L’Índia prohibeix exportar cebes i obre una crisi a la regió

BarcelonaLa foto d’un home d’aspecte miserable assegut sobre un puf esparracat al costat d’una pila de sacs plens de cebes circulava aquest dimecres per Twitter amb el títol “L’home més ric de l’Índia”. Altres mems dibuixaven dones amb cebes que els penjaven de les orelles o al mig de l’anell com si fos un diamant. A les xarxes, almenys, els indis responien amb humor i creativitat a una crisi que ha quadruplicat el preu d’aquesta hortalissa bàsica en la seva dieta, i que ha deixat els països veïns sense el seu principal proveïdor.

El president indi, Narendra Modi, va decidir prohibir les exportacions de cebes diumenge, després que els preus pugessin fins a les 80 rúpies (1 euro) el quilo, des de les 20 rúpies el quilo (26 cèntims d’euro) que costaven al juliol, segons Bloomberg. Les terribles inundacions del monsó -el cap de setmana passat van morir més de 100 persones pels al·luvions al nord del país- han fer minvat dràsticament les collites d’aquest bulb i n’han disparat el preu als mercats indis. Ara el preu s’ha duplicat també, com a mínim, en països veïns com el Nepal, el Pakistan, Bangladesh o Sri Lanka.

Des del curri de pollastre pakistanès fins al biryani de Bangladesh, passant pel sambar indi, els plats més populars de les cuines de la regió depenen enormement de la ceba, i l’Índia n’és el principal exportador a la regió. En l’exercici 2018-2019, Nova Delhi va exportar 2,2 milions de tones de cebes, més de la meitat de les importacions de països de l’Àsia.

A Bangladesh les cebes es paguen aquesta setmana a 120 takes el quilo (1,3 euros), el doble que pocs dies abans i el preu més alt des del desembre del 2013. “Altres exportadors s’estan aprofitant de la prohibició índia per apujar els preus”, es queixava a Reuters Mohammed Iddris, un comerciant de Daca, la capital de Bangladesh. Amb la prohibició de l’Índia, els mercats de la regió s’han girat cap a Birmània, Turquia, Egipte, la Xina o fins i tot l’Iran com a font d’abastiment. El problema són els temps de lliurament: “Triguen un mes a arribar d’Egipte i uns 25 dies de la Xina, mentre que des de l’Índia trigaven només uns quants dies”, diu Iddris.

El bangladeshià i altres governs de la zona han posat en marxa mecanismes per pal·liar la falta d’abastiment de cebes, però el president indi ho té una mica més difícil. En les eleccions passades, que el van tornar a la presidència, Modi va prometre augmentar els ingressos dels pagesos, un sector que representa més de la meitat de l’electorat indi. Un dels seus lemes de campanya deia que els pagesos eren la seva TOP priority o principal prioritat, jugant amb les sigles angleses de tomàquet, ceba (onion ) i patata. Qualsevol mesura per reduir artificialment el preu de les cebes reduiria els ingressos dels pagesos i podria desfermar una revolta en un sector clau.

Per això la pujada de preus de les cebes s’ha convertit en un tema polític, i no és pas la primera vegada. Episodis inflacionaris anteriors ja van inflamar el debat polític i alguns opositors recordaven a Modi que en la crisi del 2013 ell va acusar l’oposició d’estar al darrere de la pujada de preus perquè governava als estats indis on es cultiven majoritàriament les cebes. Ara gairebé tots els estats són governats pel partit nacionalista de Modi, el BJP.

La fi de la defecació a l’aire lliure

El president indi, Narendra Modi, ha volgut aprofitar la celebració del 150è aniversari del naixement de Mahatma Ghandi per fer diversos anuncis històrics, com l’erradicació de tots els plàstics d’un sol ús per a l’any 2022. “Avui l’Índia rural i els seus pobles s’han declarat ells mateixos lliures de la defecació a l’aire lliure”, va dir ahir també el president, donant per acabat un dels problemes més greus de sanejament que patia el país. “El món sencer està meravellat”, va dir, d’un país que ha proveït de lavabos 600 milions de persones en 60 mesos. Se n’han instal·lat 110 milions a tot el país.