PRIMÀRIES A DOWNING STREET

Jeremy Hunt posa Johnson contra les cordes

Corbyn exigirà al nou primer ministre que sotmeti a referèndum el pla de sortida, amb acord o sense

La data del Brexit, el 31 d’octubre, va ser la gran arma llancívola de Boris Johnson i Jeremy Hunt, els dos candidats conservadors que es disputen les claus de Downing Street i el relleu de Theresa May, en els minuts inicials del primer i únic debat de la campanya de les primàries. Davant de les càmeres d’ITV, a Salford, al nord-oest d’Anglaterra a tocar de Manchester, cap dels dos no va oferir una solució creïble de com fer-ho realitat amb un Parlament sense majoria absoluta i que sembla disposat a prendre qualsevol decisió per evitar sortir de la Unió Europea (UE) sense acord.

Johnson, però, va prometre un pla en quatre punts que contradiu tots i cadascun dels postulats que fins ara ha mantingut la UE, i va presentar una fantasiosa solució per a l’escull de la frontera irlandesa. L’exalcalde de Londres va assegurar que la negociaria al mateix temps que la futura nova relació comercial amb el bloc dels 27, una alternativa que Brussel·les no ha considerat mai factible.

Alhora, Johnson va tornar a amenaçar amb la retenció de la factura acordada del divorci, 45.000 milions d’euros, per pressionar la UE i fer-la plegar als interessos britànics. Finalment, ni tan sols va descartar la suspensió del Parlament -una mesura que implicaria la intervenció de la reina en el debat- per evitar que la Cambra dels Comuns freni la sortida de la UE sense acord.

Hunt, que va preguntar reiteradament a Johnson si dimitiria en cas que el 31 d’octubre no es fes realitat el Brexit i no va obtenir cap resposta, inicialment va ser menys categòric pel que fa a la data de la sortida. De fet, molt més realista i honest, i coneixedor de les dificultats i la falta de temps que hi ha per negociar un nou acord amb Brussel·les, es va mostrar caut. Amb tot, la demagògia de Johnson el va acabar arrossegant al mateix carreró sense sortida del 31 d’octubre.

Hunt, però, sí que es va mostrar rotund a l’hora de descartar la polèmica mesura de suspendre el Parlament per impedir que la Cambra dels Comuns veti la sortida sense acord.

En qualsevol cas, l’efecte del debat -sovint confús- en la cursa de les primàries podria ser molt limitat, perquè els 160.000 electors del Partit Conservador van rebre les paperetes per votar divendres passat i és molt possible que, a hores d’ara, un bon gruix ja s’hagin pronunciat.

Polèmica amb la Casa Blanca

La picabaralla diplomàtica entre Londres i Washington a propòsit de la filtració d’uns memoràndums confidencials de l’ambaixador britànic als Estats Units, Kim Darroch, també va ocupar els dos candidats uns minuts del debat. Johnson, que ha rebut el suport implícit del president Donald Trump, es va mostrar força evasiu i no va fer costat obertament a l’ambaixador. L’exalcalde de Londres es va limitar a afirmar: “Tinc una bona relació amb la Casa Blanca”, i va valorar la rellevància estratègica dels vincles entre els dos països. No va fer cap crítica als estirabots de Trump.

Per la seva banda, Hunt es va comprometre a mantenir Darroch a la legació. Abans, a mitja tarda, va voler aparèixer com algú que li pot parar els peus a Trump, i va afirmant per Twitter: “Els amics es parlen amb franquesa i, per tant, ho faré: aquests comentaris són irrespectuosos i equivocats cap a la primera ministra i cap al meu país”.

L’enfrontament entre ells dos va posar de manifest la diferència de caràcters. Johnson, un populista de manual, va interrompre Hunt contínuament amb comentaris suposadament graciosos, aparentment una tàctica predeterminada per anul·lar el contrari. Hunt, al seu torn, va aparèixer com un home d’estat i, a més, exhibint les credencials de ser el primer empresari que ocuparia Downing Street després d’haver fet el salt de la iniciativa privada a la política. I, per bé que en molts moments va aconseguir posar contra les cordes Johnson, molt més preparat i informat davant dels pobres arguments del favorit, la personalitat d’aquest últim apel·larà probablement a molts més votants conservadors per als quals el Brexit s’ha convertit en una qüestió de vida o mort. El Brexit s’ha gestionat malament, va insistir Johnson, i cal “optimisme i una data concreta” per tirar-lo endavant, mentre que Hunt va voler aportar realisme i detalls.

Per la seva banda, Jeremy Corbyn va desafiar ahir el futur nou primer ministre britànic, sigui Johnson o Hunt, a celebrar un segon referèndum sobre l’hipotètic nou acord del Brexit, o bé sobre la sortida de la UE a la valenta. En aquest cas, va assegurar que el seu partit faria campanya per mantenir-se a la UE.

Corbyn canvia de línia

El líder laborista va anunciar el canvi de política en una carta als militants després d’una reunió del seu govern a l’ombra. Corbyn, doncs, ha posat gairebé punt final a l’ambigüitat en què fins ara s’havia mogut en relació amb el Brexit, i que li havia valgut moltes crítiques internes del sector més propens a la UE.

En aquest sentit ha sigut fonamental la pressió exercida pels sindicats, que dilluns van acordar instar el partit a aclarir la seva posició. En declaracions a la BBC, però, Corbyn va menystenir cap mena de pressió externa com a motor del viratge: “El que he fet és el que qualsevol líder ha de fer: escoltar la gent”.

Un viratge que encara no ha arribat ben bé a 180 graus. Perquè, a propòsit de quina posició tindria el partit en cas que a la tardor hi hagi eleccions generals i encara no s’hagi fet realitat la sortida de la Unió, es va tornar a mostrar evasiu. “Les properes eleccions seran quan siguin, aquest octubre, l’any vinent o el 2022, això no ho sap ningú. Decidirem molt aviat [en cas d’eleccions] la nostra posició”.

Corbyn es guarda així el roc a la faixa de presentar-s’hi apostant per negociar un nou acord, una possibilitat molt més que remota tenint en compte tot el que ha dit la UE.