Els 'tories' britànics impulsen un pla de "fronteres justes" per aturar 'il·legals'
Londres fa còmplices dels traficants de persones els advocats defensors dels drets humans
LondresTots els demandants d'asil i presumptes refugiats que entrin de manera il·legal o per mitjans irregulars al Regne Unit seran deportats pràcticament de manera automàtica i no se'ls atendrà en la seva sol·licitud. Així ho ha anunciat aquest diumenge la ministra de l'Interior britànica, Priti Patel, en una intervenció feta en el congrés anual del partit, que aquest any té lloc de manera virtual a causa de la pandèmia de coronavirus.
Patel ha etzibat també un atac duríssim contra els "advocats" i els "advocats d'esquerres", activistes pels drets humans, dels quals ha arribat a afirmar implícitament que són còmplices dels traficants de persones per evitar la reforma del "trencat" sistema d'asil del Regne Unit. Patel vol dur a terme un canvi en el que ha anomenat "la llei de fronteres justes" per evitar que els migrants il·legals presentessin apel·lacions "interminables" contra la deportació.
Amb una retòrica prou habitual dels conservadors, extremada des de fa anys pels discursos xenòfobs atiats pel Brexit, Patel ha assegurat que es tracta de bastir "un nou sistema que sigui ferm i just". "Just i compassiu –ha afegit– envers els que necessiten la nostra ajuda. Just donant la benvinguda a la gent [que arribi] per vies segures i legals, però ferm perquè aturarem l'abús del sistema". La suposada fermesa de la nova llei es basarà en la negativa a acceptar les peticions de tots "els que vinguin aquí il·legalment, agilitzant l'expulsió de les persones que no tinguin cap reclamació legítima de protecció".
Retòrica inflamada
Però la retòrica inflamada de Patel, una euròfoba de primera hora que també té al seu càrrec tirar endavant la nova llei d'immigració per punts, resultat del Brexit, no pot amagar un fet evident: la immensa majoria dels sol·licitants d'asil no poden ni podran arribar legalment al Regne Unit, ni possiblement a cap lloc d'Europa, perquè sovint han de fugir en condicions de precarietat de situacions extremes amb risc per a la seva vida. A la pràctica, els tories volen equiparar amb la nova llei, que es presentarà al Parlament l'any vinent, els sol·licitants d'asil i els refugiats amb els traficants a les mans dels quals sovint s'han de posar per intentar arribar a un destí segur.
Patel s'ha volgut curar en salut. I per evitar les crítiques dels defensors dels drets humans ha afirmat: "Sens dubte, els que estan molt ben acostumats sobre com jugar i obtenir beneficis del sistema [d'asil] trencat ens parlaran de les seves grans teories sobre els drets humans. Tot i això, sembla que poc els importen els drets dels més vulnerables que fugen de la persecució, l'opressió i la tirania. Què passa amb el seu dret a viure les seves vides amb seguretat i sense por? Aquest és el dret més fonamental".
Una altra de les intencions del departament és obrir nous centres per acollir els demandants d'asil, establiments per als quals "estem mirant totes les opcions", ha dit. En aquest sentit, aquesta setmana passada fonts del ministeri d'Interior i del Foreign Office van admetre que el govern està avaluant la possibilitat d'obrir-ne en territoris d'ultramar britànics o en altres estats.
El 2018, l'últim any de què hi ha dades oficials, 20.000 persones van obtenir l'estatus d'asilades. Amb tot, la mitjana dels últims cinc anys és de 15.000, substancialment inferior als 48.000 del 2001. Entre el juny del 2019 i el juny del 2020, 34.000 persones van demanar asil al Regne Unit. Per bé que en els últims mesos les autoritats han denunciat un augment de l'arribada de persones sense documentació que travessen el canal de la Mànega amb pasteres, la realitat és que aquest grup és una fracció relativament petita. D'acord amb les dades oficials, a finals d'agost havien arribat a Dover amb embarcacions irregulars unes 5.000 persones. Però és cert que són bastant més del doble de les que van travessar el canal l'any passat, 1.890.
En un altre front, Patel també ha disparat un altre tret de guerra de la cultura conservadora, denunciant la "màfia" que va enderrocar l'estàtua del comerciant d'esclaus Edward Colston a Bristol i va acusar alguns participants de l'onada de protestes antiracistes de l'estiu de "fanatisme i covardia".
