L'Índia deixa sense ciutadania quatre milions de persones
Els afectats són musulmans d'origen bengalí, víctimes d'una campanya contra la migració
BarcelonaUns quatre milions de persones –l'equivalent a l'àrea de metropolitana de Barcelona– han quedat fora de l'esborrany final del Registre Nacional de Ciutadans de l'estat d'Assam, al nord-est de l'Índia, fronterer amb Bangladesh, un cens que pretén identificar els ciutadans indis a la regió i deixar fora els immigrants en situació irregular.
Els ciutadans que han sigut esborrats del registre són els que no han tingut manera de provar que eren a l'Índia abans del 24 de març del 1971, el dia que el veí Bangladesh va declarar la seva independència, i queden en els llimbs i amb la por afegida que podrien ser deportats. Però en una roda de premsa, el registrador general i comissari de censos del país, Sailesh, ha assegurat que el grup no serà expulsat immediatament, tot i que posteriorment ha matisat que "cap ciutadà indi" hauria de tenir por.
El secretari conjunt del ministeri de l'Interior, Satyendra Garg, ha afegit que ningú serà enviat a un tribunal d'estrangeria o a un centre de detenció a causa del registre provisional fet públic aquest dilluns.
La llei i l'ordre seran mantinguts "a qualsevol preu" després de la publicació de l'esborrany, va explicar Garg, que va assenyalar que l'Estat indi ha donat "prou ajuda" al govern d'Assam per evitar disturbis. L'estat afectat és ric en recursos naturals i des de fa anys viu tensió entre la majoria de religió hindú i els musulmans, bàsicament els que han sigut esborrats del cens.
Cacera contra els musulmans
La data de publicació del registre final, que està sent supervisat pel Tribunal Suprem de l'Índia, encara no s'ha fet pública. La redacció de llista va començar l'any 2015 i el desembre de l'any passat se'n va publicar un primer esborrany, en el qual apareixien els noms d'uns 19 milions de persones.
L'elaboració del cens es remunta a un acord signat el 1985 entre el govern indi i la Unió d'Estudiants d'Assam (AASU), que va liderar un moviment contra els immigrants irregulars. Segons el document, els estrangers que havien entrat a l'estat després de 1971, quan va tenir lloc la guerra de la independència del veí Bangladesh, havien de ser considerats immigrants sense dret a quedar-se i deportats.
El registre ha sigut criticat perquè no deixa clar el futur de les persones que no han sigut incloses a la llista, així com per la inseguretat que crea el procés en la minoria musulmana bengalí que resideix a Assam.
En una carta del juny passat adreçada al ministeri d'Exteriors indi, quatre relators especials de Nacions Unides van assenyalar que les autoritats locals "són considerades especialment hostils cap als musulmans i la gent de descendència bengalí" i que podrien manipular el sistema per "intentar excloure del registre veritables ciutadans indis".
