ESTATS UNITS

Joe Biden agafa força en la carrera presidencial demòcrata

Les diferències en sanitat o control d’armes marquen el tercer debat

Per molt avorrides que puguin resultar tres hores de debat, als Estats Units passen coses insòlites. Per exemple, que un candidat ofereixi de la seva butxaca 1.000 dòlars al mes a deu ciutadans durant un any per provar que la seva idea estrella funciona. És el que va anunciar l’empresari Andrew Yang, que té com a leitmotiv de campanya que milions de treballadors acabaran sent acomiadats al país per l’automatització de la feina i que, per tant, cal establir una renda bàsica universal. Yang assenyala problemes de futur, però el Partit Demòcrata segueix discutint sobre un problema que els Estats Units arrosseguen des de fa molts anys: el seu deficient i costós sistema sanitari. Bernie Sanders i Elizabeth Warren, que enarboren la bandera socialdemòcrata, proposen un sistema exclusivament públic en un país en què avui només jubilats i pobres tenen algun tipus d’assistència del Govern. A orelles de la resta de la tropa demòcrata, la seva proposta és garantia de ruïna per al país i va contra la llibertat d’elecció dels ciutadans.

En el tercer debat demòcrata camí de les primàries de l’any que ve es va parlar més de Barack Obama que de l’actual president, Donald Trump. Es pot llegir, almenys, de dues maneres. Per una banda, Joe Biden, vicepresident en la Casa Blanca d’Obama, articula la seva campanya i propostes al voltant dels mèrits d’aquells anys. Segueix sent el favorit segons les enquestes i, per tant, és qui rep més dards. L’altra lectura és que Obama encarna la moderació que precandidats com la senadora Amy Klobuchar o l’alcalde Pete Buttigieg consideren imprescindible per intentar seduir el votant republicà circumstancial: el que es va decantar per donar-li un tomb a l’establishment de Washington votant per Donald Trump. En aquest joc d’equilibris es mou avui el Partit Demòcrata, que en el primer debat amb tots els favorits junts va evidenciar que Sanders i Warren van per lliure.

Al contrari que en els debats de Miami i Detroit, la nit a Houston va ser gasiva en grans titulars. Sí, Joe Biden sempre fica la pota, i és capaç de perdre el fil fins al punt que va acabar recomanant posar el tocadiscos a casa a les nits. El problema no és que soni antiquat -perdó als hipsters-, sinó que va acabar parlant de música quan la pregunta que li havien fet anava sobre reparacions als descendents d’esclaus negres. No obstant això, la impressió que va deixar aquesta vegada va ser una mica més sòlida, tot i que Julián Castro, secretari d’Habitatge d’Obama, i per tant company seu en aquella Casa Blanca, va intentar ficar el dit a la nafra de Biden, de 76 anys, posant en dubte que fos capaç de recordar el que havia dit dos minuts abans. El problema per a Castro és que Biden recordava perfectament el que havia dit i era ell qui ho havia entès malament.

Qui perd brillantor és la senadora californiana Kamala Harris. El seu cos a cos amb Joe Biden en el primer debat va impulsar de manera insospitada la seva candidatura, però el cop d’efecte de fer quedar l’exvicepresident com un polític racista es va diluint. A Houston es va cenyir a un guió que tenia Donald Trump com a diana i només va discutir amb Biden en matèria de control d’armes. Un terreny en el qual el candidat Beto O’Rourke es va aventurar a dir que arrabassarà els fusells d’assalt de les mans dels nord-americans.