Israel reprèn les execucions extrajudicials

Dos atacs acaben amb la vida de comandants de la Jihad Islàmica a la franja de Gaza i Damasc

L‘exèrcit i els serveis secrets israelians anunciaven ahir de matinada en un comunicat conjunt la mort de Bahaa Abdul-Ata, el comandant de la Jihad Islàmica a Gaza, víctima d’un atac aeri. El primer ministre en funcions, Benjamin Netanyahu, hauria donat llum verda la setmana passada a l’operació contra un objectiu que els militars defineixen com “una bomba de rellotgeria”. L’organització islamista confirmava la mort del seu dirigent i de la seva dona, Asmaa, en un atac a l’est de la ciutat de Gaza. Fonts mèdiques apuntaven que els tres fills de la parella i un veí van resultar ferits en l’atac, però que no es tem per la seva vida. Es tracta de la primera execució d’un alt responsable palestí des del 2012, quan Israel va matar el líder de la branca militar de Hamàs, Ahmed al-Jaabari.

Paral·lelament, la Jihad Islàmica anunciava que un dels membres de la seva direcció política, Akram al-Ajjouri, havia sobreviscut a un atac israelià de matinada a Damasc, on viu la cúpula de l’organització. El seu fill, una neta i alguns dels seus guardaespatlles haurien mort en el bombardeig. A diferència del de Gaza, Israel no va reivindicar l’atac en territori sirià, sinó que va ser el règim de Baixar al-Assad qui va informar que tres míssils israelians van impactar contra l’habitatge del dirigent islamista.

Míssils des de Gaza

Una hora després es llançaven míssils des de Gaza sobre territori israelià que van causar danys materials. Israel va ordenar el tancament de les escoles i el confinament de la població en refugis a les zones de més risc. L’exèrcit israelià, que va tancar els punts d’accés a la franja i va reduir el perímetre autoritzat als pescadors d’aquesta regió, es va mostrar disposat a fer front a un nou conflicte, tot i que assegurava que no buscava una escalada.

L’operació arriba en un moment de forta crisi política a Israel, després que les eleccions del 17 de setembre, una repetició dels comicis de l’abril, compliquessin de nou la governança. Benny Gantz, l’exgeneral líder del partit Blau i Blanc que ha rebut l’encàrrec de formar govern, es va solidaritzar amb l’acció militar. La política israeliana està marcada per les negociacions d’una gran coalició que Netanyahu vol encapçalar. L’ultradretà Naftali Bennett, acabat de nomenar ministre de Defensa, va autoritzar l’atac.

En declaracions al portal Middle East Eye, Khalid al-Batch, dirigent de la Jihad Islàmica, responia que “aquests crims són l’anunci d’una nova guerra d’Israel contra el poble palestí” i afegia que “l’ocupació israeliana està traspassant la seva crisi interna als palestins i la seva resistència”. La resta de partits palestins, inclòs l’islamista Hamàs, el liberal Al-Fatah i els progressistes Front Popular i Front Democràtic, condemnaven l’atac i responsabilitzaven Israel d’una nova onada de violència. L’exèrcit israelià havia abandonat els últims anys la pràctica habitual dels assassinats selectius de dirigents palestins. Netanyahu havia estat criticat dins d’Israel per inacció davant les organitzacions palestines. Els últims mesos, Hamàs, el grup més poderós a la franja de Gaza, havia arribat a acords d’alto el foc que en general s’han respectat. La Jihad Islàmica, que té el suport de l’Iran -gran rival regional d’Israel-, no s’havia sumat als acords.