a diferència de l’SNP, que és més fort que mai. Per l’atmosfera que hi ha a Escòcia, es diria que ja és un país independent.

Per què els escocesos han girat l’esquena als laboristes?

Escòcia havia mantingut una cultura socialdemòcrata mentre el Regne Unit virava cap a la dreta amb Margaret Thatcher. Les coses van anar igual o pitjor amb Tony Blair i això va causar un gran desencís, just quan es va constituir el Parlament escocès. L’SNP ara és vist com l’autèntic partit socialdemòcrata.

Si no hi ha un nou referèndum, ¿com es resoldrà l’encaix d’Escòcia?

Veurem què passa a les eleccions britàniques. Si en surt un Parlament sense majoria, un dels grans partits haurà de pactar amb els independentistes escocesos, que poden demanar a canvi més poders fiscals, a l’estil del País Basc. Qualsevol solució és complexa. Potser passarà com quan la Cambra dels Comuns va decidir que ja no legislaria més per al Canadà i Austràlia. Escòcia continuaria sent britànica, però una mena de país independent.

A Catalunya no s’ha pogut arribar a un referèndum pactat.

Crec que passarà inevitablement. En el dret internacional està molt establert que les regions tenen dret a l’autodeterminació. Això ha passat al Quebec, Escòcia, Irlanda del Nord o l’Europa de l’Est, i no veig com el govern espanyol s’hi pot resistir. Hi ha d’haver un referèndum sobre la independència, un de legal, ho hauran d’acceptar. És només qüestió de temps.

Madrid ho bloqueja, ¿creu que la pressió internacional hi pot ajudar?

Ho dubto. Els països són molt reticents a intervenir en els afers interns de cap altre. És molt poc probable que passi, tot i que el dret internacional és al costat dels catalans. Una bona idea seria emprendre accions legals sobre aquesta base. No podran forçar el govern espanyol a cedir, seria un tribunal contra un govern sobirà, però sí que hi hauria una sentència que diria que, segons el dret internacional, és indiscutible que Catalunya té el dret a fer un referèndum.