Itàlia firma amb França i Alemanya un acord per reubicar els migrants que arriben a la costa

El text ha de servir com a base per a la nova política migratòria de la UE, prevista per a l'octubre

Els ministres de l’Interior de França, Itàlia, Alemanya i Malta han arribat aquest dilluns a un principi d’acord per gestionar els fluxos migratoris al Mediterrani central. Els quatre, amb l’absència destacada d’Espanya, s'han reunit en una minicimera a La Valletta, on han aprovat un document conjunt que estableix un mecanisme automàtic de redistribució de migrants rescatats.

El text ha de servir com a punt de partida perquè la resta de socis de la UnióEuropea debatin la modificació del reglament de Dublín. “Itàlia ja no està sola. Els que arriben a les costes italianes o malteses, arriben a Europa “, va dir amb satisfacció la nova ministra de l’Interior italiana, Lucia Lamorgese, que substitueix l’ultradretà Matteo Salvini. 

Aquests migrants, segons l’Institut per als Estudis de Política Internacional (ISPI), representen el 9% de tots els que arriben a les costes italianes perquè el 91% restant, ho fan pels seus propis mitjans, a bord de barques que han sortit de ports tunisians, per exemple. Així, la solució acordada serà només per a aquest 9%, mentre que la resta continuaran igual. Així, el pacte estableix reubicar tots els sol·licitants d’asil, independentment que finalment tinguin dret a la protecció humanitària, segons ha apuntat la ministra de l'Interior transalpina.

Si es confirma aquest últim punt, Itàlia hauria aconseguit imposar-se a França en les negociacions. París estava disposada a acollir una part proporcional dels rescatats al Mediterrani central sempre que aquests tinguessin dret a asil polític, mentre que Itàlia aspirava a aconseguir que també els migrants econòmics poguessin ser reubicats en altres països europeus. Alemanya, per la seva banda, s'ha mostrat disponible a acollir un 25% dels migrants sense distinció.

Una política moderada substitueix Salvini al ministeri de l’Interior

Una altra qüestió irrenunciable per a Itàlia i Malta, i que serà debatuda a Luxemburg, és establir un límit temporal per a la primera acollida als seus centres i que sigui Frontex, l'Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes, qui es faci càrrec de la repatriació dels migrants sense dret a quedar-se a Europa. En un primer moment Roma havia sol·licitat l'anomenada "rotació" dels ports perquè les persones rescatades al mar poguessin desembarcar també als ports francesos. No obstant això, aquesta hipòtesi sembla haver quedat descartada després de la reunió, la setmana passada, entre el primer ministre italià, Giuseppe Conte, i el president francès, Emmanuel Macron.

Posar fi als acords puntuals 

El pacte a què s'ha arribat aquest dilluns és, a la pràctica, un acord temporal que evitarà que Itàlia i Malta hagin de negociar la redistribució de migrants cada vegada que una nau humanitària sol·liciti desembarcar als seus ports, com ha passat en els últims 15 mesos. Però l'objectiu últim d'Itàlia és reformar el reglament de Dublín, que estableix que els migrants han de demanar asil polític al primer país europeu al qual arriben, la qual cosa deixa en mans dels països d'entrada, com Espanya o Itàlia, la responsabilitat de gestionar els fluxos migratoris.

Segons l'IPSI, el 80% dels rescats al Mediterrani central el 2019 van acabar amb un desembarcament a Itàlia, després de dies d'espera davant les costes italianes causa de la política de "ports tancats" impulsada per l'exministre de l'Interior i líder de la Lliga, l'ultra Matteo Salvini. De les 1.346 persones salvades en els primers vuit mesos de l'any, Itàlia ha aconseguit que 593 persones fossin redistribuïdes a altres països europeus gràcies a negociacions bilaterals o amb la intervenció de la UE.

Aquest preacord "és l'única solució vàlida a mig termini", ha assegurat el comissari europeu d'Immigració, Dimitris Avramópulos, a la cimera maltesa, que ha matisat, però, que els pactes de reubicació puntuals entre països europeus i sota la coordinació de la Comissió Europea "no són sostenibles".

Canvi de política en el desembarcament de l''Ocean Viking'

La sortida de Salvini del govern italià representa una esperança per a les ONG que treballen al Mediterrani. El preacord assolit a Malta arriba poques hores després que les autoritats italianes autoritzessin al vaixell 'Ocean Viking' de les ONG SOS Méditerranée i Metges Sense Fronteres obtinguessin el permís per desembarcar al port sicilià de Messina, sense que sol·licitessin prèviament als seus socis europeus un acord per reubicar els 182 migrants a bord de la nau. L'organització mèdica ha qualificat aquesta cimera d'una "oportunitat única" perquè els líders europeus posin "punt i final a les letals polítiques de migració que han costat la pèrdua d'innombrables nombre de vides al llarg dels últims anys".