Kevin Kühnert : “Els electors alemanys tenen la sensació que votin el que votin sempre surt el mateix”

BerlínL’actual cap dels Jusos, Kevin Kühnert, va aconseguir el que cap líder de les joventuts del Partit Socialdemòcrata d’Alemanya (SPD) havia ni tan sols intentat fins ara: posar en perill una coalició de govern pactada per la seva direcció. Van engegar una agressiva campanya contra la Gran Coalició abans del referèndum entre les bases socialdemòcrates. Van fracassar i el quart executiu de Merkel ja és una realitat. Kühnert adverteix, però, que la seva organització vigilarà el nou executiu. Aquest jove de 28 anys no renuncia al to combatiu.

¿Considera egoista la decisió d’Angela Merkel d’excloure un possible govern en minoria i forçar així una nova Gran Coalició?

No la considero egoista, sinó tàctica. Estic segur que Merkel s’hauria aventurat a un govern en minoria, com se sentia entre les pròpies files de la CDU. Però la cancellera sabia que podia posar sota pressió l’SPD si assegurava que no estava disposada a governar en minoria. I, malauradament, la seva tàctica finalment va funcionar.

¿Els Jusos haurien donat suport a una Gran Coalició sense Merkel?

El factor Merkel no és decisiu. La política hauria de consistir en continguts i programes, i no tant en persones. I, honestament, tot i que Merkel és una figura política difícil, representa la fracció del seu partit amb la qual encara es pot parlar. Els seus successors seran segurament molt pitjors que ella. Merkel no és el problema. El nostre actual soci de govern està format per dos partits diferents [CDU i CSU] que, realment, no es posen d’acord sobre com s’ha de fer política i que, finalment, es dediquen exclusivament a bloquejar els nostres projectes i a presentar-ho com un èxit.

L’SPD va obtenir el seu pitjor resultat des de la fundació de la República Federal el 1949. ¿El problema va ser la candidatura de Schulz o el partit és l’obstacle per tornar a ser una alternativa real a la CDU?

De vegades les persones són una petita part del problema, però ara per ara qui és decisiu som nosaltres mateixos i el nostre programa. No és cap coincidència que els partits socialdemòcrates europeus hagin tocat fons. Sembla que no estan a l’altura dels temps que corren. El nostre programa polític té poc a veure amb Martin Schulz. Al llarg dels últims vint anys (bona part dels quals hem sigut, per cert, part del govern), hem contribuït a unes polítiques que han suposat que a molta gent li vagi pitjor, que la vida sigui més insegura, i la feina, més precària. Durant molt de temps hem dit que aquest era l’únic camí possible. Mentrestant, molts dels nostres militants han entès que això no és així i que necessitem alternatives.

Després de la victòria del sí a la Gran Coalició en el referèndum socialdemòcrata, ¿es va plantejar abandonar el seu partit?

No, perquè entenc la meva militància com una actitud davant la vida. Ser d’esquerres també significa, de vegades, decepcions i no aconseguir els teus objectius. Però no em faig il·lusions: no hi haurà una majoria d’esquerres a la nostra societat i al Parlament si l’SPD deixa d’existir. El partit de L’Esquerra [exsocialdemòcrates i postcomunistes] no pot aconseguir sol aquest potencial. I cal no oblidar que més de 120.000 persones van votar, com jo, en contra de la Gran Coalició en el referèndum socialdemòcrata, una xifra que iguala el nombre de militants de L’Esquera i Els Verds.

Vostè va dir fa dos mesos que la renovació de l’SPD només seria possible fora d’una Gran Coalició. Continua pensant el mateix?

Continuo pensant que és probable que així sigui. I aquesta és precisament l’actual difícil situació dels Jusos: hem de refutar la nostra pròpia tesi. Això significa posar en marxa la renovació del nostre partit amb enormes energies i paral·lelament al treball del govern federal. Som conscients que hi haurà resistències i que alguns a l’SPD hauran oblidat d’aquí uns mesos les seves promeses de renovació. Per això necessitem la nostra organització juvenil. No sabem si serà suficient. En tot cas, posarem totes les nostres forces per demostrar que nosaltres, els Jusos, teníem raó.

¿Té la sensació que la nova Gran Coalició és més una expressió de feblesa política que no pas d’estabilitat institucional?

Això és, almenys parcialment, veritat. Els grans partits s’empetiteixen cada vegada més, i no només a Alemanya, sinó a tot Europa. La seva reacció és la impotència i de vegades també el pànic, i aleshores fan de la seva col·laboració una mena de fugida endavant sense adonar-se que aquesta fórmula la rebutja molta gent i que no dona resposta a moltes qüestions fonamentals. Això genera una frustració en molts electors, que acaben tenint la sensació que, votin el que votin, al final sempre surt el mateix. Les eleccions alemanyes del 2013 van donar una majoria parlamentària d’esquerres, però va governar una Gran Coalició. Les últimes eleccions van fer possible una coalició Jamaica (conservadors, verds i liberals), però tornem a tenir una Gran Coalició. Tot plegat provoca que moltes persones acabin votant la ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD).

¿Té por que l’AfD acabi superant l’SPD i es converteixi en el segon partit més votat d’Alemanya gràcies a la nova Gran Coalició?

L’AfD no és cap catàstrofe natural. És a dir, la ultradreta no serà cada vegada més forta només perquè governin uns determinats partits, sinó que això dependrà de com governin, també en el cas de la Gran Coalició. Per qüestions tàctiques, l’AfD sempre trobarà raons per queixar-se de les nostres decisions. La qüestió és si la CDU-CSU i l’SPD entenen que no poden governar com ja ho van fer els últims quatre anys. I això significa que s’han de barallar, tot i formar part d’un mateix govern, i deixar clar que són partits diferents. I en el cas del meu partit, hem de deixar clar què defensem: si diem que la riquesa està injustament repartida al nostre país, aleshores hem de lluitar per introduir impostos als grans patrimonis, per augmentar el salari mínim i per garantir jubilacions dignes.