Kerim Balci: «A Turquia als refugiats se’ls considera ‘visitants’»
BarcelonaEl periodista turc Kerim Balci, editor de la publicació Turkish Review, és molt crític amb la deriva autoritària que, segons ell, viu el seu país. Convidat a Barcelona per la Casa Turca, qualifica de “vergonyós” d’acord UE-Turquia per deportar els refugiats.
Per què Turquia apareix tan sovint als titulars de la premsa del món?
Turquia viu un fenomen global que és el creixement del terrorisme. I fins a cert punt -però no en tinc cap evidència- aquest auge del terrorisme no és totalment independent de les accions de l’estat. No dic que el govern turc estigui cooperant amb l’Estat Islàmic (EI), però sí que la relació entre el govern turc i l’EI i la relació entre el govern turc i el PKK [l’organització terrorista kurda] no és ni clara ni neta. També hi ha la qüestió dels democratators [fusió de democràcia i dictadura], com s’han batejat els lideratges polítics elegits democràticament però que tenen tics dictatorials i repressors. No passa només a Turquia, també a Hongria, Polònia, l’Índia, Rússia…
Però són líders elegits democràticament…
Putin fa eleccions i les guanya, però molta gent dubta si les seves polítiques són democràticament acceptables. Això també passa a Turquia: ningú diu que Erdogan no sigui un líder elegit democràticament, és el líder legítim. Però ningú diu que tenir el 50% de vots sigui un mandat per imposar polítiques opressives a l’altre 50% de la societat. És una crisi global de la democràcia, és el món sencer que ha de discutir què cal fer.
Què ha significat l’augment del terrorisme a Turquia?
L’augment del terrorisme ha fet prioritzar la seguretat, que ha esdevingut més important que els drets humans o la llibertat d’expressió. Quan la gent té por per la seva supervivència, no hi ha espai per defensar els drets humans o per criticar el govern. A Turquia em diuen: “Estem en guerra, aquí! Què vols dir llibertat d’expressió?” Això no passa només a Turquia, la democràcia no havia estat mai tan amenaçada des de la Segona Guerra Mundial. Als EUA la mostra és el mateix Donald Trump.
Com veu l’acostament de la UE a Turquia amb la crisi de refugiats?
La UE és una unió de valors, més enllà d’una unió econòmica. A diferència dels EUA, que basen les seves relacions internacionals en els seus propis interessos, la UE és més sensible als drets humans… Això s’ha perdut, i es tracta la crisi dels refugiats per interès propi, oblidant els valors. L’acord UE-Turquia és vergonyós per a les dues bandes. Amb les deportacions, Turquia obté diners i el silenci d’Europa, un suport passiu en la lluita desmesurada contra els kurds. Que quedi clar que el PKK és una organització terrorista i que el govern turc té el dret i l’obligació de lluitar-hi, però no amb la potència que ho fa, usant armament pesant contra els seus propis ciutadans.
Turquia és realment un país segur per als refugiats, ¿tal com es diu per justificar les deportacions?
Si es tracta de la integritat física, Turquia és tan segura com Brussel·les. Però si es tracta de drets, l’organització Human Rights Watch (HRW) assegura que els refugiats a Turquia no els tenen tots garantits. Turquia, oficialment, només accepta refugiats de països occidentals. De fet, els migrants que vénen amb l’actual crisi a Turquia no se’ls anomena refugiats, se’ls considera visitants i cap govern té l’obligació de proveir educació als visitants…
¿L’acostament a la UE farà avançar la negociació per ingressar-hi?
No crec que Turquia tingui ganes d’accelerar la negociació per ingressar a la UE. Fa uns anys, quan el govern estava bloquejat per l’exèrcit, necessitava l’ingrés, un suport exterior, però ara el govern turc controla totalment l’exèrcit i la justícia i ja no li cal la UE.
¿També hi ha una ofensiva contra els mitjans de comunicació?
Erdogan intenta unificar el poder a Turquia i posa en el punt de mira també els mitjans que són la garantia de la separació de poders. Qui garanteix que el govern no interfereix en la justícia? Els mitjans. El govern actual controla l’executiu, el Parlament, la justícia… i el poder que li queda per controlar són els mitjans. Fa poc ho va fer amb el grup Zaman, i amb molts altres abans.
