RÚSSIA
Internacional 10/03/2015

El Kremlin vol donar carpetada al cas de l’assassinat de Nemtsov

L’home fort de Putin a Txetxènia lloa l’assassí confés

Marta Ter
3 min
Tamerlan Eskerkhanov, un dels cinc detinguts per l’assassinat de l’opositor rus Borís Nemtsov.

BarcelonaDissabte es detenien cinc txetxens sospitosos d’haver assassinat l’opositor rus Borís Nemtsov. Un altre, Beslan Xavànov, moria a Grozni, la capital txetxena, en explotar una granada que suposadament ell mateix hauria llançat durant el setge policial. Poc després de fer-se pública la detenció d’aquests homes, saltava a la llum que un dels detinguts, Zaür Dadàiev, feia deu anys que formava part del batalló txetxè Sever, que depèn del ministeri de l’Interior rus. Aquest batalló d’excombatents txetxens està controlat directament pel president de Txetxènia, Ramzan Kadírov, l’home fort de Putin a la regió, que ja havia estat sota sospita pels assassinats de les periodistes Anna Politkóvskaia i Natalia Estemírova.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El tinent Dadàiev era subcomandant d’aquest batalló i el 2010 havia sigut condecorat amb una medalla al valor que li va atorgar l’aleshores president de Rússia, Dmitri Medvédev, sobretot per la lluita contra la insurgència jihadista present a la zona. Beslan Xavànov, l’home mort a Grozni poc abans de ser detingut, també formava part de les forces de seguretat de Kadírov.

En les primeres declaracions del president txetxè sobre les detencions, es va referir a Dadàiev dient: “El Zaür és un autèntic patriota rus [...], era un dels soldats més valents del regiment”, i suggereix que l’assassinat podria tenir connexió amb els comentaris que Nemtsov havia fet per donar suport al setmanari Charlie Hebdo : “Tothom que coneix el Zaür sap que és una persona molt creient i, com tots els musulmans, estava molt enfadat per les accions de Charlie Hebdo i pel suport a les caricatures”.

Cas tancat

Poques hores després de les declaracions de Kadírov, un diari rus afirmava, citant una font policial pròxima a la investigació, que Dadàiev havia confessat ser l’organitzador del crim per les reiterades crítiques de Nemtsov contra els musulmans i contra el profeta Mahoma, i que, per tant, “no calia esperar que es produïssin més detencions”. Cas tancat.

El punt dèbil d’aquesta història és que Borís Nemtsov, a diferència d’altres polítics russos, era moderat i políticament correcte en les poques ocasions que es va referir a l’islam. En l’esfera política russa és relativament fàcil trobar sortides de to molt més ofensives cap a la comunitat musulmana que no pas els comentaris que en va fer Nemtsov.

Per tant, costa de creure que Dadàiev decidís assassinar Nemtsov només mogut per motius religiosos. I més si tenim en compte que una de les principals tasques del seu batalló, per la qual va ser condecorat, era la lluita contra els islamistes radicals que operen al Caucas Nord.

D’altra banda, cal esmentar que Nemtsov tenia la simpatia de molts txetxens pel fet que, durant la primera guerra russo-txetxena, va recollir un milió de signatures per aturar-la, i sempre es va manifestar contrari a la guerra al Caucas, a diferència de la majoria de polítics russos. Un altre assumpte, més espinós, és la relació personal de Nemtsov i el president txetxè, molt deteriorada i sovint esquitxada d’insults.

Però gràcies a la ràpida autoinculpació de Dadàiev, no caldrà investigar res més sobre aquesta relació ni d’altres que puguin lligar el sospitós amb pugnes de poder que hi pogués haver dins les elits del Kremlin. Com ja apunten els mitjans russos, el cas es pot donar per tancat. I per deixar clar l’ statu quo, ahir Putin condecorava amb la Medalla de l’Honor Ramzan Kadírov.

És difícil assenyalar qui pot estar darrere de l’assassinat de Nemtsov: les teories són moltes. Algunes se sostenen millor que d’altres. Però just aquesta -que un txetxè que lluitava contra el jihadisme, home de confiança de Kadírov, assassinés pel seu compte Nemtsov per un comentari sobre Charlie Hebdo -és de les menys versemblants que hi havia sobre la taula.

Moscou va ordenar l’annexió de Crimea abans del referèndum

El president rus, Vladímir Putin, ha admès que va ordenar l’annexió de Crimea molt abans del referèndum del 16 de març del 2014, en què la península va decidir deixar Ucraïna per unir-se a la Federació Russa. L’ordre la va donar en realitat hores després que el Parlament ucraïnès deposés el president Víktor Ianukóvitx. Ahir la televisió estatal Rossia va avançar escenes d’un documental en què Putin explica els detalls de l’annexió i de l’operació especial per fer fora Ianukóvitx de Donetsk. “Havíem col·locat metralletes de gran calibre per no haver de parlar. Estàvem preparats per expulsar-lo de Donetsk, per terra, mar i aire. La nit del 22 al 23 de febrer, quan vam acabar, vaig dir als col·legues que havíem de començar a treballar per recuperar Crimea per a Rússia”, explica. Encara que Putin ja havia reconegut la participació de les tropes russes en l’annexió, sempre havia assegurat que la intervenció es va posar en marxa per garantir la celebració del referèndum, convocat per les autoritats de Crimea l’1 de març.

stats