Itàlia excarcera l’assassí del petit Di Matteo i 375 mafiosos més

MilàGiuseppe di Matteo tenia 13 anys quan va ser segrestat per ordre de Giovanni Brusca, un dels caps més sanguinaris de la Cosa Nostra, el 1993. La màfia siciliana es venjava així del seu pare, Santino, un exmafiós convertit en col·laborador de la justícia. Dos anys després, Franco Cataldo, el seu carceller, va estrangular el nen i va fer desaparèixer el cos en un bidó d’àcid. Cataldo va ser condemnat a cadena perpètua pels fets, però fa uns dies va deixar la presó milanesa d’Opera per tornar a Sicília, on complirà la pena en arrest domiciliari.

Al costat de Franco Cataldo, 375 criminals han abandonat la presó en les últimes setmanes després que les autoritats decidissin que els reclusos més grans de 70 anys amb problemes de salut podien sortir de la presó per reduir-hi el risc d’un brot de covid-19. La polèmica normativa no exclou els condemnats per màfia o tràfic de drogues, de manera que les portes de la presó s’han obert també per als peixos grossos de la ‘Ndrangheta, la Camorra napolitana o la Cosa Nostra, com Francesco Bonura, mà dreta de Totò Riina, el desaparegut capo dei capi. La policia controla dia i nit els líders criminals retornats als seus feus, però les autoritats temen que alguns puguin escapar-se aprofitant la influència que encara tenen.

La filtració als mitjans de la llista de mafiosos alliberats ha desencadenat una tempesta política i ha posat el ministre de Justícia a l’ull de l’huracà. Alfonso Bonafede, del Moviment Cinc Estrelles, ha anunciat a la Cambra dels Diputats un decret llei que permetrà als jutges revisar les excarceracions i facilitarà el retorn dels criminals a la presó. Però la marxa enrere del ministre no ha evitat les crítiques d’oposició i magistratura.

La Lliga de Matteo Salvini ja ha anunciat una moció de confiança contra el titular de Justícia, mentre que el fiscal nacional antimàfia, Cafiero de Raho, va rebutjar l’excarceració dels criminals per motius de salut, ja que la majoria complien condemna en aïllament, sotmesos a un estricte règim penitenciari que a Itàlia només s’aplica als delictes més greus com ara màfia o terrorisme. “N’hi havia prou amb un escàner tèrmic per evitar el contagi”, opinava.

La decisió d’excarcerar més de 300 mafiosos va arribar després de l’esclat de revoltes simultànies en diversos penals italians a principis de març, quan el govern va suspendre les visites de familiars per intentar contenir la difusió de virus. Almenys 6 reclusos van morir i desenes de detinguts ho van aprofitar per escapar-se. Les autoritats van sospitar llavors que darrere dels motins hi havia alguns líders del crim organitzat. Una hipòtesi que, després de les excarceracions, planteja un dubte inquietant. “És veritat que algunes protestes a les presons es van produir a l’inici de l’emergència pel covid-19. L’interrogant és si això va conduir a una negociació entre els capos i l’Estat”, llança Maurizio Molinari des de La Repubblica.

Qüestionat per la gestió de l’emergència a les presons i la possible negociació amb els criminals per mantenir l’ordre, Bonafede s’enfronta, a més, a la denúncia del fiscal Nino Di Matteo, un dels més respectats magistrats anti-Màfia, que ha acusat el ministre d’haver impedit el seu ascens com a cap del departament d’Administració Penitenciària, malgrat que ell mateix l’hi havia ofert dies abans, condicionat pels capos de la Màfia.

“És indigne. He lluitat 30 anys contra ells, he perdut el meu fill. I ara tots al carrer?”, diu Santino Di Matteo, pare de Giuseppe. “Si aquestes persones enviaven senyals quan eren dins de la presó, imagina’t a fora. S’organitzaran de nou, serà un desastre. L’Estat ha oblidat els morts innocents”.