Internacional 18/10/2014

L’Estat Islàmic dispara bales dels Estats Units, la Xina i Rússia

Una ONG analitza els cartutxos usats als combats a Síria i a l’Iraq

Cristina Mas
3 min
Investigadors de Conflict Armament Research documentant la munició de l'Estat Islàmic després dels combats al nord de l'Iraq. CONFLICT ARMAMENT RESEARCH

Barcelona¿D’on surt l’armament amb què els jihadistes de l’Estat Islàmic (EI) han aconseguit foragitar l’exèrcit iraquià i assetjar els kurds de la ciutat siriana de Kobane, malgrat els bombardejos de la coalició liderada pels Estats Units? La pregunta no té una resposta simple, però algunes investigacions recents apunten indicis interessants.

Un equip de l’ONG Confict Armament Research ha treballat aquest juliol i agost amb les milícies kurdes que lluitaven contra l’Estat Islàmic a Síria i a l’Iraq i s’ha dedicat a recuperar els casquets de la munició utilitzada pels jihadistes per comprovar on i quan va ser fabricada. El resultat és contundent: d’una mostra de 1.730 cartutxos, han identificat que la majoria són de fabricació russa, xinesa i nord-americana, i que van ser fabricats entre la Segona Guerra Mundial... i aquest mateix any.

Els combatents de l’EI han aconseguit aquesta munició assaltant els arsenals o apropiant-se del material abandonat en la batalla per les forces de seguretat sirianes i iraquianes. L’armament que es va transferir als règims de Síria i l’Iraq per estabilitzar-los ha acabat en mans dels jihadistes i ha alimentat el creixement i la capacitat militar de l’EI. “La lliçó és que aquests exèrcits i forces de seguretat van rebre munició d’altres països i no han pogut controlar-la”, explica a l’ARA Shawn Harris, investigador de camp de l’ONG, des del nord de l’Iraq, en una conversa per Skype. “Armar aquests règims era molt arriscat, i més encara quan es tracta de forces molt poc motivades i que travessen una situació molt difícil”, afegeix.

L’estratègia militar de l’Estat Islàmic és molt racional i ha tingut en compte que la seva expansió territorial es traduís també en l’augment del seu armament: com han fet amb els pous de petroli o les infraestructures d’aigua, moltes de les seves batalles s’han centrat a capturar arsenals sirians i iraquians.

Cartutxos de 21 països

La investigació de l’ONG, que s’inscriu en un projecte de rastreig d’armament finançat per la UE, identifica munició de 21 països en mans dels combatents de l’EI, cosa que evidencia que compten amb diverses fonts de subministrament. Més del 80% de la munició era fabricada a la Xina, a l’antiga Unió Soviètica, a la Rússia actual, als Estats Units i a Sèrbia.

“Les bales d’origen rus corresponen als arsenals de l’exèrcit sirià, tradicionalment armat pel Kremlin”, apunta Harris. A més del material capturat, els comandants de l’opositor Exèrcit Sirià Lliure denuncien que l’exèrcit lleial a Baixar al-Assad ha lliurat armament a l’Estat Islàmic per combatre l’oposició, cosa que respondria a l’estratègia política del règim d’instrumentalitzar l’amenaça jihadista per avalar el seu missatge que no s’enfronta a una revolta popular sinó a un complot terrorista internacional. En la mostra també hi ha munició fabricada a l’Iran, un aliat clau dels règims de Bagdad i Damasc. Si es confirma que es tracta d’un abastament directe, Teheran estaria vulnerant la prohibició d’exportar armes imposada pel Consell de Seguretat de l’ONU el 2006.

Bales de fabricació iraniana

Els investigadors han trobat entre les bales de l’EI un 20% de munició de 5 mm fabricada entre el 2005 i el 2007 a la planta nord-americana de Lake City (Missouri). Es tracta del calibre estàndard dels fusells M-4 i M-16, que el Pentàgon va distribuir massivament a l’exèrcit iraquià després de la invasió del 2003.

Bales dels Estats Units

En la mostra analitzada hi ha també 147 cartutxos amb el segell de WOLF, una marca utilitzada per l’empresa nord-americana Sporting Supplies International, que ven armes fabricades a Rússia. Aquesta empresa és la que els Estats Units han contractat per abastar les forces de seguretat iraquianes i, si aquestes bales se sumen a les fabricades en territori nord-americà, el resultat és que gairebé el 30% de munició de l’EI analitzada prové dels Estats Units.

Bales Wolf

Tampoc és sorprenent la gran quantitat de bales de fabricació xinesa que s’han trobat: “La Xina és un gran subministrador d’armes arreu del món, cosa que es pot comprovar en la majoria de conflictes actuals”, apunta Harris.

Bales de fabricació russa

La feina de l’ONG dedicada al rastreig d’armes no s’acaba aquí. “Ara que hem identificat els fabricants de la munició, n’hem de rastrejar els camins: a qui la van vendre i com van anar canviant de mans”, afegeix l’investigador.

stats