Joan Antoni Guerrero: “Confio que Obama parli de drets humans, si no, legitimarà la dictadura”

BarcelonaA Cuba-EE.UU.: la hora del deshielo (Editorial UOC), el periodista català Joan Antoni Guerrero dissecciona els 365 dies que han passat des que es va anunciar el restabliment de relacions entre els dos països.

Veu senyals d’obertura?

Els mitjans van voler vendre-ho com el happy end, la caiguda de l’últim mur. Una simplificació. Però dijous l’única mesura que el canceller Rodríguez Parrilla va anunciar és la reducció del 10% de gravamen en l’ús del dòlar, una mesura condicionada pels EUA, i va reiterar que no es preveuen canvis interns. El règim continua inflexible i intransigent i qualsevol oposició és vista com una amenaça o un enemic.

La repressió ha augmentat?

Així ho indiquen organitzacions independents de dins de l’illa que diuen que en un any hi ha hagut més de mil detencions arbitràries, de dos o tres dies. Sense anar més lluny, fa una setmana un assessor d’Obama es va reunir a Miami amb opositors a l’exili i d’altres que viuen a l’illa, entre els quals hi havia Carlos Amel Oliva, que va ser detingut tot just tornar a Cuba.

L’Havana i Washington semblen més amoïnats per fer bons negocis.

Tinc la sensació que es vol deixar en mans de l’economia la resolució dels problemes que la revolució no ha solucionat. El problema és que les forces armades controlen el 80% dels grans negocis. Fa poc, Bloomberg avisava els empresaris nord-americans que si volien fer negoci s’haurien d’entendre amb un gendre de Raúl Castro, un general que decideix les inversions.

El turisme serà la gran perla.

El govern té sobre la taula nou projectes de camps de golf de luxe, en un país amb una gravíssima crisi hídrica. I no hi ha oposició política ni social que pugui qüestionar-ho. ¿El benefici va al poble? No ho sabem, perquè no hi ha transparència però sí corrupció i nepotisme. Funciona el capitalisme d’estat.

L’entesa del capital.

Cuba necessita uns 1.550 o 1.938 milions d’euros per reactivar l’economia. Però hi ha una esquerda cultural. Aquest últim any 500 empresaris nord-americans han visitat Cuba. Podríem comptar amb una mà els que han arribat a una entesa, perquè hi ha burocràcia, una manera de fer, els treballadors els escull l’estat. L’ascensor social depèn de la fidelitat al Partit Comunista.

Hi continua havent gent que emigra.

Segons els EUA, la migració ha crescut en un any un 77% i s’ha notat un repunt dels balseros, que són un termòmetre de la desesperança que el desgel acabi beneficiant la població.

Què n’espera, de la visita?

Confio que Obama s’atreveixi a parlar de les violacions de drets humans a Cuba perquè, si no, la seva visita servirà per, d’alguna manera, legitimar una dictadura.