PRÒXIM ORIENT

Israel fa proves d’ADN per certificar que els immigrants són jueus

Els tests se sol·liciten per autoritzar o no la celebració de casaments

Israel està fent proves genètiques per verificar si immigrants de l'antiga Unió Soviètica són realment jueus segons l'halacà (la llei religiosa jueva). Depenent del resultat d'aquestes anàlisis d'ADN, les persones són autoritzades o no a contraure matrimoni a Israel, on no és possible casar-se per la via civil i els rabins només celebren matrimonis religiosos si els dos integrants de la parella són jueus segons la llei religiosa. D'acord amb l'halacà, una persona només és jueva si té la mare jueva o si s'ha convertit al judaisme a través d'un rabí ortodox.

La notícia de les proves d'ADN va saltar als mitjans de comunicació al principi d'aquesta setmana, però llavors el ministre de l'Interior, Aryeh Deri, del partit ultraortodox Shas, ho va negar taxativament en una declaració que va ser retransmesa per totes les televisions israelianes i recollida a la premsa.

Declaracions polèmiques

Posteriorment, el rabí en cap dels jueus asquenazites, David Lau, va corregir el ministre i va confirmar que, efectivament, el rabinat feia proves d'ADN a parelles que es volien casar amb l'objectiu de certificar que els dos membres eren realment jueus. Segons Lau, les proves es fan en "casos aïllats" i sense cap mena de "coerció" a la parella.

En canvi, el diari 'Yediot Ahronot' assegura que aquestes proves no només s'estan fent a les parelles sinó que fins i tot també s'apliquen als familiars. "Una vegada el rabinat va demanar a una noia que tant ella com la seva mare i la seva tia es fessin una prova d'ADN abans de casar-se per descartar que la mare de la noia fos adoptada i, en conseqüència, no fos realment jueva", detalla el diari de Tel Aviv. "El rabinat va advertir a la noia que, si es negava a fer-se el test, la seva sol·licitud de casament es rebutjaria", segons assegura el mateix mitjà.

A Israel el rabinat té competències exclusives per celebrar matrimonis entre jueus. A Israel no és possible casar-se per la via civil i els matrimonis religiosos només s'autoritzen si els dos membres de la parella són jueus, cristians o musulmans. Per tant, si un jueu es vol casar amb una persona d'una altra religió o que no és jueva segons l'halacà, es veu obligat a fer-ho fora d'Israel, a l'estranger, per la via civil. Aquests matrimonis són reconeguts després per l'estat d'Israel, però no pel rabinat.

El rabinat sempre intenta garantir que un jueu és jueu segons l'halacà, encara que fins ara no constava que s'arribessin a fer proves d'ADN. De fet, no és estrany trobar casos de persones que s'assabenten al rabinat que no són jueves segons el que marca l'halacà i que, per tant, no es poden casar. El rabinat té llistes negres i secretes de jueus que no ho són segons l'halacà, i els rabins ortodoxos les consulten sempre abans de celebrar un casament.

Què en diu la llei religiosa?

Segons l'halacà, una persona és jueva si la seva mare és jueva o si s'ha convertit al judaisme per mitjà d'un rabí ortodox. Però la llei civil israeliana diu que qualsevol persona filla o neta d'una dona o d'un home jueus poden immigrar automàticament a Israel. Llavors es produeix  una disfunció entre la llei civil i la religiosa, que és la que s'aplica a l'hora de casar-se. Per exemple, es pot donar el cas que una persona que és neta d'un jueu pugui immigrar automàticament a Israel segons la llei del retorn, però no sigui considerada jueva pel rabinat perquè els seus orígens no s'ajusten al que marca l'halacà.

Al voltant d'un milió de jueus de les repúbliques de l'antiga Unió Soviètica van immigrar a Israel a partir del 1990. Es calcula que centenars de milers d'aquests jueus no són realment jueus, segons l'halacà, de manera que si no es converteixen al judaisme per un rabí ortodox es troben en una mena de buit jurídic i religiós, i no es podran casar a Israel quan vulguin.

"Hi ha casos de persones que diuen que són jueves però que no disposen dels documents necessaris per demostrar-ho", ha argumentat el rabí Lau per justificar que se'ls proposi fer una prova d'ADN. "Però no s'obliga ningú a fer-la", assegura. Malgrat això, aquestes proves són cada vegada més habituals, segons afirma 'Yediot Ahronot'.

Més continguts de